El 2019 encadena temperatures r¨¨cord: el juliol ha estat el mes m¨¦s c¨¤lid registrat mai

El 2019 no para d'encadenar r¨¨cords de temperatura. Aquest juny ja va ser el juny m¨¦s c¨¤lid des que hi ha registres fiables, que arrenquen el 1880. I el Servei de Canvi Clim¨¤tic de l'ag¨¨ncia europea Copernicus ha confirmat aquest dilluns que el juliol va ser el mes amb la temperatura mitjana mundial m¨¦s alta mai registrada. Ha superat per 0,04 graus?el juliol del 2016, fins ara el mes m¨¦s c¨¤lid. Durant aquests dos mesos s'han succe?t pel m¨®n onades de calor, que han accelerat el desgla? de glaceres i han assolat Europa de tal manera que a m¨¦s d'un pa¨ªs s'han vist obligats a interrompre serveis de transport com els ferrocarrils per l'efecte de la calor a les vies.

¡°Aquest any continua amb temperatures r¨¨cord¡±, ha explicat aquest dilluns el servei de seguiment de l'escalfament de la UE. Tots els mesos del 2019 han estat entre els m¨¦s calorosos des que hi ha registres, ha afegit Copernicus. Aquesta ag¨¨ncia apunta al fet que el 2019 ¨¦s molt a prop ¡ªsi no supera, com ja ha passat al juny i juliol¡ª del 2016. Per¨° la difer¨¨ncia rau en el fet que les temperatures del 2016 van estar marcades pel Ni?o, un fenomen clim¨¤tic relacionat amb l'escalfament del Pac¨ªfic que fa pujar les temperatures al planeta. Ara, aquest fenomen no s'est¨¤ donant.

M¨¦s enll¨¤ d'aquestes marques hist¨°riques, que han situat la temperatura mitjana del juliol al m¨®n en 16,6 graus, els cient¨ªfics posen el focus en la concentraci¨® d'anys m¨¦s c¨¤lids del que ¨¦s normal durant aquest segle en general i aquest ¨²ltim lustre en particular. ¡°La tend¨¨ncia d'escalfament no es limita al juliol¡±, informa Copernicus en el seu butllet¨ª mensual. ¡°Quan mirem enrere, els ¨²ltims quatre anys (entre el 2015 i el 2018) es descobreix que han estat els quatre anys m¨¦s c¨¤lids del registre¡±, ha indicat aquest servei.

Juan Antonio A?el, f¨ªsic i investigador Ram¨®n y Cajal de la Universitat de Vigo, apunta a un augment de velocitat respecte al que s'esperava en els fen¨°mens extrems relacionats amb l'escalfament: ¡°Estem veient que el conjunt dels efectes en els dos o tres ¨²ltims anys s¨®n m¨¦s severs del que esper¨¤vem per a aquestes dates¡±. ¡°El canvi clim¨¤tic ja ha arribat¡±, ha resumit Asunci¨®n Ruiz, responsable de SEU/BirdLife, despr¨¦s de reunir-se amb el president en funcions, Pedro S¨¢nchez. En aquesta cita les cinc ONG mediambientals m¨¦s importants del pa¨ªs han demanat que Espanya, un dels llocs de la UE m¨¦s exposats als impactes de l'escalfament, tingui una llei de canvi clim¨¤tic.

Aquesta norma ha de servir a Espanya perqu¨¨ compleixi els seus compromisos internacionals i redueixi els gasos d'efecte hivernacle. Aquests gasos, segons la majoria dels cient¨ªfics, s¨®n en bona part responsables del canvi clim¨¤tic. Paral¡¤lelament a l'increment de la temperatura, la concentraci¨® a l'atmosfera del di¨°xid de carboni, el principal d'aquests gasos, tamb¨¦ ha arribat a nivells hist¨°rics. Al maig es van superar les 410 parts per mili¨®, un registre al qual no s'ha arribat mai des de l'exist¨¨ncia dels humans, segons l'Organitzaci¨® Meteorol¨°gica Mundial (OMM). En 30 anys aquesta concentraci¨® s'ha disparat m¨¦s d'un 15%.

La majoria dels gasos d'efecte hivernacle que generen els humans procedeixen de la crema dels combustibles f¨°ssils (petroli, gas i carb¨®). I el punt d'inflexi¨® que se sol prendre ¨¦s la Revoluci¨® Industrial, quan aquests combustibles es van convertir en la sang del creixement econ¨°mic. Tamb¨¦ es pren aquest punt de finals del XIX per establir les metes dels tractats internacionals de lluita contra l'escalfament. Per exemple, l'Acord de Par¨ªs estableix que, perqu¨¨ el canvi clim¨¤tic es quedi dins d'uns l¨ªmits que resultin manejables, l'increment de la temperatura a final de segle no hauria de superar els dos graus cent¨ªgrads respecte a aquests nivells preindustrials. I en la mesura del possible deixar-lo per sota dels 1,5 graus.

Aquest mes de juliol la temperatura mitjana del planeta ja ha estat en 1,2 graus per sobre del nivell preindustrial. Si es pren com a refer¨¨ncia el per¨ªode compr¨¨s entre el 1981 i el 2010, l'increment al juliol va ser de 0,56 graus. ¡°Els extrems s¨®n m¨¦s alts del que esper¨¤vem per a aquest moment¡±, insisteix A?el en refer¨¨ncia a aquests esdeveniments, com les onades de calor, que ja estan recorrent el planeta. Per exemple, a Europa el 25 de juliol es van registrar r¨¨cords nacionals de temperatura a Alemanya, B¨¨lgica, Luxemburg, Holanda i el Regne Unit. En aquests pa?sos es van superar els 40 graus, una cosa ins¨°lita.

Incendis

Com ha recordat Copernicus, les temperatures tamb¨¦ han estat molt per sobre de la mitjana al juliol a Alaska, l'illa de Baffin, Groenl¨¤ndia, algunes zones de Sib¨¨ria, aix¨ª com grans parts de l'Ant¨¤rtida. En molts casos, la calor ha anat associada a enormes incendis que, en un cercle vici¨®s, generen m¨¦s gasos d'efecte hivernacle. L'OMM recordava la setmana passada que al juliol les emissions de di¨°xid de carboni generades pels incendis forestals al cercle polar ¨¤rtic van ser de 75,5 milions de tones, el doble que les del juliol del 2018 i un r¨¨cord absolut.

A Sib¨¨ria, els incendis al bosc de Taiga ja han arrasat 4,3 milions d'hect¨¤rees, la qual cosa ha suposat m¨¦s de 166 milions de tones de di¨°xid de carboni, segons Greenpeace. ¡°Ens estem quedant sense temps¡±, ha alertat Mario Rodr¨ªguez, responsable de Greenpeace a Espanya. ¡°Ens queda una d¨¨cada¡±, apunta en refer¨¨ncia a l'¨²ltim informe d'IPCC ¡ªel grup cient¨ªfic de refer¨¨ncia de l'ONU en mat¨¨ria de canvi clim¨¤tic¡ª en el qual es demanava un canvi de rumb radical d'aqu¨ª al 2030. En concret, els experts assenyalaven que si es vol complir la meta d'1,5 graus es requereix una disminuci¨® el 2030 del 45% de les emissions de di¨°xid de carboni respecte al nivell del 2010. El 2050, aquestes emissions han d'haver desaparegut.