TV3, entre el control remot i la democratitzaci¨®

La tornada de CiU al poder el 2010 va marcar un per¨ªode ple d¡¯iniciatives. El Govern d'Artur Mas es va posar a la tasca de desgreixar el brou de la despesa p¨²blica amb l'ajuda del seu aliat de llavors, el Partit Popular. D'aquell per¨ªode daten les m¨¦s dures retallades socials encara no revertides. La doctrina de la tisorada, ara anatematitzada per l'independentisme, va ser elevada a virtut. La retallada es va universalitzar tant que per triar el consell de govern de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va passar a ser suficient la majoria absoluta quan abans ¨Camb el tripartit d'esquerres¨C s'exigia la majoria de dos ter?os. El 2012, Catalunya R¨¤dio i TV3 van tornar a l'ordre natural pujolista: una trucada des de Palau i tots ferms.

Tot aix¨° era llavors. Qu¨¨ succeeix ara, en l'era de ¡°la revoluci¨® dels somriures¡±, del mandat popular? Doncs que tot segueix d¡¯una manera semblant a la de sota el r¨¨gim pujolista. La situaci¨® d'¡°emerg¨¨ncia nacional¡±, el proc¨¦s i els pol¨ªtics presos han servit de coartada per continuar governant amb m¨¤ de ferro els mitjans p¨²blics catalans. S'ha fet bandera d'un pluralisme informatiu que no es practica, ja que fins i tot durant l'aplicaci¨® de l'article 155 ¡°va funcionar el control remot a trav¨¦s dels directius designats pels partits de l'anterior Govern [Junts per Catalunya i ERC]¡±, afirmava al seu dia la secci¨® del Sindicat de Periodistes de Catalunya a TV3.

El juliol del 2017, poc abans de l'aplicaci¨® de l'omin¨®s 155, la pon¨¨ncia parlament¨¤ria va aprovar per unanimitat desfer el greuge de l'Executiu d'Artur Mas i que els membres del consell de govern de la CCMA fossin elegits per una majoria de dos ter?os de la Cambra. El final abrupte de la legislatura, amb proclamaci¨® de la rep¨²blica metaf¨ªsica, va llen?ar els bons prop¨°sits democr¨¤tics a la paperera de la hist¨°ria. A aquesta carrera de desprop¨°sits cal sumar que des de mar? de l'any passat tots els membres del Consell de Govern de la CCMA tenen el seu mandat caducat. Dos dels vocals van marxar a casa seva, per¨° quatre segueixen: N¨²ria Llorach, presidenta en funcions a proposta de Junts per Catalunya; Rita Marzoa, secret¨¤ria a iniciativa d'ERC; Antoni Pem¨¢n, per Uni¨® Democr¨¤tica; i Armand Querol, pel PP. Com ¨¦s evident, la composici¨® respon a criteris de representativitat anteriors a les guerres carlines.

El cas ¨¦s que a l'octubre del 2018 ¨Cempesos per Catalunya en Com¨² i la CUP¨C els partits van decidir sense vots en contra que abans de les vacances d'estiu s'aprovaria la reforma de la CCMA. Ning¨² ¨¦s innocent i a la tardor de l'any passat hi va haver conats d'arribar a acords sense passar per vicaria de la llei. Durant uns mesos fins i tot Ciutadans, el flagell de l'independentisme, o els ¡°carcellers¡± del PSC van flirtejar amb JxCat i Esquerra darrere un acord que obvi¨¦s molestos tr¨¤mits legislatius. Per¨° res d'aix¨° va fructificar. I no va ser fins al maig passat quan es va constituir la pon¨¨ncia parlament¨¤ria per debatre la reforma de la lleis audiovisuals del 2017, una tasca que per la seva complexitat evoca treballs d'H¨¨rcules.

El ple del Parlament d'abans de vacances ¨Ca celebrar els dies 23 i 24 d'aquest mes de juliol¨C hauria de votar aquesta reforma. Ha faltat temps ¨Co voluntat¨C perqu¨¨ els ponents es reunissin. Hi ha motius, tanmateix, per a l'esperan?a, ja que el text superar¨¤ probablement el tr¨¤mit de comissi¨® ¨Casseguren fonts parlament¨¤ries¨C aquest mateix mes. O sigui que si no hi ha eleccions anticipades, a l'octubre s'abordar¨¤ la llei en el ple.

El cas ¨¦s que van passant setmanes. El Govern de Quim Torra ¨¦s incompetent en gaireb¨¦ tot menys en el control dels mitjans p¨²blics. Fins i tot les propostes sorgides al seu dia de sectors de l'independentisme, com les de l'exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, dormen el son del just, segurament per ser excessivament democr¨¤tiques. Esquerra utilitza aquest corpus doctrinal amb la mateixa habilitat amb qu¨¨ el papa Lle¨® XIII torejava la modernitat a la seva enc¨ªclica Libertas: amb una m¨¤ s'agafa a l'indesitjable statu quo ¨Cen qu¨¨ es mou com un peix a l'aigua¨C, mentre amb l'altra brandeix la tesi: democratitzaci¨®, despartiditzaci¨® i millora pressupost¨¤ria.

A hores d'ara de la pel¡¤l¨ªcula ning¨² hauria de confondre lliure mercat amb oligopoli o el que ¨¦s p¨²blic amb el governamental. Desgraciadament, tant en aquesta Dinamarca del sud que alguns pretenen que ¨¦s Catalunya com a la ve?na i entranyable Espanya, molts continuen instal¡¤lats en aquesta rendible confusi¨®.