Les joies arquitect¨°niques contempor¨¤nies de Catalunya, Val¨¨ncia i Balears

La bellesa arquitect¨°nica tamb¨¦ es troba m¨¦s enll¨¤ dels antics monuments o de les pintoresques construccions populars. I no nom¨¦s a les ciutats, tamb¨¦ als pobles. Durant el segle XX, el desarrollismo i l'especulaci¨® immobili¨¤ria van fer estralls en el nostre ¨¤mbit rural, per¨° tamb¨¦ va apar¨¨ixer una arquitectura contempor¨¤nia que val la pena reivindicar. Els nostres experts han identificat alguns dels municipis catalans, valencians i balears que guarden aquests tresors arquitect¨°nics recents.

Banyoles (Pla de l¡¯Estany) - El so de l¡¯aigua torna als carrers

La connexi¨® de l'espai urbanitzat amb el seu entorn ¨¦s un dels aspectes que l'arquitecta Belinda Tato, fundadora de l'estudi Ecosistema Urbano, destaca en el projecte de pavimentaci¨® del nucli antic de Banyoles, de MiAS Arquitectes. El projecte d'intervenci¨® de disseny contemporani "transforma un espai on el cotxe enva?a els carrers estrets i les places per convertir-lo en una ¨¤rea cont¨ªnua per als vianants sense voreres que es correspon amb el tra?at medieval".

A l'origen, "els canals de desgu¨¤s de l'estany regaven els horts dels patis posteriors de les cases, i es van anar tapant progressivament. L'operaci¨® els recupera en els seus recorreguts originals per la ciutat, revelant-ne la dimensi¨® hist¨°rica i mediambiental, i refor?ant la connexi¨® del nucli hist¨°ric amb l'element paisatg¨ªstic de l'estany, a m¨¦s d'incorporar?l'experi¨¨ncia sensorial visual i del so de l'aigua en la vida di¨¤ria".

Calp (Alacant) - El lloc m¨¦s ¡®instagramejat¡¯?

Aqu¨ª ¨¦s imprescindible fer-se ress¨° d'un edifici que sembla creat avant la lettre per triomfar a Instagram, com finalment ha passat. El cr¨ªtic i escriptor Ignacio Vleming el descriu: "Ricardo Bofill va construir el 1972 un complex de resid¨¨ncies tur¨ªstiques conegut com la Muralla Roja. El seu color cridaner, per¨° tamb¨¦ el ritme estructural i el di¨¤leg ir¨°nic amb la tradici¨® vernacla, fan que aquest edifici sigui un dels exemples m¨¦s fotog¨¨nics de cert tipus d'arquitectura postmoderna a Espanya".

Igualada (Anoia) - El cementiri m¨¦s visitat

L'arquitecta i comiss¨¤ria Mara S¨¢nchez Llorens?vincula aquest poble amb una experi¨¨ncia personal: "La primera vegada que vaig fer un viatge d'arquitectura amb els meus companys de l'ETSAM va ser el 1992 a Barcelona, i vam visitar Igualada, que t¨¦ una obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pin¨®s constru?da entre el 1985 i el 1994: el parc cementiri d'Igualada ¨¦s un projecte apassionant en qu¨¨ el paisatge i l'arquitectura d'un dels cementiris m¨¦s c¨¨lebres de l'arquitectura contempor¨¤nia es fusionen¡±.

Olot (Garrotxa) - Intervenci¨® integrada

El treball de l'estudi catal¨¤ d'arquitectura RCR tamb¨¦ inspira l'arquitecta i comiss¨¤ria independent Ariadna Cantis: "El paisatge brutal de la Garrotxa, de vegetaci¨® exuberant i boscos densos, resulta l'escenari perfecte per a l'arquitectura de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Aqu¨ª hi ha l'espai Barber¨ª, una antiga foneria de campanes de principis del segle XX transformada pels arquitectes en el seu laboratori d'idees". Per Belinda Tato, "RCR ha fet una lectura del paisatge i dels materials locals. L'estadi d'atletisme Tossols Basil ¨¦s una altra intervenci¨® sensible que planteja la pista d'una manera integrada i respectuosa amb l'entorn".

Ripoll (Ripoll¨¨s) - La pla?a coberta

"Aqu¨ª els arquitectes RCR (Premi Pritzker 2017) van projectar el 2011 l'Espai P¨²blic Teatre La Lira, immensament contemporani¡±, apunta Mara S¨¢nchez Llorens. "?s una pla?a coberta al solar que abans ocupava el teatre La Lira i que es converteix en l'acc¨¦s al centre hist¨°ric. Aquestes formes a l'espai p¨²blic s¨®n un regal per als habitants".

L'Espai P¨²blic Teatre La Lira, de l'estudi d'arquitectura RCR, a Ripoll, serveix de pla?a p¨²blica coberta i d'acc¨¦s al centre hist¨°ric.

Alcudia (Illes Balears) - Del castell de sorra de S¨¢enz de Oiza al periscopi de De la Sota

L'arquitecta Ariadna Cantis?tamb¨¦ mira a Mallorca i al recurrent S¨¢enz de Oiza: "La Ciutat Blanca a la badia, projectada per S¨¢enz de Oiza als anys seixanta, encara que no s'ha finalitzat del tot, va ser un enc¨¤rrec especulatiu per acollir una gran massa d'estiuejants", per¨° va permetre a l'arquitecte assajar "un model residencial de vacances amb lleis modulars i peces en terrasses sobre el mar creant una topografia artificial".

La comiss¨¤ria descriu un entorn id¨ªl¡¤lic a Mallorca envoltat de tamarindes, al terme municipal d'Art¨¤, on les muntanyes actuen com a escenografia. "A la col¨°nia de Betlem, a pocs metres del mar, l'arquitecte catal¨¤ Jos¨¦ Luis Mateo va construir una casa de vacances que superposa dos volums: un de paral¡¤lel i un altre de perpendicular a la costa".

Casa de vacances a la col¨°nia de Betlem, de l'arquitecte catal¨¤ Jos¨¦ Luis Mateo.

La construcci¨®, explica Cantis, "es protegeix del vent a l'hivern alhora que genera ventilaci¨® natural. L'exterior combina la utilitzaci¨® del color i dels materials. I un gran tendal de lona amb ferramentes n¨¤utiques construeix una ombra a la terrassa exterior que permet contemplar el mar i a la nit, al lluny, el far de Formentor. A pocs metres hi ha un petit habitatge prototip d'Alejandro de la Sota que es va anomenar Periscopi, ja que amb el lleu pendent del vessant s'aconseguia que un habitatge no supos¨¦s un obstacle per a les vistes de l'altra".

Portopetro (Illes Balears) - La casa particular d¡¯un mestre

Exterior de la casa de vacances del creador de l'?pera de Sidney, J?rn Utzon, a Portopetro (Mallorca).

Aquesta localitat mallorquina est¨¤ relacionada amb un dels grans arquitectes internacionals del segle XX, com recorda S¨¢nchez Llorens: "Als anys setanta, J?rn Utzon, autor de l'¨°pera de Sidney, es va establir aqu¨ª i hi va construir la seva pr¨°pia casa, la Can Lis, que ¨¦s una classe magistral d'arquitectura moderna, sensible amb l'arquitectura i les maneres de construir locals. A m¨¦s, ens dona una lli?¨® meravellosa sobre com s'ha de mirar al paisatge i situar l'arquitectura en un entorn natural".

Una de les galeries de la casa de J?rn Utzon a Portopetro (Mallorca).

La Vil¡¤la Joiosa (Alacant) - Transformaci¨® amb reflexi¨® abans de la crisi

"?s significatiu del moment immediatament anterior a la crisi", explica Valerio Canals. "La implicaci¨® en la seva transformaci¨® de dos arquitectes locals, Jos¨¦ Mar¨ªa Torres Nadal i Antonio Marquerie, a partir d'intervencions singulars per part d'arquitectes amb projecci¨® internacional, va donar lloc a una iniciativa per la qual, entre d'altres, es va construir la seu de la Policia Local (FOA, 2004), l'auditori (Torres Nadal, Antonio Marquerie, 2008, a la imatge) o el mercat de prove?ments (?lvaro Soto, Javier Maroto, 2004)".

Auditori de la Vil¡¤la Joiosa, de Torres Nadal i Antonio Marquerie (2008).