Barcelona: liderar l¡¯humanisme tecnol¨°gic

Fa nom¨¦s un parell de setmanes es va produir l¡¯¨²ltim gran i tr¨¤gic tiroteig al Centre Comercial d¡¯El Paso (Texas, Estats Units), en qu¨¨ van morir 22 persones i 24 van resultar ferides. La policia es va referir a aquest fet com un ¡°crim d¡¯odi¡±, un m¨¦s en una espiral que sembla que no t¨¦ l¨ªmit. Aquest any s¡¯han produ?t al voltant de 250 tirotejos m¨²ltiples als Estats Units, amb gaireb¨¦ un miler de v¨ªctimes, unes 250 de mortals. El debat sobre el paper de la tecnologia en la proliferaci¨® dels discursos d¡¯odi ha ressorgit. Tamb¨¦ el debat sobre la responsabilitat de les empreses de tecnologia i de les administracions per regular, acotar i impedir l¡¯odi digital.

Uns dies despr¨¦s, un col¡¤lectiu dels CEO de tecnologia m¨¦s rellevants es van agrupar sota el nom Build tech we trust (Tecnologia contra l¡¯odi) i van publicar un manifest rotund: ¡°La tecnologia hauria de millorar l¡¯experi¨¨ncia humana i la qualitat de vida de tothom. Les empreses i l¨ªders tecnol¨°gics haurien d¡¯assumir la responsabilitat pel dany que causen les seves plataformes i eines. Creiem que la tecnologia t¨¦ el poder de transformar les nostres vides per b¨¦, per¨° nom¨¦s si prioritzem les persones sobre els guanys per a uns pocs.¡± Aquest ¨¦s un dels molts angles del debat necessari i imprescindible que hem d¡¯abordar per limitar el costat fosc d¡¯una tecnologia que ens envolta i marca tots els ¨¤mbits de la nostra vida quotidiana.

Humanitzar la tecnologia o, dit d¡¯una altra manera, posar-la al servei de les persones i la ciutadania exigeix compromisos m¨²ltiples. Empreses de tecnologia, organitzacions socials, activistes i administracions (tamb¨¦ locals amb vocaci¨® global com Barcelona) han d¡¯impulsar m¨²ltiples iniciatives per embridar el cavall desbocat de la pot¨¨ncia tecnol¨°gica. Des de l¡¯autoregulaci¨® necess¨¤ria, fins a la regulaci¨® ¨Cara com ara¨C insuficient que hem d¡¯accelerar. Des dels debats ¨¨tics sobre la intel¡¤lig¨¨ncia artificial (IA) fins a com competirem, des d¡¯Europa, en la nova fase de l¡¯economia digital basada en les dades, la IA, la robotitzaci¨® del treball i les noves s¨ªntesis persona-m¨¤quina. Tot va tan r¨¤pid que la pol¨ªtica p¨²blica i l¡¯inter¨¨s general van molt per darrere de la realitat. Hem de reaccionar.

Barcelona pot aspirar a liderar part d¡¯aquests debats transcendentals, alhora que continua impulsant el seu ecosistema digital per fer de la nostra metr¨°poli el lloc m¨¦s estimulant, din¨¤mic i exigent per a la nova economia. Per¨° tamb¨¦ per veure com aquesta nova economia ¨¦s compatible, per exemple, amb els drets sindicals, les garanties en la privacitat de les dades personals, la fiscalitat justa o la igualtat tecnol¨°gica.

Barcelona t¨¦ les condicions per ser el lloc de refer¨¨ncia per a Catalunya, Espanya i Europa per acollir, promoure i impulsar el debat de l¡¯humanisme tecnol¨°gic. El nostre eixam d¡¯escoles de negoci d¡¯alta reputaci¨®, a m¨¦s d¡¯un ric i divers sistema de recerca universit¨¤ria; la nostra realitat de fira de productes i serveis sobre tecnologia m¨°bil i per a la ciutat; la vitalitat del nostre activisme sociotecnol¨°gic, aix¨ª com la nostra efervescent capitalitat de startups i la capacitat d¡¯atreure grans inversions en coneixement de les grans corporacions, fan de Barcelona la metr¨°poli m¨¦s ben situada per impulsar, sense complexos, aquests debats des d¡¯una realitat equilibrada d¡¯activitat econ¨°mica, investigadora, divulgadora i activista.

L¡¯Ajuntament de Barcelona ha impulsat, des de fa temps, diversos projectes per aprofitar la transformaci¨® digital de la societat i dels processos de gesti¨® de les pol¨ªtiques p¨²bliques, com a part d¡¯un pla de modernitzaci¨® i transformaci¨® de l¡¯administraci¨®. Per¨° podem anar m¨¦s enll¨¤, molt m¨¦s. Aspirem que tota l¡¯activitat municipal pugui gestionar-se, interactuar i viure¡¯s des de les pantalles de proximitat i oferir m¨¦s i millors serveis als nostres ciutadans, empreses i emprenedors. Utilitzarem les dades que la ciutat genera i impulsarem protocols de dades p¨²bliques perqu¨¨ la nova economia no provoqui o agreugi velles fractures.

Els debats s¨®n apassionants. Estem disposats a liderar-nos amb ambici¨® i capacitat d¡¯escolta. Totes les veus s¨®n rellevants i creiem en el comprom¨ªs de tots els sectors per fer possible que Barcelona sigui la refer¨¨ncia global sobre els debats tecnol¨°gics com ja ho ¨¦s, en part, sobre els productes, serveis i processos. La nova meta ¨¦s la capitalitat de les idees, la capitalitat de l¡¯humanisme tecnol¨°gic i, al mateix temps, de l¡¯espai f¨ªsic i virtual per explorar i projectar una altra tecnologia possible, m¨¦s humana, m¨¦s justa i sostenible. Invertir en el futur i en el present. La ciutat dels prodigis ha de ser la ciutat de les millors idees, que ¨¦s on ens juguem el lideratge i la competitivitat.

Laia Bonet?¨¦s tinenta d'alcalde d'Agenda 2030, Transici¨® Digital, Esports i Coordinaci¨® Territorial i Metropolitana de l'Ajuntament de Barcelona.