La conquesta portuguesa del cor de Catalunya

Quan s¡¯entra a la Sagrada Fam¨ªlia, es trepitja terra portugu¨¨s. Quan es brinda amb cava, tret del l¨ªquid, tot ¨¦s portugu¨¨s. No hi ha gaire empremta portuguesa a Catalunya, i encara ¨¦s menor a la inversa, per¨° la seva pres¨¨ncia toca les arrels de l¡¯economia regional, especialment en aquest segle. No fa tant, fa uns 50 anys, per exemple, Espanya era l¨ªder mundial de la ind¨²stria del suro, m¨¦s concretament, Catalunya, i encara m¨¦s, Girona, i si s¡¯apunta a una saga familiar, els Nadal.

Cass¨¤ de la Selva i Palafrugell concentraven un negoci que semblava que era tan segur com el funerari: tancar les ampolles de vi. Fins que a alg¨² se li va passar pel cap fabricar taps de pl¨¤stic, m¨¦s barats i amb el suposat avantatge d¡¯eliminar el vi picat per culpa del suro. La moda va arrossegar bona part de la ind¨²stria catalana del sector, que nom¨¦s pensava a vendre, mentre que a Portugal una fam¨ªlia nom¨¦s pensava a comprar. En mig segle el tron mundial del suro va canviar de geografia i de mans, de Catalunya a Portugal i dels Nadal als Amorim.

La fam¨ªlia portuguesa comprava tot el que podia al seu pa¨ªs i a fora, de vegades la mat¨¨ria prima i de vegades la manufactura. I aix¨ª el 2007 va adquirir la f¨¤brica dels Nadal i al cap de cinc anys va comprar Trefinos, la surera m¨¦s important de Catalunya, anomenada aix¨ª perqu¨¨ d¡¯aqu¨ª sortien els taps de luxe, tr¨¨s fins.

Avui l¡¯empresa portuguesa tapa 5.400 milions d¡¯ampolles, un ter? de totes les que es fabriquen al m¨®n, domina el 35% del mercat del tap i el 25% de l¡¯explotaci¨® del suro. Ant¨®nio de Amorim viatja molt per Espanya i Catalunya, ¨¦s amic dels Nadal i fins i tot llegeix els llibres del Rafael sobre la saga familiar i la hist¨°ria de la seva decad¨¨ncia manufacturera, a la qual uns i altres han contribu?t.

Els Amorim van veure en el suro el que la resta no van saber veure, que era un producte ¨²nic, natural, lleuger, un a?llant t¨¨rmic i tamb¨¦ ac¨²stic. ¡°L¡¯element m¨¦s m¨¤gic¡±, com ha deixat dit Josep Roca, sommelier d¡¯El Celler de Can Roca. ¡°?s un element org¨¤nic, expansiu. ?s un guardi¨¤ de tresors i el primer confident d¡¯all¨° que guarda. El suro simbolitza la naturalitat¡±.

La ind¨²stria dep¨¨n cada any menys de les ampolles. El 30% dels ingressos de l¡¯imperi Corticeira Amorim provenen d¡¯aplicacions alienes a les ampolles, des d¡¯a?llaments per a avions i trens fins a les habitacions infantils. Els 7,5 milions d¡¯euros que cada any destina a la recerca van donant els seus fruits, ja sigui per obtenir el tap de rosca Helix com per crear el terra de la Sagrada Fam¨ªlia, resistent a les multituds i esmorte?dor dels sorolls.

La preocupaci¨® d¡¯Ant¨®nio Amorim ¨¦s que a curt termini no hi haur¨¤ suro per a la creixent demanda. Per evitar-ho, accelera, d¡¯una banda, la producci¨® amb cultiu d¡¯alzines que comencin a donar suro amb 10 anys en lloc de 25; de l¡¯altra, busca terrenys on creixen alzines i sureres encara sense explotar. ?s el cas de les terres altes de Tarragona, amb milers d¡¯hect¨¤rees d¡¯alzines salvatges.

El portugu¨¨s fa anys que truca a la porta de la Generalitat, per¨° no sap quina porta ¨¦s la bona, qui mana o qui decideix i, en cas que trobi la persona, si la seva decisi¨® ¨¦s sostenible en el temps. Am¨®rim ven un projecte en qu¨¨ tothom hi sortiria guanyant: es fixaria la poblaci¨® rural ¨Cla feina de pelar el suro ¨¦s la m¨¦s ben pagada de l¡¯agricultura¨C, s¡¯evitaria l¡¯alt risc d¡¯incendi que hi ha a la zona en el seu estat actual d¡¯abandonament, i la seva empresa augmentaria la collita de suro. El portugu¨¨s ¨Cintercanviant els papers dels t¨°pics antropol¨°gics¨C ¨¦s l¡¯aventurer i impulsiu inversor, mentre que l¡¯Executiu (?) catal¨¤, o el que sigui, s¡¯ho mira.

Per descomptat, el cava i els vins del Priorat tenen assegurat, gr¨¤cies a inversors portuguesos, els taps i tamb¨¦ les ampolles. Rita Mestre Mira de Silva Domingues ¨¦s propiet¨¤ria ¨Camb la seva extensa fam¨ªlia¨C de BA Vidro, un segle d¡¯hist¨°ria fabricant ampolles. M¨¦s de 50 milions es destinen a Freixenet i altres marques de cava. Les famoses ampolles blanques i els benjamins provenen de f¨¤briques dels Silva Domingues, repartides per Portugal, Espanya, Alemanya, Bulg¨¤ria, Romania i Gr¨¨cia, d¡¯on surten cada dia 14 milions d¡¯ampolles.

Passa el temps, i ara de Catalunya van cap a Portugal onades de turistes que descobreixen el Monestir dels Jer¨®nimos i els negres del Duero i els blancs del D?o, i amunt i avall viatgen la tecnologia i la inversi¨®. Cada un en un extrem de la Pen¨ªnsula, d¡¯esquena, un cap a l¡¯Atl¨¤ntic i l¡¯altre cap al Mediterrani, per¨° al final, sempre hi ha gent que prefereix mirar cap a una altra banda, m¨¦s enll¨¤ i m¨¦s diferent.