El catal¨¤ al pati

La publicaci¨® d¡¯un estudi de la Plataforma per la Llengua, segons el qual nom¨¦s el 14,6% de les converses al pati de les escoles i els instituts de zones urbanes de Catalunya s¨®n en catal¨¤, ha generat cert enrenou, i potser resulta oport¨² dedicar al cas una reflexi¨® una mica detinguda.

Per comen?ar cal recordar que la Plataforma per la Llengua no ¨¦s una entitat acad¨¨mica o cient¨ªfica neutral, sin¨® un grup d¡¯inter¨¨s que ¨Ccom ¨¦s natural¨C imprimeix el seu biaix en tot all¨° que empr¨¨n, incloent-hi els seus estudis socioling¨¹¨ªstics. Encara que la Plataforma es presenti a si mateixa com l¡¯ONG del catal¨¤, la veritat ¨¦s hi ha poques entitats a Catalunya que estiguin tan governamentalitzades com aquesta. Nom¨¦s en el trienni 2016-2018 la Plataforma va rebre una subvenci¨® d¡¯1.860.000 euros de la Generalitat ¡°exclosa de concurr¨¨ncia p¨²blica¡±. Un detall revelador ¨¦s que la seu social de la Plataforma ¨¦s al carrer de Sant Honorat, a tocar del Departament de Presid¨¨ncia de la Generalitat.

Amb aquestes credencials, la Plataforma per la Llengua va optar per infiltrar-se sense cap perm¨ªs expl¨ªcit en instal¡¤lacions del seu m¨¤xim patr¨® per calibrar l¡¯¨²s del catal¨¤ al pati mitjan?ant una ¡°activitat¡±. L¡¯estudi ho diu sense embuts: ¡°Els centres educatius no han estat informats de tota la realitat de l¡¯activitat¡±. I encara t¨¦ la gosadia d¡¯afegir que ¡°en aquest informe no revelarem ni el contingut de l¡¯activitat ni els centres que hi han participat¡±. Si aquest estudi fos un treball de final de grau ¨Cper no parlar d¡¯una tesi doctoral¨C amb aquestes dues afirmacions n¡¯hi hauria prou per descartar-lo com a treball cient¨ªficament v¨¤lid. Per¨° fins i tot suposant que violentar la m¨ªnima etiqueta cient¨ªfica es consider¨¦s perdonable, l¡¯execuci¨® de l¡¯estudi presenta aspectes for?a dubtosos. D¡¯una banda, nom¨¦s es van seleccionar 15 alumnes de cada centre educatiu i no es van tenir en compte variables rellevants com la llengua habitual. D¡¯altra banda, en realitat no es va mesurar el seu ¨²s oral espontani, sin¨® el seu acompliment en una ¡°activitat¡± que es desenvolupava en grups de tres ¡°en un rac¨® discret del pati¡± sota la direcci¨® d¡¯un professor i la mirada atenta d¡¯un observador que fingia que nom¨¦s parlava angl¨¨s.

Admetent tots aquests h¨¤ndicaps, encara ¨¦s possible preguntar-se qu¨¨ aporta l¡¯estudi de la Plataforma al coneixement existent. La resposta ¨¦s: no gaire. En la seva tesi doctoral del 1996 el reputat socioling¨¹ista Xavier Vila ja va descobrir que la immersi¨® ling¨¹¨ªstica no aconsegueix modificar els patrons d¡¯¨²s ling¨¹¨ªstic vigents fora de les aules, i m¨¦s concretament el que ell anomena ¡°norma de subordinaci¨® catalana¡±, segons la qual el catal¨¤ es reserva per a l¡¯¨²s entre catalanoparlants (o biling¨¹es familiars) mentre que el castell¨¤ ¨¦s la llengua que utilitzen els castellanoparlants entre ells i la que predomina en les interaccions intergrupals.

Com es pot revertir aquesta norma, que s¨ª que ¨¦s perjudicial per al futur del catal¨¤? M¨¦s de 20 anys despr¨¦s de la tesi de Vila ja sabem que la resposta no ¨¦s ¡°amb m¨¦s immersi¨®¡±. En la literatura cient¨ªfica hi ha indicis dels efectes contraproduents de la immersi¨®. L¡¯estreta vinculaci¨® del catal¨¤ amb l¡¯escola l¡¯ha privat de poder transgressor i l¡¯ha allunyat del m¨®n que construeixen els joves castellanoparlants quan abandonen el sistema educatiu. En una altra tesi doctoral c¨¨lebre ¨Cla de Joan Pujolar¨C hi ha moltes pistes d¡¯aquest fenomen.

Pocs dies despr¨¦s de la publicaci¨® de l¡¯estudi, la Plataforma es va afanyar a llan?ar una campanya de donatius ¡°per ajudar a promocionar el catal¨¤ als patis de les escoles i els instituts¡±. L¡¯oportunisme ¨¦s vergony¨®s, per¨° a favor de la Plataforma cal assenyalar dues circumst¨¤ncies. En primer lloc, reconeix que la hiperpres¨¨ncia del catal¨¤ a les aules ¡°pot causar que els alumnes relacionin el catal¨¤ amb all¨° m¨¦s formal i que la llengua de relaci¨® entre iguals sigui el castell¨¤¡± (Pujolar), de manera que ¡°les hores lectives no poden assumir soles la responsabilitat en la q¨¹esti¨® de l¡¯¨²s social del catal¨¤ entre els alumnes¡± (Vila). En segon lloc, en cap moment de l¡¯informe la Plataforma vincula la reversi¨® del problema detectat amb la consecuci¨® d¡¯un Estat propi ni el monoling¨¹isme oficial a l¡¯estil Koin¨¦. ?s probable que al si de la Plataforma es tingui molt present el cas d¡¯Andorra, on ¨Ccom explicava Maria Mazzoli al n¨²mero 367 de Kataluna Esperantisto¨C ¡°la imatge m¨¦s freq¨¹entment associada al castell¨¤ entre els andorrans ¨¦s que es tracta de la llengua del pati, de la socialitzaci¨® en general¡±.