Qui t¨¦ por de Josep Lopes?

Tot va comen?ar amb George Costanza. L¡¯amic de Jerry Seinfeld presumeix de no tenir res de bo a la vida: no t¨¦ feina, no t¨¦ diners, ¨¦s irritable, ¨¦s gel¨®s, ¨¦s mani¨¤tic, no li va b¨¦ amb les dones. ?s baixet, rabassut, porta ulleres i ¨¦s calb amb l¡¯excepci¨® dels cabells que li creixen a banda i banda del cap. No li agrada res d¡¯ell, per¨° no es rendeix, i en els seus intents per aconseguir encaixar millor, com en el cap¨ªtol en qu¨¨ intenta que s¡¯hi adrecin amb un nom m¨¦s cool, hi ha la quinta ess¨¨ncia de la sitcom. Al cap d¡¯un temps moltes s¨¨ries ho van voler imitar: si la com¨¨dia es troba en la imperfecci¨®, ell ¨¦s el graci¨®s per excel¡¤l¨¨ncia.

Per¨° als noranta, mentre el meu pare es pixava de riure amb ell, jo no captava ni mitja broma. S¨ª que reia, i molt, amb la seva versi¨® catalana: el Josep Lopes. El coprotagonista de Plats bruts, una s¨¨rie que ha deixat empremta en l¡¯imaginari de molts dels que vam n¨¦ixer en aquella d¨¨cada a Catalunya, ho tenia tot per haver pogut fer un cameo a Seinfeld. Me¡¯ls imagino, a ell i a Costanza, en una cafeteria mirant-se com si fossin el seu propi reflex en un mirall. S¡¯haurien caigut fatal.

Tamb¨¦ mani¨¤tic, gel¨®s, irritable i arru?nat, tamb¨¦ rabassut i amb tofa a banda i banda del cap ¡ªencara que el Lopes en deia magdalenes¡ª, el personatge interpretat per Jordi S¨¢nchez era el meu preferit. El Lopes treballava de periodista a R¨¤dio Bofarull, amb un contracte porqueria. Tenia sis o set cr¨¨dits amb el banc que encara no havia tornat. En el passat havia estat monitor d¡¯esplai i tot ell era una gran par¨°dia del xirucaire catalanista. Al principi de la s¨¨rie ja en t¨¦ m¨¦s de trenta, viu amb el seu pare, i t¨¦ una n¨°via, la Sapo, que veu els caps de setmana. Per coses del dest¨ª ha de compartir pis, i all¨¤ ¨¦s on troba la seva n¨¨mesi, el ric hereu de la fam¨ªlia G¨¹ell, el David.

L¡¯escena en qu¨¨ lloguen el pis, vista des de la crisi de l¡¯habitatge que tenim ara a Barcelona, ¨¦s per plorar: per un pis a l¡¯Eixample de dues habitacions, amb balc¨®, safareig i una llum ¡°que sembla Lloret¡±, el Lopes pacta pagar 55.000 pessetes al mes (350 euros). ?s clar que despr¨¦s arriba el David, de casa bona, i li sembla ¡°una ganga¡±, i fa que l¡¯apugin a 90.000 (540 euros, el que avui val una habitaci¨®). El pis ve amb sorpresa: una caseta al celobert on viu l¡¯Emma (de cognoms Cruscat de Palausabullabellobach i Gonz¨¤lez) i el seu canari Marujito.

Del Lopes em sorprenia que tenia un punt deixat i tronat que apareixia sense previ av¨ªs ¡ªen un cap¨ªtol, sense venir a compte, es pregunta per qu¨¨ les mans li fan pudor de peus¡ª i m¡¯agradava com, malgrat tot, de tant en tant tenia espurnes de triomf. Per exemple, al llarg de la s¨¨rie el Lopes lliga m¨¦s, molt m¨¦s, que el seu company de pis, el David. En un altre cap¨ªtol, el fan cap i la seva avar¨ªcia el converteix en d¨¨spota. No hi havia cap espurna que dur¨¦s, i sempre acabava lamentant-se per la seva sort.

Malgrat tot, continua sent el meu preferit, perqu¨¨ per a mi, encara que la s¨¨rie s¡¯estren¨¦s el 1999, el Lopes es fon en una mena de record imaginari de la Barcelona que no vaig viure quan era adult, la preol¨ªmpica, la Barcelona que no t¡¯obliga a esquivar turistes como si fossis en un videojoc i que no aspira a quedar b¨¦ a totes les fotos d¡¯Instagram. Una Barcelona que fa una mica de pudor de peus. La Barcelona d¡¯abans ¨¦s per a mi un compendi de records d¡¯altres, entre escenes de Plats bruts ¡ªel cap¨ªtol del Nadal al mercat de Santa Ll¨²cia, o el de la platja de la Barceloneta, grans temes com el de La Tanga inclosos¡ª, bars que ja han tancat o fotos familiars. A la s¨¨rie, mentre el David ¨¦s el prototip de barcelon¨ª preparat per al postolimpisme, el Lopes (amb el Ramon, que sembla d¡¯una altra ¨¨poca) representa la Barcelona imperfecta, la que alguns temen avui, perqu¨¨ pot ser que no surti b¨¦ a la foto.

Record sobre record, escena sobre escena, Plats bruts s¡¯erigeix com la s¨¨rie d¡¯estiu catalana per excel¡¤l¨¨ncia. Tot i que al principi TV3 no tenia clar si l¡¯emetria, l¡¯¨¨xit va ser rotund. Tant que els actors no s¡¯han pogut desprendre dels seus personatges. El riure ximplet del David, els cabells engominats del Ramon, l¡¯¡°ah vale¡± de l¡¯Emma o les escopetes i el ¡°txeee¡± de la Carbonell formen part d¡¯una cosmovisi¨®. La mirava cada any en les seves incansables reemissions (TV3 va emetre la s¨¨rie cada estiu, despr¨¦s de dinar, dos cap¨ªtols per dia, fins al 2016), normalment amb la meva ¨¤via, c¨°mplice del televisor en els estius a casa seva a Lloret. Quan ja anava a la universitat, potser massa gran per veure Plats bruts, quan venien a passar el dia amics pseudointel¡¤lectuals, apag¨¤vem la tele i la iaia dissimulava agafant un llibre, normalment de l¡¯Agatha Christie. L¡¯endem¨¤, quan ja no hi eren, no ho dubt¨¤vem. Mirem la tele? Ah, vale.