La llarga agonia del proc¨¦s

Un experimentat estratega de la pol¨ªtica catalana deia fa un temps que el constitucionalisme tenia a favor seu una depressi¨® del somni independentista que generaria divisions i bretxes irreconciliables i, en segon terme, la laboriosa opci¨® de guanyar espai en les confrontacions electorals. Ara per ara, fa fortuna?el que l¡¯estratega definia simplement com ¡°dividir, dividir, dividir¡±. Aquesta divisi¨® cada vegada m¨¦s aparatosa del bloc secessionista encara no t¨¦ com a element de contenci¨® una estrat¨¨gia articulada amb f¨®rmules imaginatives per unir m¨¦s el constitucionalisme, si ¨¦s que hi ha voluntat d'intentar-ho.

Els penosos desprop¨°sits dels pol¨ªtics independentistes i del seu entorn medi¨¤tic, a vegades visiblement a punt d¡¯abandonar el vaixell, han aconseguit un efecte inesperat: la indifer¨¨ncia i la passivitat de for?a ciutadans, amb una estupefacci¨® ¨Ctant per l¡¯impasse postelectoral a tot Espanya com per l¡¯agonia del proc¨¦s¨C que no ¨¦s el millor equipatge per anar-se¡¯n de vacances. En altres casos, hi haur¨¤ sopars d¡¯estiu per especificar la millor t¨¤ctica en l'afany de reacomodar el catalanisme moderat, una empresa que no s¡¯empr¨¨n de la millor manera demanant que el Senat es desplaci a Barcelona. I per qu¨¨ no a Melilla o a l'illa d'A Toxa? ?s sorprenent la coexist¨¨ncia del que va de l¡¯afany de tenir estructures pr¨°pies d¡¯Estat a reclamar que les institucions de l¡¯Estat es reubiquin a Montju?c. Aquesta dicotomia irresoluble il¡¤lustra el que est¨¤ passant a la Catalunya pol¨ªtica. Demani la independ¨¨ncia i si no l¡¯hi donen, exigeixi el trasllat del Senat.

Cal remuntar-se a recents episodis pleistocens per recordar que el pujolisme volia posar fi a les diputacions

La llarga i lenta agonia del proc¨¦s es pot precipitar en algun moment o quedar¨¤ en estat comat¨®s? Certament, el PSC, tot i que en part a expenses del que passi en la investidura de Pedro S¨¢nchez, t¨¦ avui el vent a favor. Recupera poder. Ha destil¡¤lat els marges d¡¯ambival¨¨ncia que li permeten no sortir de cos sencer a la foto dels dos blocs. La maniobra de Manuel Valls a l¡¯Ajuntament de Barcelona li va donar al PSC un poder efectiu alhora que eliminava la possibilitat d¡¯un alcalde d¡¯ERC. Amb una altra finta t¨¤ctica, ha pactat la Diputaci¨® de Barcelona amb Junts per Catalunya. Cal remuntar-se a recents episodis pleistocens per recordar que el pujolisme volia posar fi a les diputacions. Pujol acostumava a dir que, a difer¨¨ncia del PSC, el nacionalisme no era municipalista.

El constitucionalista itali¨¤ Gustavo Zagrebelsky sostenia que aniquilant el moment fundacional el que es feia era erosionar la Constituci¨®. Aquest ha estat un dels errors hist¨°rics del nacionalisme catal¨¤. Va ser a la tardor del 1921 quan els partits pol¨ªtics Acci¨® Catalana ¨Cescissi¨® de la Lliga¨C i Estat Catal¨¤ van enviar un telegrama a Abd el-Krim, el cap de la revolta contra Espanya al Rif. El telegrama deia: ¡°Davant de la nostra valent resoluci¨® en defensa de la P¨¤tria marroquina amena?ada per Espanya, els fills de Catalunya us envien un missatge de simpatia. No ¨¦s la primera vegada que la terra catalana demostra la seva protesta per la invasi¨® del Marroc. Recordeu la revolta de juliol del 1909. Avui Catalunya tamb¨¦ condemna els m¨¨todes b¨¤rbars utilitzats per l¡¯ex¨¨rcit espanyol. Salut. Coratge. Que visqueu molts anys¡±. Era l¡¯actitud d¡¯un nacionalisme primitivista i assilvestrat, en la mateixa ¨¨poca en qu¨¨ la Lliga de Camb¨® buscava bastir ponts. Sense els mateixos motius, una actitud similar va portar Carod-Rovira a parlar amb ETA a Perpiny¨¤, transcorreguda la llarga etapa del pujolisme. A un extrem del nacionalisme catal¨¤ sembla un costum la for?a negativa de la deslleialtat. Que es coregin lemes antieuropeus a les concentracions radicals incideix en el fet que el que Catalunya significa i representa al conjunt d¡¯Espanya no es pugui qualificar ara mateix com una contribuci¨® un¨¤nimement apreciada.

En aquest tr¨¤nsit de desactivaci¨® politicomedi¨¤tica, l¡¯independentisme radical ha optat pel llan?ament de torpedes contra la Prefectura de l¡¯Estat

En aquest tr¨¤nsit de desactivaci¨® politicomedi¨¤tica, l¡¯independentisme radical ha optat pel llan?ament de torpedes contra la Prefectura de l¡¯Estat. No es pot concebre cap manera millor d¡¯expressar la hist¨°ria de deslleialtat que va iniciar els seus compassos exercitant el m¨¨tode de palanca al Congr¨¦s dels Diputats i es va anar desvinculant del sistema constitucional. Entre el parc tem¨¤tic i l¡¯entropia, el nacionalisme catal¨¤ continua enviant els seus telegrames a Abd el-Krim. Puigdemont i Torra competeixen com a estafetes mentre el proc¨¦s s¡¯autoconsumeix i l¡¯ex¨¨rcit espanyol, qualificat de b¨¤rbar al telegrama del 1921, ajuda a apagar incendis a Catalunya, encara que aix¨° no incumbeixi el conseller d¡¯Interior. Ning¨² ¨¦s perfecte.