L¡¯atemptat vist des d¡¯un balc¨®

Amb els porticons del balc¨® tancats per mitigar el xivarri sempre constant de la Rambla i les persianes mig obertes. A la penombra d¡¯una calorosa tarda d¡¯estiu, va sentir dos cops secs. Li van semblar petites explosions, com si fossin petards. Despr¨¦s una crid¨°ria estranya que es dilu?a, com si s¡¯alluny¨¦s. Fins a desapar¨¨ixer. Va sortir al balc¨® i en primer terme va veure una dona al terra al costat d¡¯un sem¨¤for. Un nen i dues persones m¨¦s a la vorera central del passeig i un home estirat al costat del quiosc de premsa ¡ªjust sota el seu edifici¡ª amb les cames recollides i amb sang en una d¡¯elles. A terra, escampades, desenes de postals de Barcelona, expositors de souvenirs tirats, i un fragment del que semblava la carrosseria d¡¯un cotxe.

Era un tros del parafang de la furgoneta blanca Fiat Talento, condu?da per Younes Abouyaaqoub, de 22 anys, el terrorista que va atropellar desenes de persones, en va matar 13 i va ferir-ne un centenar llarg en la mortal carrera que va iniciar al principi de la Rambla i va acabar a l¡¯altura del Liceu. Eren les 16.50 del dijous 17 d¡¯agost del 2017.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Cridava ¡®Allahu Akbar¡¯ mentre corria cap a nosaltres i vam disparar¡±

¡°La casa ha volado. Da la vuelta y hagamos un plan¡±

Dolor an¨°nim de la Rambla

C¨¦sar Algora era sol a casa ¡ªla seva fam¨ªlia estava fora de Barcelona¡ª i tamb¨¦ a l¡¯edifici, al principi de la Rambla. ¡°Els ve?ns eren de vacances i ning¨² m¨¦s no va sortir als balcons. De seguida vaig veure una estampida de gent que pujava corrent pel lateral del passeig i fugia pel carrer Canuda i Santa Anna. Altres persones eren al costat dels que seguien a terra. La Gu¨¤rdia Urbana va arribar de seguida, tamb¨¦ els Mossos. Estava a punt de baixar, per¨° en veure que hi havia gent em vaig quedar entrant i sortint al balc¨®, avisant per WhatsApp a amics i fam¨ªlia que alguna cosa seriosa havia passat a la Rambla i mirant el 3/24¡±, explica.

Els comer?os ¡ªatestats de gent que s¡¯hi havien refugiat¡ª van abaixar les persianes. M¨¦s furgonetes dels mossos, ambul¨¤ncies. ¡°Nom¨¦s se sentien les veus dels agents i els serveis d¡¯emerg¨¨ncia. Van cobrir amb una manta t¨¨rmica la dona del sem¨¤for [va ser una de les v¨ªctimes mortals] i de seguida es van emportar els ferits. Despr¨¦s el silenci es va apoderar de la Rambla. Un silenci que esglaiava¡±, afegeix. Les primeres fotos les va fer amb el m¨°bil. Despr¨¦s va agafar la seva c¨¤mera fotogr¨¤fica ¡ªuna Lumix 25/400¡ª per tenir m¨¦s camp de visi¨®. Van arribar altres policies que van sortir d¡¯una furgoneta sense distintius. Eren agents del Grup Especial d¡¯Intervenci¨® que es van parapetar darrere del quiosc, metralletes en m¨¤ i protegits per escuts antiexplosius. ¡°Miraven cap amunt, a algun punt de la vorera [costat Llobregat]. Em van veure i em van dir que em fiqu¨¦s dins i que no fes m¨¦s fotos¡±.

La Rambla continuava deserta. Nom¨¦s policies. I molta confusi¨® informativa. Hi va haver una alerta que un terrorista s¡¯havia atrinxerat a La Luna de Estambul, un restaurant que era al costat del bar N¨²ria, al principi de la Rambla. El C¨¦sar va veure moviment en aquesta direcci¨®, cap a les sis de la tarda i va seguir fent fotos, per¨° sense sortir del tot al balc¨®. L¡¯escena d¡¯aquesta tanda d¡¯imatges es repeteix. Dones, homes i nens sortien del bar. Un a un, amb els bra?os en alt, i deixant els m¨°bils i objectes a terra. Va ser una falsa alarma.

Passaven les vuit de la tarda, segons l¡¯hora que marca la seg¨¹ent tanda de fotos. ¡°Les persianes dels comer?os, que romanien tancades i barrades des de l¡¯atemptat, es van comen?ar a obrir per ordre dels mossos que van evacuar els qui s¡¯hi havien refugiat¡±, comenta el C¨¦sar. En files ordenades, i enganxats a la paret, la gent s¡¯encaminava Rambla amunt acompanyada per agents fins al per¨ªmetre de seguretat.

¡°No havia de sortir de casa per a res i dubto que m¡¯ho haguessin perm¨¨s. Vaig estar hores i hores parlant per tel¨¨fon, seguint les not¨ªcies i sortint al balc¨® per veure qu¨¨ passava¡±, recorda. Despr¨¦s de l¡¯evacuaci¨® dels comer?os, de nou el silenci. ¡°Era tan estrany... i sens dubte el que m¨¦s em va impactar¡±. Per la seva professi¨®, guia tur¨ªstic, coneix molt b¨¦ la hist¨°ria de la ciutat i la del passeig m¨¦s popular i internacional de Barcelona: ¡°La Rambla ha anat canviant des que va n¨¦ixer i ha estat escenari dels canvis i la transformaci¨® de la ciutat. Durant d¨¨cades va ser el passeig principal dels barcelonins, tamb¨¦ el lloc on s¡¯instal¡¤laven les casetes dels partits pol¨ªtics i dels sindicats durant molts anys, per all¨¤ han passat incomptables manifestacions, Canaletes ¨¦s el lloc de celebraci¨® de les vict¨°ries del Bar?a i ara el turisme se l¡¯ha apropiat. Per¨° sempre, sempre, ha estat plena de vida. Per aix¨° era tan terrible aquell silenci i la quietud¡±.

Des del balc¨® va veure com marcaven de groc el lloc on havien caigut els fragments de la furgoneta. Les ¨²ltimes fotos les va fer cap a les dues de la matinada: les va fer als vehicles de neteja que retiraven les coses que havien quedat escampades a la vorera: postals, un munt de ventalls, tamb¨¦ la manta t¨¨rmica amb qu¨¨ havien cobert la dona que va morir all¨¤ mateix.