El mite dels castells, a la punta dels dits

Per als profans, qualsevol torre de persones que vagi m¨¦s enll¨¤ de carregar-se sobre les espatlles un nen petit que pesi poc ja ¨¦s digne d¡¯aplaudiment i, si es t¨¦ un m¨°bil a m¨¤, mereixedor de foto. ?s f¨¤cil constatar-ho durant l¡¯estiu, quan la proliferaci¨® de colles castelleres genera exhibicions a diversos municipis i barris mariners. Els turistes, aut¨°ctons o forans, mostren la seva fascinaci¨® sense dissimular, angoixats per l¡¯empenta d¡¯uns enxanetes molt atrevits. Per¨° parlar del 3 de 9 sense folre ¨¦s pujar uns quants esglaons de cop en l¡¯univers casteller.

Per parts: ¨¦s un castell dels de gamma extra, format per nou pisos de tres persones i on el pom de dalt s¡¯eleva m¨¦s enll¨¤ dels deu metres d¡¯altura, una estructura majestuosa que comporta una dificultat notable. Bona prova d¡¯aix¨° ¨¦s que el 3 de 9 sense folre resisteix com l¡¯¨²nic castell que s¡¯ha portat a pla?a i que no s¡¯ha pogut carregar mai. En l¡¯argot de les diades, l¡¯apel¡¤latiu de la b¨¨stia indomable ¨¦s per al 2 de 8 sense folre, per¨° el 3 de 9 ¨¦s un os dur de rosegar. Sense folre i sense manilles ¨Cels contraforts que fan robusta la base¨C, la seva complexitat rau en el fet que exigeix un suport fr¨¤gil per a tant de pis. Com a dada comparativa, un cos¨ª germ¨¤ seu, el 3 de 9 amb folre, ha estat carregat per 20 colles i 19, l'han aconseguit descarregar.

Com acostuma a passar amb tots els mites, el 3 de 9 net arrossega una llegenda il¡¤lus¨°ria a l¡¯esquena. El pas dels anys ha alimentat la creen?a que al segle XIX hi va haver un parell d¡¯intents de carregar el 3 de 9 que van reeixir. El m¨¦s versemblant s¡¯hauria descarregat durant la diada de Santa Tecla del 1881, per¨° els entesos assenyalen que hi ha molts dubtes respecte que fos una estructura neta, sense contraforts.

En l¡¯era moderna, tres colles castelleres han intentat abordar el 3 de 9 net, per¨° sense ¨¨xit. S¨®n els Castellers de Vilafranca, la Joves de Valls i la Colla Vella de Valls. La rivalitat eterna entre la Joves i la Vella va instigar un doble intent en la diada de Santa ?rsula de l¡¯any passat. L¡¯estira-i-arronsa entre totes dues colles va animar, en la tercera ronda, els atacs respectius a una estructura que t¨¦ categoria de quimera. Les temptatives van acabar en caiguda. L¡¯est¨ªmul ve de lluny. La Joves va ser pionera a intentar muntar-lo, l¡¯any 2000 a Vila-rodona, per¨° la Vella s¡¯hi va atrevir en un escenari insuperable: la final del Concurs de Castells, el mundial de l¡¯especialitat. Va ser el 2016 quan els de la camisa rosada van intentar impedir la vuitena vict¨°ria consecutiva dels Verds de Vilafranca i es van encomanar al 3 de 9 net.

Era un intent a tot o res. El silenci a la Tarraco Arena Pla?a era absolut i se sentien els crits d¡¯Albert Mart¨ªnez, cap de colla. ¡°Tranquil¡¤litat¡±, clamava, per¨° a la pinya hi havia de tot menys calma. Les bases del castell es van muntar en un tres i no res i, amb les gralles bufant a ple pulm¨®, el sis¨¨ pis s¡¯apuntava amb sincronia mentre la canalla, els petits de la colla, s¡¯afanyaven a escalar els cossos dels companys. No es podia perdre ni un minut perqu¨¨ els fonaments del castell comen?aven a trontollar, patint pel pes que suportaven les espatlles i les cintures. Calia carregar-lo per sumar una colla de punts que permetessin avan?ar Vilafranca. ¡°Vinga, tranquils i mala llet aqu¨ª¡±, cridava Albert Mart¨ªnez. Nom¨¦s faltava un pas, petit per¨° arriscat. El trontolleig del castell es feia notar i l¡¯acotxador i l¡¯enxaneta el notaven en primera persona, mentre pujaven aferrant-se a les faixes i les camises. En aquestes circumst¨¤ncies, quan la caiguda es veu a venir, cal tenir car¨¤cter per continuar mirant cap amunt en lloc de dir ¡°fins aqu¨ª, senyors¡±, i girar cua. La trompada va arribar, per¨° tamb¨¦ va esclatar un aplaudiment massiu de la pla?a, del p¨²blic i de la majoria de colles.

Al capdavall, va ser en el Concurs de Castells del 2018 quan va arribar el triomf de la Vella, sense 3 de 9, per¨° gr¨¤cies a una actuaci¨® colossal. ¡°La Vella ¨¦s la Vella¡±, els agrada repetir. Amb el t¨ªtol a la butxaca, aquesta temporada s¡¯afronta amb la tranquil¡¤litat dels resultats obtinguts i amb optimisme per abordar el que el mateix cap de colla qualifica de ¡°deures pendents¡±. Entre aquests, un nom propi: el 3 de 9.

¡°?s un castell al qual encara no hem trobat l¡¯encaix, no tenim clar com s¡¯ha de treballar¡±, admet Albert Mart¨ªnez. L¡¯observaci¨® i an¨¤lisi de les caigudes ha perm¨¨s a la Vella constatar que el castell se¡¯n va en orris, sempre, per l¡¯esquerra i s¡¯agita cap a la dreta. ¡°Cal que els castellers entenguin com es forma el tronc i de quina manera s¡¯hi senten m¨¦s c¨°modes¡±, per¨° els assajos, sempre cansats i amb el temps i el personal limitats, acostumen a passar de puntetes per aquest castell: ¡°El v¨¨iem tan lluny¨¤ que no valia gaire la pena perdre-hi el temps¡±, reconeix el cap de colla. Ferm defensor de la teoria que apunta que ¡°abans d¡¯anar a buscar coses noves has de tenir les velles ben assumides¡±, Mart¨ªnez destaca que no li treu ni un minut de son poder ser els primers que s¡¯apunten un 3 de 9. ¡°No em fixo en el que fan els altres, no em generar¨¤ cap tensi¨® aquest tema¡±, i afegeix que ¡°les ganes de portar-lo a la pla?a¡± no poden tapar la dificultat que impliquen altres estructures que la colla ha aconseguit descarregar de manera solvent. ¡°No s¡¯ha de treure valor als que ja fem, perqu¨¨ continuen sent molt dif¨ªcils. A veure si ara resultar¨¤ que un 2 de 8 ¨¦s una min¨²cia¡±, apunta.