De la conflu¨¨ncia a la fragmentaci¨®

A les forces situades a l¡¯esquerra del partit socialista els ¨¨xits els han arribat a Catalunya en moments d¡¯una confusi¨® pol¨ªtica i organitzativa que ofusca les seves expectatives. La primera vict¨°ria que va obtenir la conflu¨¨ncia d¡¯aquestes forces li va fer conquerir l¡¯alcaldia de Barcelona per Ada Colau. Despr¨¦s, l¡¯aposta va ser ratificada per dos ¨¨xits consecutius en les eleccions legislatives del 2015 i el 2016, que els van atorgar la principal representaci¨® de Catalunya al Congr¨¦s dels Diputats. En aquella primera etapa, que va durar fins al 2017, semblava que aquestes fites ja eren base suficient per consolidar una nova for?a pol¨ªtica destinada a substituir per la via d¡¯una integraci¨® el primer partit que havia promogut la conflu¨¨ncia, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), i el que aportava la empenta renovadora de les mobilitzacions del 15-M, Podem.

Quatre anys despr¨¦s, en canvi, l¡¯intent de constituir Catalunya en Com¨² com aquesta nova organitzaci¨® ha quedat a mig cam¨ª, no s'acaba de consolidar. La primera prova que toparia amb enormes dificultats va ser la ruptura del grup parlamentari, batejat com a Catalunya S¨ª que es Pot, el 2017, en el moment ¨¤lgid del proc¨¦s independentista. Qui n¡¯era el portaveu al Parlament, Joan Coscubiela, ha deixat escrit un testimoni desolador del via crucis en qu¨¨ es va convertir la quotidianitat de la coalici¨®, la persist¨¨ncia de fortes tend¨¨ncies centr¨ªpetes, la feixuga r¨¨mora de la cultura grupuscular pr¨°pia de l¡¯extrema esquerra i la cont¨ªnua pressi¨® dels competidors independentistes per fer avortar el projecte des de dins.

El posterior llan?ament de Catalunya en Com¨² i la seva alian?a amb Podem va tenir el suport de Colau, que hi aportava un lideratge necessari per a aquest tipus d¡¯operacions. Per¨°, absorbida per la complexa gesti¨® del govern municipal barcelon¨ª en condiciones de fr¨¤gil minoria, l¡¯alcaldessa va encarregar a finals del 2016 a Xavier Dom¨¨nech, que s¡¯havia revelat com un bon parlamentari, la secretaria general de la nova formaci¨®. Dom¨¨nech va tirar la tovallola al cap de mig any i des de llavors el projecte coexisteix amb les diverses organitzacions que formalment accepten integrar-s¡¯hi. No hi ha una direcci¨®, n¡¯hi ha quatre o cinc. A les eleccions municipals de fa dos mesos es va arribar a una fragmentaci¨® d¡¯aquest espai pol¨ªtic que contradeia obertament la idea mateixa de conflu¨¨ncia que havia obert el proc¨¦s. Una sopa de sigles.

El posterior llan?ament de Catalunya en Com¨² i la seva alian?a amb Podem va tenir el suport de Colau, que hi aportava un lideratge necessari per a aquest tipus d¡¯operacions

Es fa dif¨ªcil predir si la liquidaci¨® d¡¯Iniciativa per Catalunya-Verds, anunciada fa unes setmanes pel seu Consell Nacional, facilitar¨¤ o dificultar¨¤ que aquest proc¨¦s avanci. El principal problema que ha perjudicat la configuraci¨® de Catalunya en Com¨²-Podem com a nou partit ¨¦s l¡¯exist¨¨ncia de cultures pol¨ªtiques diferents reticents a sotmetre¡¯s a una direcci¨®. I el que ICV hi aportava, entre altres coses, ¨¦s precisament la cultura de direcci¨® pol¨ªtica. Colau ha actuat com la figura capa? d¡¯unir els components de la conflu¨¨ncia. La f¨®rmula ha funcionat a Barcelona en Com¨², una organitzaci¨® que ha superat amb un ¨¨xit relatiu la singladura d¡¯un extenuant mandat municipal a la capital catalana. Per¨° amb aix¨° no n¡¯hi ha hagut prou per imposar-se a escala catalana.

S¡¯ha arribat aix¨ª a aquesta estranya i paradoxal situaci¨® en qu¨¨ els hereus directes del PSUC i de les seves successives i reiterades escissions i recomposicions en forma d¡¯ICV i Esquerra Unida i Alternativa, sumats a l¡¯univers alternatiu i grupuscular de l¡¯extrema esquerra, que inclo?a els altermundialistes fins als extrotskistes i plataformes socials com la llan?ada per Colau contra els desnonaments, dirigeixen en aquests moments l¡¯Ajuntament de Barcelona i han tingut a les seves mans la clau de tot un Govern d¡¯Espanya, per¨° alhora els falta un partit amb una organitzaci¨® i un equip de direcci¨® consolidats.

Potser la laxitud organitzativa ¨¦s una caracter¨ªstica del temps que vivim, de l¡¯era de les xarxes digitals i de la pol¨ªtica convertida en espectacle televisiu, i potser ¨¦s l¡¯¨²nica manera d¡¯afegir components tan dispars com els reunits en les conflu¨¨ncies al voltant de Podem. Per¨° no hi ha un partit fort si no hi ha una direcci¨® forta, m¨¦s enll¨¤ del lideratge de Colau. De fet, si s¡¯analitza amb cert detall el descens electoral de la conflu¨¨ncia d¡¯esquerres en les eleccions municipals del maig, el primer que salta a la vista, fins i tot en el cas de la ciutat de Barcelona, ¨¦s que les coses han funcionat on hi ha hagut organitzaci¨® i direcci¨® i han fracassat on no n¡¯hi ha hagut.