Reflexi¨® sobre el problema de l¡¯habitatge

El problema de l¡¯habitatge s¡¯agreuja sense que es trobi una soluci¨® adequada. En una altra ocasi¨® vam exposar que la manca de resposta judicial, la lentitud de la just¨ªcia i l¡¯activisme de certs sectors de la doctrina i de la judicatura supergarantistes dels drets dels ocupes marginant els propietaris havien, de fet, afavorit les ocupacions il¡¤legals. Davant d¡¯aquesta situaci¨®, el legislador, amb realisme i resignaci¨®, s¡¯hi ha adaptat, pagant, l¨°gicament, un preu que hauran d'abonar, com gaireb¨¦ sempre, pels ciutadans que compleixen els seus deures.

Segons la premsa econ¨°mica, en l¡¯actualitat, al nostre pa¨ªs, hi ha uns 90.000 habitatges ocupats il¡¤legalment, el 75% dels quals s¨®n propietat del sector financer. Cal recordar, tal com ha fet el Tribunal Constitucional en la seva sent¨¨ncia de 28 de febrer del 2019, que la necessitat d¡¯habitatge no comporta un dret a l¡¯ocupaci¨®. Correcte.

La resposta del legislador ha estat un t¨¤cit abandonament parcial de la via penal i un increment de l¡¯agilitzaci¨® de la civil (Llei 5/2018, d¡¯11 de juny) que permet l¡¯entrega immediata de l¡¯habitatge ocupat si els ocupants no aporten, en el termini de cinc dies, un t¨ªtol justificatiu de la seva situaci¨® possess¨°ria. Contra la decisi¨® de desallotjament no es pot presentar cap recurs. Aquesta resposta r¨¤pida no la poden impulsar les persones jur¨ªdiques amb ¨¤nim de lucre, ¨¦s a dir, b¨¤sicament, les del sector financer.

La resposta del legislador ha estat un t¨¤cit abandonament parcial de la via penal i un increment de la civil

Cal evitar, perqu¨¨ aquesta via r¨¤pida tingui ¨¨xit, que els ocupes puguin presentar justificaci¨® de la seva possessi¨®, com passa amb freq¨¹¨¨ncia amb els documents acreditatius del pagament de les despeses comunit¨¤ries o altres proves falses creades pels ocupes.

?s cert que la nova norma obliga a participar en el desallotjament els serveis p¨²blics competents perqu¨¨ en el termini de set dies puguin adoptar les mesures protectores que corresponen. Atenci¨®, aquesta comunicaci¨® i l'adopci¨® de mesures no tenen efectes suspensius: el llan?ament es porta a terme sense m¨¦s tr¨¤mits.?

Quin ¨¦s el cost per als ciutadans que han vist ocupats els seus habitatges sense viol¨¨ncia ni intimidaci¨® en les persones i que no constitueixen la seva llar? Important: els falta, a la pr¨¤ctica, protecci¨® penal, que era la via m¨¦s r¨¤pida i gratu?ta. I necessiten advocat i procurador, als qui hauran d¡¯abonar els seus honoraris, aix¨ª com la resta de despeses del proc¨¦s.

El problema de l¡¯habitatge no s¡¯esgota amb el que s¡¯ha exposat fins ara. Aix¨ª, el Govern de Catalunya, amb cert oportunisme electoral, i per la via urgent del decret llei, ha procedit a aprovar una s¨¨rie de mesures orientades, principalment, a controlar les rendes dels habitatges de lloguer (Decret llei 9/2019, de 21 de maig).

Aquesta aprovaci¨®, que va en la bona direcci¨®, planteja, no obstant aix¨°, la q¨¹esti¨® del seu encaix constitucional, certament dificult¨®s, ja que, segons l¡¯article 149.8 de la Constituci¨®, l¡¯Estat t¨¦ la compet¨¨ncia exclusiva sobre la legislaci¨® civil, que inclou la relativa als arrendaments urbans.

En aquest sentit s¡¯ha pronunciat el Tribunal Suprem (sala primera) en les seves sent¨¨ncies de 15 de desembre del 1994 i 13 de juny del 1983 i es despr¨¨n tamb¨¦ del vigent EAC, ja que en la seva versi¨® definitiva ha desaparegut la compet¨¨ncia auton¨°mica sobre arrendaments urbans, tesi, ara, refor?ada amb el dictamen favorable a la seva inconstitucionalitat em¨¨s pel Consell de Garanties. A m¨¦s, el Parlament ha rebutjat la convalidaci¨® d¡¯aquest decret llei. Un fiasco total.

L¡¯Estat continua entestat en una pol¨ªtica de pegats ben intencionats per¨° que no afronten el problema de l¡¯habitatge. No s'acaben aqu¨ª els efectes de l¡¯actual ¡ªi cr¨ªtica¡ª situaci¨®.

Es tracta d¡¯un problema econ¨°mic, pol¨ªtic i social, inabordable des d¡¯una economia de lliure mercat

Les entitats financeres, amb el seu afany natural de fer bons negocis, coneixedores dels problemes de molts ciutadans amb liquiditat redu?da per¨° propietaris de finques urbanes amb un preu elevat i que els s¨®n molt costoses de mantenir, els ofereixen una pensi¨® vital¨ªcia a canvi de quedar-se amb el seu pis en el moment de la defunci¨®. Perfecte per a les entitats.

Altres propietaris, directament, venen els seus pisos i passen, normalment, a habitar-ne d'altres arrendats confiant que la seva vida no s¡¯allargui gaire. Una altra conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que els seus hereus veuen minvades les seves expectatives success¨°ries i aix¨ª, la solidaritat familiar se'n pot ressentir. No hi ha res gratis.

Es tracta, sens dubte, d¡¯un problema econ¨°mic, pol¨ªtic i social, inabordable des de la perspectiva d¡¯una economia de lliure mercat. Cal rec¨®rrer a la solidaritat social a trav¨¦s del sistema impositiu. Mentrestant, benvinguts siguin els pegats, sense oblidar ni dilatar les vertaderes solucions. Ja s¨®n molts els que no poden adquirir un habitatge i augmenten els que tampoc en poden llogar cap.

?ngel Garc¨ªa Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.