Bany de realisme a Sitges

Els moviments i els ismes classifiquen l'art en per¨ªodes, amb el perill que moltes obres no acabin encaixant, perqu¨¨ les coses, i en l'art menys, no sempre s¨®n blanc o negre, sin¨® que tenen molts matisos i els c¨¤nons i les etiquetes perden vig¨¨ncia. ?s el que passa amb les obres que es poden veure a l'exposici¨® Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso cl¨¤ssic al Dal¨ª surrealista que mostra (fins al 13 d'octubre) com el context europeu d'entreguerres i els punts d'acord i diverg¨¨ncies d'aquest per¨ªode de grans transformacions socials i pol¨ªtiques, van marcar els artistes catalans i les seves obres.

L'exposici¨®, comissariada per la historiadora de l'art Mariona Seguranyes, reivindica les obres d'avantguarda figurativa d'artistes que van quedar ocults pel Noucentisme. I ho fa a trav¨¦s d'unes 40 pintures i dibuixos procedents de 23 museus i centres d'art, a m¨¦s de col¡¤leccionistes privats, realitzats per una trentena d'artistes. Entre aquests, Pablo Picasso, Salvador Dal¨ª i Joan Mir¨®, per¨° tamb¨¦ Alfred Sisquella, Josep de Togores, ?ngeles Santos, Pere Pruna i tot un descobriment, Feliu Elias. ¡°Existeix una figuraci¨® nova, un realisme m¨¤gic catal¨¤¡±, assegura Seguranyes a l'inici del recorregut.

Encara que els nous realismes a Catalunya van tenir els seus referents en el primer cubisme i en els conceptes del primitivisme i el?mediterranisme de principis del segle XX en autors com Joaqu¨ªn Torres-Garcia, Aristides Maillol o Joaquim Sunyer, el referent principal ¡ªcom no podia ser d'una altra manera¡ª de tots aquests artistes va ser Pablo Picasso, com posa en evid¨¨ncia l'imponent Arlequ¨ª pintat el 1917 durant l'estada del malagueny a Barcelona, que ha prestat el museu barcelon¨ª de l'artista i que rep els visitants. ¡°En certa manera simbolitza el retorn de Picasso a l'ordre, despr¨¦s de l'esclat del cubisme. Va ser una obra molt observada i meditada¡±, explica Seguranyes. Picasso tamb¨¦ va ajudar els seus col¡¤legues de professi¨® oferint-los contactes amb marxants de Par¨ªs, tal com revela la correspond¨¨ncia que es pot veure a la mostra. Entre ells, Francesc Domingo, Pere Pruna, Mariano Andreu, Manuel Humbert, a m¨¦s de Mir¨® i Dal¨ª, que va rebre al seu taller el 1926, tal com sempre va recordar el de Figueres. En l'estudi Figures estirades a la sorra, el geni surrealista va dibuixar uns personatges femenins que b¨¦ poden passar per uns fets per Picasso.

¡°Tots ells, en un moment o altre, es van deixar portar per Picasso, els seus arlequins, les seves dones mediterr¨¤nies i el seu univers¡±, explica Seguranyes. Al far que va suposar la pres¨¨ncia directa o a la llunyania de Picasso se li va sumar el fet que Barcelona, a causa de la Primera Guerra, s'havia omplert d'artistes estrangers refugiats, molts d'ells destacats representants de les avantguardes art¨ªstiques. La cirereta la va posar la celebraci¨®, tamb¨¦ el 1917, de l'Exposici¨® d'art franc¨¨s que va reunir gaireb¨¦ 1.500 obres, un gran esdeveniment que acabar de desbancar el Noucentisme i va provocar que els artistes busquessin una realitat nova. ¡°Molts autors van optar per la renovaci¨® del seu llenguatge pl¨¤stic, per¨° sense renunciar a la figuraci¨®¡±, apunta la comiss¨¤ria.

La mostra presenta un itinerari cronol¨°gic des dels primers pintors, molts desconeguts o poc exposats, ja que algunes de les obres reunides pertanyen a col¡¤leccions particulars. In¨¨dit ¨¦s el Retrat de Roser Soler Torroella, pintat cap al 1928 per la seva cosina, una jove ?ngeles Santos. Poc vistes, l'obra mestra Jugadors de billar, pintada a Par¨ªs per Josep de Togores el 1920, que convida a fixar-se en tots els detalls de la roba dels homes; la colorida Palco d¡¯envelat, de Francesc Vayreda (1921), la mitja dotzena de magn¨ªfiques obres de Feliu Elias, un dels millors representants a Catalunya de la nova objectivitat alemanya com a rebuig a l'expressionisme. Entre aquestes, la imatge de l'exposici¨®, l'exquisida La galeria (1928), que recorda fins i tot el gran Vermeer. ¡°El realisme m¨¤gic va ser una forma d'evasi¨® de la mort i destrucci¨® de la Primera Guerra Mundial de tota aquesta generaci¨® d'artistes¡±, explica la comiss¨¤ria. Deu ser per aix¨° que molts dels personatges retratats tenen un aire malenconi¨®s i trist.

La mostra es tanca amb obres metaf¨ªsiques impulsades per Giorgio de Chirico que tant va entusiasmar Dal¨ª, que el va fer popular aqu¨ª. El pintor itali¨¤ va influir en autors com Antoni Garcia Lamolla i Ramon Calsina, a m¨¦s d'?ngeles Santos. El surrealisme d'?ngel Planells, tan a prop sempre est¨¨ticament a Dal¨ª que de vegades es confonen, est¨¤ present amb Crim perfecte (1929). La mostra acaba amb l'esclat de la Guerra Civil, que com va passar amb tot va suposar una enorme ruptura que va costar molt temps de superar.

L'exposici¨® ¨¦s la primera producci¨® de la Xarxa de Museus de Catalunya. Despr¨¦s de Sitges es podr¨¤ veure a Valls (octubre 2019-gener 2020) i Olot (febrer-maig 2020) en una versi¨® ampliada, per¨° que no podr¨¤ veure el magn¨ªfic Arlequ¨ª picassi¨¤, que des de Sitges tornar¨¤ a la seva resid¨¨ncia habitual del carrer Montcada.