Les institucions al servei de la causa

La situaci¨® pol¨ªtica a Espanya i a Catalunya ¨¦s percebuda per la ciutadania com a regular o dolenta. Segons l¡¯avan?ament de resultats del bar¨°metre de juliol del CIS, el 34,7% dels enquestats considera que la situaci¨® ¨¦s dolenta i el 29,5%, que ¨¦s molt dolenta. Per la seva banda, segons el CEO, m¨¦s de la meitat dels enquestats consideren que la situaci¨® de la pol¨ªtica a Catalunya ¨¦s dolenta i un 24,3%, que ¨¦s molt dolenta. Les xifres tenen el seu reflex, igualment, en la mala percepci¨® que els enquestats tenen de la qualitat democr¨¤tica a Espanya i a Catalunya.

Tamb¨¦ de les dades del CIS s¡¯extreu que una part important dels enquestats considera que la just¨ªcia t¨¦ un problema d¡¯independ¨¨ncia. Les expressions interessades ¡°polititzaci¨® de la just¨ªcia¡± i ¡°judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica¡± s¨®n, a la vegada, una manifestaci¨® de com la pol¨ªtica ¨¦s percebuda massa vegades com una cosa negativa. De l¡¯estat d¡¯opini¨® que s'ha generat en tenen una gran responsabilitat els pol¨ªtics i, especialment, els mitjans de comunicaci¨®. Aquests ¨²ltims posen excessivament l¡¯accent sobre casos pol¨¨mics, sent¨¨ncies ¡°dolentes¡± i sobre la c¨²pula judicial, on situen el Consell General del Poder Judicial ¨Csense funcions jurisdiccionals¨C, el Tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Constitucional (TC). Sense entrar en la diferent naturalesa d¡¯aquests tres ¨°rgans, la xifra certa ¨¦s que a Espanya hi ha 5.419 jutges i jutgesses, segons Ignacio Gonz¨¢lez Vega, portaveu de Juezas y Jueces para la Democracia. Aix¨ª, m¨¦s enll¨¤ de la just¨ªcia que es porta a terme al TS i a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional (fins i tot al TC), hi ha molts ¨°rgans judicials, unipersonals i col¡¤legiats, a tot el territori espanyol, exercint cada dia les seves funcions, sobre els quals no s¡¯informa. I ho fan amb una de les inversions m¨¦s baixes de la Uni¨® Europea. Tamb¨¦ segons Gonz¨¢lez Vega, a Espanya tenim una relaci¨® de 12,6 jutges per cada 100.000 habitants, respecte a la mitjana de la Uni¨® Europea (UE), que ¨¦s d¡¯uns 20 per cada 100.000 habitants.?

Algunes decisions no han fet cap favor a la percepci¨® sobre la independ¨¨ncia de la just¨ªcia que t¨¦ la ciutadania

Amb aix¨° no es vol obviar, com ja s¡¯ha fet pal¨¨s anteriorment, que a Espanya hi ha un problema objectiu amb el procediment de nomenament dels membres d¡¯altes magistratures que depenen, en bona part, del CGPJ i dels mateixos partits. Aix¨ª mateix, algunes decisions jurisdiccionals no han fet cap favor a la percepci¨® sobre la independ¨¨ncia de la just¨ªcia que t¨¦ la ciutadania.

En tot cas, la veritat ¨¦s que els mitjans en aquests temps de clics poden arribar a abusar dels seus instruments, deixant de banda un dels elements essencials de la llibertat d¡¯informaci¨®, de donar-la i de rebre-la, reconeguda per la Constituci¨®: la veracitat. Els mitjans no han d¡¯informar nom¨¦s de fets que siguin indiscutiblement certs, per¨° s¨ª que han d¡¯assegurar que el proc¨¦s d¡¯obtenci¨® de dades per a l¡¯elaboraci¨® d¡¯una informaci¨® s¡¯ha seguit amb la dilig¨¨ncia corresponent. Per tant, els professionals de la informaci¨® no estan obligats a comunicar-nos fets ver¨ªdics, per¨° s¨ª a transmetre fets diligentment a trav¨¦s d¡¯un procediment d¡¯investigaci¨® m¨¦s o menys intens.

Per aix¨° ¨¦s d¡¯estranyar que aquests ¨²ltims dies un mitj¨¤ hagi publicat uns suposats informes del CNI i dels Mossos d¡¯Esquadra que han afavorit la creaci¨® i la difusi¨® d¡¯una teoria sobre el paper dels serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia espanyols en els atemptats del 17 d¡¯agost del 2017 a Barcelona. Cap altre mitj¨¤ d¡¯informaci¨® s¡¯ha sumat a donar per bo el resultat constru?t, en considerar que no es donen les condicions m¨ªnimes de dilig¨¨ncia apuntades per ser transm¨¨s a l¡¯opini¨® p¨²blica.

La investigaci¨® sobre els atemptats del 17-A ha de continuar i s¡¯hauran de depurar totes les responsabilitats

En la bombolla informativa catalana, en canvi, els dirigents pol¨ªtics del Govern i els mitjans de comunicaci¨® catalans es van llan?ar a donar com a plausible la citada teoria. El conseller Bosch fins i tot va enviar una carta als c¨°nsols dels pa?sos amb v¨ªctimes en els atemptats del 17 d¡¯agost del 2017 per ¡°intercanviar impressions¡±. Per cert, aquest conseller continua sense donar explicacions sobre els comptes de Twitter suspesos relatius a la seva persona.

Sens dubte, la investigaci¨® sobre la preparaci¨® dels atemptats del 17-A ha de continuar i s¡¯hauran de depurar, si escau, totes les responsabilitats pol¨ªtiques i policials. El bon govern rebutja, en canvi, que les institucions p¨²bliques pol¨ªtiques i medi¨¤tiques, sense cap mena de prud¨¨ncia, donin credibilitat a unes informacions no contrastades amb l¡¯¨²nic objectiu de destruir la imatge de l¡¯Estat. El Govern ha tornat a posar al servei de la seva causa les institucions i els serveis informatius catalans per avalar el que de moment nom¨¦s ¨¦s una teoria conspirativa.