Marcs conceptuals

¡°Podries venir a la tert¨²lia dimecres?¡± ¡°Qui hi va?¡± ¡°Ah, ok, dos independentistes, una constitucionalista i un unilateralista¡±. Aquesta conversa inventada reflecteix, malgrat tot, la realitat que es viu en els ¨¤mbits de generaci¨® d'opini¨® a Catalunya des de fa anys. Quan ens conviden a taules d'an¨¤lisi hi anem, sobretot, en la nostra condici¨® d'independentistes o no, de constitucionalistes o no. Es conviden les persones assumint que cada una t¨¦ un marc conceptual determinat, compartit pels analistes correligionaris i rebutjat per la resta. Marc conceptual que, de vegades, ¨¦s assumit pel mitj¨¤. Quan es contrav¨¦ el marc predominant, a m¨¦s de l'esfor? de sobreposar-se al discurs imposat, es genera un rebuig per part de la resta de tertulians, per l'audi¨¨ncia i, en definitiva, un nou assenyalament en un ¡°d'ells¡± o ¡°dels nostres¡±. No hi ha una conversa catalana, sin¨® dues converses que transiten paral¡¤leles. Som davant dos marcs conceptuals que representen una societat dual. Hi ha excepcions, persones que pretenen transitar entre els blocs, per¨° s¨®n una minoria.

El marc conceptual de l'independentisme parteix de minimitzar les conseq¨¹¨¨ncies del que va passar a partir de l'aprovaci¨® al Parlament de les lleis de desconnexi¨® el setembre del?2017. El que va succeir aquelles jornades i les seves conseq¨¹¨¨ncies, l'1 d'octubre i la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia (fallida), van ser conductes greus pol¨ªticament i jur¨ªdicament: ruptura constitucional, desobedi¨¨ncia. I, sobretot, van suposar la subversi¨® del concepte democr¨¤cia, que passava a identificar-se, nom¨¦s, amb el dret d'autodeterminaci¨® de Catalunya, el mandat popular d'un refer¨¨ndum que no ho va ser, i on, contradict¨°riament, una majoria parlament¨¤ria, que no social, podia imposar la seva voluntat. El que va passar s¨®n desprop¨°sits. Van ser actes d'una irresponsabilitat pol¨ªtica incommensurable. Des de fa dos anys, a vegades de manera inconscient, per saber com relacionar-nos amb un conciutad¨¤ ens preguntem: ¡°?s independentista? ?s constitucionalista?¡±. La dualitat s'ha instal¡¤lat. A m¨¦s de la desconfian?a d'una meitat de catalans, desconfian?a i descr¨¨dit entre la resta d'espanyols. Sense oblidar que Catalunya no est¨¤ pitjor que fa dos anys, i aix¨° no ¨¦s culpa del 155 ni dels processos judicials en marxa. T¨¦ el seu origen en les decisions de pol¨ªtics catalans que no van calibrar (o els va donar igual) les conseq¨¹¨¨ncies de les seves decisions. I, per tancar, la repressi¨® de l'Estat, com si a Catalunya les llibertats fonamentals estiguessin suspeses, i els presos pol¨ªtics. Dues realitats que assumeixen com a veritats absolutes entre els independentistes.

A l'altra banda, els constitucionalistes donen per fet que l'autonomia pol¨ªtica de Catalunya ¨¦s de les m¨¦s altes del m¨®n, perqu¨¨ aix¨ª ho diuen determinats ¨ªndexs, obviant que aquests mateixos ¨ªndexs assenyalen algunes disfuncions importants del nostre sistema, com la falta d'autonomia pol¨ªtica en el finan?ament, les compet¨¨ncies b¨¤siques de l'Estat i els anomenats t¨ªtols horitzontals, entre d'altres. L'Estat auton¨°mic es pot millorar i s'hi pot aprofundir. De fet, ¨¦s una de les tasques pendents del sistema constitucional espanyol. Tamb¨¦ des de la perspectiva constitucional, s'insisteix i es va insistir que una consulta no vinculant a Catalunya no era constitucionalment possible. Ja s'han abocat arguments en contra d'aquesta premissa. Una altra cosa ¨¦s que un determinat Govern decid¨ªs activar aquesta possibilitat o no. M¨¦s recentment, s'ha assumit que l'octubre del 2017 a Catalunya es van produir actes de rebel¡¤li¨® i sedici¨®. Considerar que el que va passar el 20 de setembre va ser sedici¨® suposa, primer, haver assistit a poques manifestacions i, en segon lloc, q¨¹estionar el lliure exercici d'aquest dret fonamental. D'altra banda, el Codi Penal regula la rebel¡¤li¨® amb un determinat prop¨°sit: evitar aixecaments violents o armats. Recorden que, en el seu al¡¤legat final, la Fiscalia va recon¨¨ixer que calia actualitzar el contingut d'aquesta figura penal a les circumst¨¤ncies actuals. En dret penal l'analogia en contra del pres est¨¤ rotundament prohibida.

Aquesta no ¨¦s una exposici¨® exhaustiva dels elements de cada marc, per¨° serveix per fer pal¨¨s que hi ha dues narratives diferents que s'exclouen i que deixen poc espai de reconeixement a l'altre. La dualitat social i pol¨ªtica no se superar¨¤ si cada un, tamb¨¦ qui signa aquest article, no assumeix l'altre com un igual amb qui s'ha de conviure i, per tant, pactar. En societats complexes com la nostra, les respostes no acostumen a estar en els blancs i en els negres, amb els quals ¨¦s m¨¦s f¨¤cil identificar-se, sin¨® en els grisos. Els ¡°generadors d'opini¨®¡± hem d'assumir la nostra responsabilitat i fomentar els grisos, les zones d'entesa. Per a la polaritzaci¨® ja tenim els partits pol¨ªtics.