Contra el partidisme per poder pensar

Suprimir els partits pol¨ªtics. Amb aquesta idea, amb aquesta proposta, acabava Simone Weil (1909-1943) un text escrit durant la Segona Guerra Mundial, pensant en els mals de les nostres societats i com es podien resoldre. Weil estava profundament preocupada pel fet que l¡¯operaci¨® de prendre posici¨® a favor o en contra havia substitu?t l¡¯obligaci¨® de pensar. I tenia dubtes que es pogu¨¦s posar remei a aquesta situaci¨® sense suprimir els partits pol¨ªtics.

L¡¯an¨¤lisi de Weil sobre els partits pol¨ªtics ¨¦s clar i alarmant. Ens presenta tres caracter¨ªstiques essencials d¡¯aquestes organitzacions: ¡°Un partit pol¨ªtic ¨¦s una m¨¤quina de fabricar passi¨® col¡¤lectiva. Un partit pol¨ªtic ¨¦s una organitzaci¨® constru?da de tal manera que exerceix una pressi¨® col¡¤lectiva sobre el pensament de cadascun dels ¨¦ssers humans que en s¨®n membres. La primera finalitat i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, l¡¯¨²nica finalitat de tot partit pol¨ªtic ¨¦s el seu propi creixement, i aix¨° sense l¨ªmit.¡±

Quan Simone Weil escriu Nota sobre la supresi¨®n general de los partidos pol¨ªticos?va voler plantejar una reflexi¨® sobre un gran mal per a les persones i les societats. Un gran mal que considero sobre el qual avui haur¨ªem de continuar pensant i buscant maneres de resoldre'l. Els comportaments habituals dels nostres partits pol¨ªtics entenc que aix¨ª ho evidencien.

M¡¯aturar¨¦ en dos dels motius pel quals Weil va considerar el partidisme un mal. Primer, el partidisme porta a la manca de veritat, a la mentida. Segon, el partidisme porta a la imposici¨® de la part, fins i tot per sobre del pensar.

No sembla d'esperar que tota aquella gent que menteix deixi de fer-ho de manera immediata, potser no ho faran mai

La veritat ¨¦s una necessitat humana, aix¨ª ho va considerar Simone Weil quan enmig de la guerra pensava en una societat que super¨¦s un m¨®n de tracte inhum¨¤. Ser¨¤ llavors quan tamb¨¦ escriur¨¤ Estudio para una declaraci¨®n de las obligaciones respecto al ser humano. La necessitat humana de la veritat implica l¡¯obligaci¨® d'evitar que ning¨² visqui en la mentida i els mals que aix¨° suposa.

Weil ens planteja que les responsabilitats a les quals obliguen les necessitats humanes no afecten tothom de la mateixa manera. Si volem deixar de viure en mentides ens cal, per exemple, que alg¨² no ens les digui. Tothom t¨¦ alguna cosa per fer en relaci¨® amb aquest objectiu. Per¨° hem de ser conscients que la responsabilitat ¨¦s m¨¦s alta entre les persones que constantment emeten missatges per al conjunt de la societat: partits pol¨ªtics, mitjans de comunicaci¨®, publicitat... Necessitem menys opinions per assumir acr¨ªticament i m¨¦s instruments per poder pensar.

No sembla d'esperar que tota aquella gent que menteix deixi de fer-ho de manera immediata, potser no ho faran mai. Els partits decidiran actuar o el partidisme que els porta que siguin ells la seva principal finalitat es continuar¨¤ imposant?

Passem al segon motiu que ens mostra el partidisme com un gran mal: el partidisme porta a estar amb una part, amb totes les limitacions i les imposicions que aix¨° comporta.

Al final de Nota sobre la supresi¨®n general de los partidos pol¨ªticos, Weil escriu:

¡°Fins i tot a les escoles ja no se sap estimular d¡¯una altra manera el pensament dels nens si no ¨¦s convidant-los a prendre partit a favor o en contra. Se¡¯ls cita una frase d¡¯un gran autor i se¡¯ls diu: ¡®Hi esteu d¡¯acord o no? Desenvolupeu els vostres arguments¡¯. A l¡¯examen, els desgraciats, at¨¨s que han d¡¯haver acabat la dissertaci¨® al cap de tres hores, no poden passar m¨¦s de cinc minuts preguntant-se si hi estan d¡¯acord. I seria tan senzill dir-los: ¡®Mediteu aquest text i expresseu les reflexions que se us acudeixin¡±.

Nota sobre la supresi¨®n general de los partidos pol¨ªticos est¨¤ dedicat als partits pol¨ªtics, per¨° va molt m¨¦s enll¨¤... El problema del partidisme no ¨¦s un problema nom¨¦s dels partits pol¨ªtics. T¨¦ a veure amb la necessitat constant de posicionar-se a favor o en contra, d'estar amb nosaltres o contra nosaltres.

Estar amb una part o altra passa per sobre del pensar, s¡¯imposa al pensar. Massa vegades es confon la part amb el tot. Ho fan els partits pol¨ªtics, per¨° no nom¨¦s. La diversitat i la pluralitat de les nostres societats representen una extraordin¨¤ria riquesa. Necessitem tenir present que m¨¦s enll¨¤ de la nostra part, de la nostra posici¨®, hi ha idees, propostes i arguments que poden ser necessaris i desitjables. Parlem del que parlem, discutim del que discutim. Necessitem prendre partit contra el partidisme per poder pensar amb el (propi) cap.

Jordi Mir Garcia ¨¦s professor d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra.