La f¨®rmula Fonsi

No va ser fins al final, per¨° va arribar. I probablement arribar¨¤ per a tota la vida en tots els concerts que faci, com l'Eva Mar¨ªa de F¨®rmula V o La Barbacoa de Georgie Dann. I ¨¦s que hi ha can?ons tan invasives, tant del repertori dels seus artistes com de l'¨¨ter, que resulten senzillament inevitables, igual que posar-se de vint-i-un botons per assistir a un concert a?Cap Roig, el Liceu dels texans Armani. S¨ª, era el?Despacito i ell,?Luis Fonsi, un artista que gr¨¤cies a aquesta can?¨® va entrar a l'esfera del reggaeton per colonitzar-la fins a l'infinit i m¨¦s enll¨¤, com deia Buzz Lightyear. I aix¨° que ell funciona m¨¦s aviat com a galant rom¨¤ntic, un registre que el col¡¤loca en la traject¨°ria dels cl¨¤ssics llatins de mirada felina (ja sigui de mixet abandonat o de depredador en acci¨®), eterna diabetis emocional i prioritats clares: fam¨ªlia, fans, p¨¤tria i carrera, segons ell mateix va declarar a l'escenari. Va arribar el Despacito i la platea de Cap Roig va ballar descontrolada. Per¨° l'estrella va oferir dues hores de pop i amor que s'estrena en qu¨¨ es va fixar sobretot en les fans i, conseq¨¹entment, en la seva carrera.

Les seves fans es van deixar sentir, tot i que Fonsi va considerar que les que havien assistit soles al concert, poques segons la seva impressi¨®, for?a m¨¦s quan va demanar que aixequessin la m¨¤, eren solteres. Alguna t¨¨bia protesta es va elevar sense arribar a l'orella de Fonsi, que sens dubte preferia una platea de parelles estovades per l'amor per aix¨ª acaronar-les amb baladasses com ?Qui¨¦n te dijo eso??o Llegaste t¨². Per¨° ni aquest detall podria trencar l'idil¡¤li entre l'artista i un p¨²blic que no va necessitar el seu gran hit per entrar en un concert que ell mateix havia definit com una muntanya russa emocional, met¨¤fora que indicava la barreja entre temes ballables i peces per dir-se cosetes a cau d'orella, ¡°tallavenes¡±, les va definir amb un tremendisme molt llat¨ª.

Embotit en un escenari on gaireb¨¦ no hi cabia la seva producci¨®, amb unes imatges inicials d'espermatozoides en pantalla ¨Cper cert, formulaci¨® prosaicament androl¨°gica de l'amor i la passi¨®¨C, amb els ballarins, quatre, fent esfor?os per no trepitjar-se i els m¨²sics, cinc, als laterals, Fonsi es va defensar com un?entertainer?limitat, sense gaire estil movent-se per l'entarimat, amb al¡¤locucions al p¨²blic ja gastades el mateix dia que es van inventar i uns canvis raqu¨ªtics de vestuari que no van arribar als pantalons, negres per combinar amb tot. Per arrodonir el concert no hi van faltar els popurris, un d'ac¨²stic i un altre el¨¨ctric, f¨®rmula id¨°nia per no prescindir de cap tema. Malgrat tot, en una mostra d'entrega gaireb¨¦ inconscient, Fonsi va voler que li demanessin can?ons, i la primera seguidora que ho va fer en va demanar una que no portava ni en els popurris. Ja nom¨¦s va parlar de l'energia del lloc i de com n'era, de bonic.

I aix¨ª va transc¨®rrer un concert animat per un p¨²blic multigeneracional amb la seva entrega i els llums dels m¨°bils, crits i unes cares de felicitat que nom¨¦s per contemplar-les ja valen el preu de les entrades. I que consti que no hi va haver tensi¨® tot esperant el Despacito, ja que peces com Calypso o Coraz¨®n en la maleta, la seva versi¨® de Gyal you a party animal?o les finals ?chame la culpa o Aqu¨ª estoy yo, per cert protagonitzada per una parella que aparentment s'havia casat a la platea, van mantenir el p¨²blic dempeus. La f¨®rmula Fonsi: reggaeton pop sense arestes per apropar-se a la persona estimada i balades perqu¨¨ no corri l'aire. Infal¡¤lible.