Els que no volen la condemna

Gabriel Rufi¨¢n va dir, en la seva darrera intervenci¨® al Parlament de Madrid, sobre la investidura fallida de Pedro S¨¢nchez com a president del Govern, que el setembre ser¨¤ un mes molt dif¨ªcil per a tots. (Potser es va oblidar d¡¯afegir que una part de la responsabilitat que aix¨° sigui aix¨ª tamb¨¦ la tenen ell i el seu partit). Per¨° s¨ª, t¨¦ ra¨®, ser¨¤ dif¨ªcil per a tots. Tot i que potser per a alguns m¨¦s que d¡¯altres. Era evident que Rufi¨¢n tenia present el veredicte del Tribunal Suprem, al mes de setembre o octubre, a l'hora d'emetre aquest pron¨°stic. Fa una setmana, Sergi P¨¤mies, en la seva columna habitual a La Vanguardia, escrivia sobre una branca de la ci¨¨ncia pol¨ªtica que est¨¤ fent furor aquests dies entre tertulians i opinadors de tota mena. La batejava, amb el seu enginy habitual, amb el nom de?sentenciologia. Doncs la cosa va d¡¯aix¨° fins que hi hagi sent¨¨ncia. Despr¨¦s vindr¨¤ puntualment la postsentenciologia.

En principi, ens imaginem com de dif¨ªcil ser¨¤ per als pol¨ªtics presos si el veredicte ¨¦s condemnatori. Aix¨° ¨¦s tan obvi que no cal ni comentar-ho, nom¨¦s desitjar que no els condemnin. Per als membres dels partits als quals pertanyen aquests pol¨ªtics se suposa que tamb¨¦ ser¨¤ molt dif¨ªcil digerir una condemna, algunes de les quals poden ser molt severes. Per¨° tenint en compte el que els dirigents independentistes (Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, ?mnium Cultural i l¡¯ANC) han anat anunciant ¨Cuns anuncis que la majoria de vegades s¡¯assemblen for?a a amenaces¨C, dona la impressi¨® que gaireb¨¦ voldrien que pass¨¦s el pitjor. Fins i tot sembla que nom¨¦s els queda a la recambra de les seves pulsions unilateralistes una condemna als seus correligionaris.

Queden els anomenats unionistes o constitucionalistes: el Partit Popular i Ciutadans. (Al PSC el continuo considerant, per sobre o per sota de la seva defensa de la Constituci¨® i de la Monarquia, essencialment un partit catalanista d¡¯esquerres). No crec que al PP i a Cs els desagradi gaire (tot i que procuraran dissimular-ho tant com puguin o s¨¤piguen) una condemna. De fet, no han fet altra cosa en les seves campanyes electorals i postelectorals perqu¨¨ el Tribunal Suprem es decanti pel c¨¤stig.

Deixo per al final l¡¯altre grup per al qual setembre tamb¨¦ ser¨¤ dif¨ªcil. Aquest grup ¨¦s el dels que no volen la independ¨¨ncia per a Catalunya. Volen tot el que sigui possible, tot el que sigui negociable, menys la independ¨¨ncia. Volen compet¨¨ncies blindades, com les que va enumerar en el seu dia Miguel Herrero y Rodr¨ªguez de Mi?¨®n, gaireb¨¦ sense tocar la Constituci¨®, volen el trasp¨¤s dels trens de Rodalies, per exemple, volen que deixin en pau la llengua i no la utilitzin tan perversament per guanyar vots, volen el reconeixement de Catalunya com a naci¨®. Com podeu veure, tot de coses perfectament assumibles, fins i tot per un govern de dreta civilitzada. Per a aquest grup, que no ¨¦s petit, una sent¨¨ncia condemnat¨°ria seria una aut¨¨ntica desgr¨¤cia pol¨ªtica. Per a Catalunya i per a Espanya. I, per descomptat, tenint en compte aquesta mateixa conseq¨¹¨¨ncia, per al mateix grup al qual em refereixo. Qu¨¨ caldria fer? Alegrar-se¡¯n? No, s¡¯hauria de tenir molt d'est¨®mac per fer-ho i aquest grup sembla que no en t¨¦. Fer com si no hagu¨¦s passat res? ?s clar que se seguiria anant a la feina, portant els fills a l¡¯escola, escoltant la r¨¤dio i veient jugar el Bar?a. Per¨° aix¨° no treu que els dies de setembre (o d¡¯octubre o del mes que sigui) es facin insofribles per als qui no volen la independ¨¨ncia de Catalunya, per¨° tampoc volen que es castigui com a mesura d¡¯escarment per les grav¨ªssimes imprud¨¨ncies jur¨ªdiques (s¨ª, jur¨ªdiques) que es van cometre per tenir innecess¨¤ries fronteres, ex¨¨rcit i ambaixades pr¨°pies.

Al grup dels qui no volen la independ¨¨ncia de Catalunya, sin¨® tot el que sigui negociable pel b¨¦ dels seus ciutadans, no els quedar¨¤ m¨¦s remei que lamentar-ho profundament per si la sent¨¨ncia fos condemnat¨°ria. De moment, nom¨¦s els queda pregar perqu¨¨ els components d'aquest organisme judicial tan elevat siguin pragm¨¤tics (i misericordiosos amb els acusats de delictes jur¨ªdics), i es decideixin per l¡¯enorme exemple de decisi¨® pol¨ªtica que comportaria l¡¯absoluci¨® de totes aquestes persones.

Si aix¨° no fos aix¨ª i el senyor Marchena i companyia es decantessin per condemnar els acusats, ja pot anar preparant el Govern el terreny per a un indult. La declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia va ser la burda posada en escena d¡¯una utopia forjada a l¡¯abric dels no menys enormes errors del Govern de Mariano Rajoy i el PP. I no es pot condemnar a tants anys de pres¨® nom¨¦s per ser tan mals actors. O pol¨ªtics.