El ¡®vici¡¯ dels naips

¡°Este execrable vicio que trae en s¨ª la pronta ruina de fortunas, (...) que ocasiona el malestar de las familias, la apat¨ªa y la misma hipocondr¨ªa, que conduce al suicidio y al asesinato, o sea, el primer pelda?o de la temible escala del pat¨ªbulo¡±, recollia, tremebund, un metge de Reus durant la Restauraci¨®. Tamb¨¦ de l¡¯¨¨poca, a l¡¯auca Vida del hombre malo, on cada vinyeta era un defecte monstru¨®s, la cinquena ja era per a qui jugava a cartes i en una segona auca, un soldat, ¡°habi¨¦ndosele hallado en la misa teniendo en sus manos un juego de naipes franceses, contempl¨¢ndolo, en lugar de rezar un libro devoto¡±, ¨¦s castigat pel seu major... En una societat tan cat¨°lica com l¡¯espanyola i la catalana, els jocs de naips han estat vistos, i l¡¯estigma encara es mant¨¦ for?a avui, com una addicci¨® fatal, portadora de les pitjors desgr¨¤cies. La cosa ve de lluny: el 1370 ja s¡¯han documentat vetos i el 3 d¡¯agost del 1433 una ordenan?a dels consellers i prohoms de la ciutat de Barcelona prohibia jugar a les cartes de qualsevol de les maneres, fins i tot amb penyores, a risc d'una multa de 25 lliures...

El context moral no facilitava la valoraci¨® dels naips com a objecte d¡¯art, pintats a m¨¤ pe?a per pe?a, als inicis en suports tan valuosos com la plata, l¡¯ivori, la pell o el pergam¨ª, en el que va ser un producte pioner de les arts gr¨¤fiques, anterior a la impremta. Llavors, amb poca cosa per entretenir-se, els jocs de cartes s¡¯estengueren de pressa. I vingu¨¦ all¨° que sap fer tan b¨¦ el poder: excepte el per¨ªode del 1850 al 1900, s¡¯instauraren impostos especials, que en ¨¨poca de Felip II significaren uns ingressos propers als de les ¡°rentas mayores¡±. Per fiscalitzar i evitar produccions clandestines i ratificar que es pertanyia al gremi creat al 1455, s¡¯obligava el fabricant a deixar la seva marca, sempre al quatre d¡¯oros o copes, on a vegades tamb¨¦ hi signava el recaptador. Es pot observar en algunes de les que s¡¯exhibeixen a Una m¨¤ de cartes, a l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat de Barcelona.

Una de les col¡¤leccions m¨¦s desconegudes del museu permet constatar que Barcelona fou centre de producci¨® notable durant cinc segles d¡¯un joc d¡¯origen incert (europeu o potser indi, derivat dels daus o dels escacs), per¨° que arrib¨¤ a l¡¯Europa mediterr¨¤nia a mitjans del XIV i com a objecte de luxe destinat a la cort. Els pintors Roderic de Borges, Miquel d¡¯Alcany¨ªs i els fills de Bartolom¨¦ P¨¦rez serien els tres i ¨²nics primers naipers controlats a Catalunya, segons les estudioses Esther Sarr¨¤ i Paloma S¨¢nchez fixen en el cat¨¤leg de la mostra, tot enriquint un tema molt poc estudiat.

De seguida les baralles van quedar fixades, com es veu a la petita per¨° completa exposici¨®: hi ha les italoespanyoles (amb quatre pals: oros, copes, espases i bastos, entre 32, 48 i 52 cartes) i les francobrit¨¤niques (diamants, piques, cors i tr¨¨vols: 52 m¨¦s els j¨°quers), per¨° tamb¨¦ les germanosu?sses (picarols o escuts, cors, fulles i aglans o flors) i, fins i tot, orientals, com unes de xineses, poc acolorides, que recorden els pals plans de fusta dels gelats.

Com que eren per jugar, s'havien de recon¨¨ixer f¨¤cilment i de models no n¡¯hi havia gaires, tot i que a Barcelona, a banda de reproduir els que es feien a altres potents focus de producci¨® (Cadis, Pamplona, Vit¨°ria...), feren fortuna les del g¨°tic catalanoaragon¨¨s, molt esquem¨¤tiques: jugant amb vermell i blau, les sotes duen cal?a curta fins als genolls; els cavalls s¨®n sobre les potes enlairades i en tres quarts; als reis no se¡¯ls veuen les cames; les copes s¨®n tipus calze; les espases medievals tenen empunyadures de creu; els bastos s¨®n poc naturalistes, amb nusos molt exagerats... Al model valenci¨¤, per exemple, les figures eren m¨¦s rabassudes i les denominades Cadis derivaven del model d¡¯una f¨¤brica malaguenya de Macharaviaya que va tenir el monopoli fins al 1811 per exportar-les a les col¨°nies d¡¯ultramar. Els matisos, per¨°, eren tants (copes tapades o amb garlandes; espases que muten en florets o estilets, monedes vigents o no...) que nom¨¦s a l¡¯Arxiu tenen 33 versions diferents de copes, 32 d¡¯oros, 22 de bastos i 17 d¡¯espases. Els valors (de l¡¯1 al 12) no arribarien fins ben entrat el XVIII.

El 1433, el Consell de Cent va prohibir jugar a les cartes, fins i tot amb penyores

Les coses anaven tan b¨¦ que, a finals del XVI, s¡¯instal¡¤laren a Barcelona els Grosset, una fam¨ªlia de grans i tradicionals naipers francesos, que revolucionaren la producci¨®. Els imitaren nissagues com la dels Rotxotxo, tamb¨¦ de Fran?a. Llavors la ind¨²stria era tan potent que els naipers s¡¯uniren al Gremi dels Julians Mercers, fins llavors el dels ullerers, barreters, quincallaires, passamaners i ferreters. Tots dos fabricants van ser els ¨²nics que resistien el 1741, despr¨¦s de la davallada per la Guerra de Successi¨®. Amb el temps, a principis del XIX es faria forta la fam¨ªlia catalana Comas: ¡°Naipes finos de la f¨¢brica de Sebasti¨¢n Comas. Plaza de San Agust¨ªn Viejo, n¨²mero 15. Cerca de la calle Tantarantana. Barcelona¡±, diu una caixa de cartes que es veu a la mostra. O els Maci¨¤, potser els fabricants de m¨¦s qualitat de Catalunya; amb treballadors qualificats, van facilitar, com els Rotxotxo, la implantaci¨® de la fabricaci¨® d¡¯indianes, ind¨²stria amb la qual compartien m¨¨todes. Estava ben estudiat: les indianes tenien el pic de producci¨® d¡¯estampaci¨® a l¡¯estiu; els naips, a l¡¯hivern.

La dissoluci¨® del gremi el 1801 facilit¨¤ la liberalitzaci¨® de la fabricaci¨® i l¡¯esplendor del sector cap al 1870, acomboiat per les millores en les arts gr¨¤fiques: litografia en color i premses de vapor. Les m¨¦s beneficiades foren les cartes de fantasia, nascudes abans que les est¨¤ndards, amb voluntat art¨ªstica i destinades a un p¨²blic m¨¦s culte. No gaire (o gens) aptes per jugar, amb certa intenci¨® pedag¨°gica, triomf¨¤ al XVIII la tem¨¤tica dels Quatre continents: Lapon¨¦s, Espa?ol, Indio americano?o Negro hotentote, Negro cafr¨¦s (i aix¨ª fins a vuit ex¨°tics personatges de color) conformaven aquestes baralles. Una branca molt productiva va ser, en ple Romanticisme, la destinada a entretenir les dones burgeses, amb modes com les cartes de flirteig, com ara Preguntas y respuestas en la baraja de amor (oros i copes per a les dones; bastos i espases per als homes, amb textos a cada carta). A l¡¯as de bastos, la pregunta diu: ¡°Atienda a lo que le digo, / franca en esto hab¨¦is de ser, / se me ha antojado saber / si me tiene por su amigo¡±. Tamb¨¦ hi havia la famos¨ªssima La Sibylle dels Salons (1890-1910), amb peces amb bells motius (Beaucoup d¡¯argent, Mariages, Amours...) i, en molt petit, a la punta superior, la reproducci¨® de la carta est¨¤ndard per si es volia jugar normal.

Barcelona fou centre de producci¨® d¡¯un joc d¡¯origen incert

Un m¨®n a banda era el del Tarot, aparegut a les corts del nord d¡¯It¨¤lia ja al XV, b¨¤sicament una baralla est¨¤ndard (arcans menors) amb l¡¯afegit¨® dels anomenats arcans majors, 22 figures al¡¤leg¨°riques: el boig, el penjat, la mort, el diable... Aviat queda fixat al m¨®n de l¡¯esoterisme.

En ple XIX la cosa donava per a cartes pol¨ªtiques, com una baralla constitucional de les Corts de Cadis, del 1822; o de sat¨ªriques, amb caricatures de personatges, especialment de capellans i bisbes; la popularitat i la producci¨® eren tan avan?ades que les cartes es convertiren en un mitj¨¤ publicitari molt econ¨°mic. Amb la possibilitat d¡¯objecte seriat, acaben sent regalades per productes (xocolates, begudes...) com a col¡¤leccionables. Tem¨¤tiques, infinites: baralles de toreros, d¡¯actors de cinema, futbolistes... A la mostra, una amb Rodolfo Valentino i una altra del m¨ªtic porter Ricardo Zamora, aquest dibuixat pel gran caricaturista Valent¨ª Castanys. Tots dos, ¨¦s clar, eren l¡¯as d¡¯oros...

El sector, per¨°, estava mig tocat des de mitjans del XIX, quan la industrialitzaci¨® va fer caure tots els petits tallers, que no podien competir per costos. Nom¨¦s en van quedar uns quants de grans, que van perdre la batalla davant dels jocs d¡¯ordinador. Per¨° les cartes segueixen avui entre els jocs virtuals: els vicis no es deixen mai.