Vins, ¨¨xits i sospites

Un retrat r¨¤pid del m¨®n del vi illenc: hi ha cellers de benziners, comtes de Fran?a i senyors d¡¯aqu¨ª, gent de banqueta, pagesos de la seva terra, advocats de despatx; hotelers discrets i negociants rars, empresaris de premsa i professionals modestos, experts i vinaters roquers; en¨°legs i m¨¤gics, rendistes i discotequers, cautelosos honestos i inverssors internacionals ociosos, comerciants rics amb bona intenci¨® i d¡¯altres operacions misterioses i alguna mena de negociant sota sospita. Tamb¨¦ hi ha vinateres i en¨°legues d¡¯altura: pageses, universi¨¤ries, botifarres i comunes. Hi ha dues artistes que tenen el seu vi (an¨°nim) i d¡¯altres que fan etiquetes.

En el m¨®n del vi a les illes Balears hi ha un caramull d¡¯hist¨°ries i centenars de vins, quasi 800, nats i fets aqu¨ª. A Mallorca n¡¯hi ha un que sembla que ¨¦s de la fi del m¨®n, Na Blanca, selecte, fet pels hotelers Barcel¨® que sembraren vinya isolada al seu Formentor. Altrament n¡¯hi ha un altre, a Formentera, de l¡¯altre cap de m¨®n, que va tenir punts, cap de Barbaria que ¨¦s als voltants d¡¯un exhotelet ara propietat dels Bernat ex del Chupa-Chups i senyors de la casa Batll¨® de Barcelona.

Emper¨° quasi tot els vins de Formentera s¨®n del propietari de Prensa Ib¨¦rica, (Diario de Ibiza, Diario de Mallorca, El Peri¨®dico i molts m¨¦s), en Javier Moll qui bati¨¤ Terramoll el seu celler i don¨¤ noms locals als seus cinc vins. Mai no sabrem ja com era el vi pag¨¨s de les vinyes velles d¡¯El Pilar de la Mola que tenia en Xumeu den Carlos, que ara amb 92 anys narr¨¤ al programa ¡®Aire¡¯ d¡¯IB3 R¨¤dio, de Joan Cabot, que als 70 sembr¨¤ marihuana entre els ceps. La llavor, el desig i les moltes plantes eren per en Gabrielet (Tur Costa), ceramista i personatge ind¨°mit, certament mitificat com d¡¯altres ill¨°mans un poc perduts, que no ¡®Robinsons¡¯.

S¡¯alcen nous cellers i el darrer m¨¦s plant¨®s, una nau moderna obrada per la familia d¡®arquitectes Moneo ¨¦s a la vella possessi¨® dels tradicionals vinaters Ribas, de Consell, estil a l¡¯ex-Mallorca dels senyors i pagesos. Reneixen d¡¯altres cellers que coven vins dins una muntanya (Santa Catarina d¡¯Andratx), es dispersen petites o grans pir¨¤mides o capses de sabates: blocs de formig¨® modern que queda decorat, de vegades tapat d¡¯una pell de pedra seca. A Menorca dominen els vins de Binifadet dels Angl¨¨s, celler que segueix fort malgrat que hi esbucaren part de les construccions per plets urban¨ªstics.

Els cl¨¤ssics i segurs Ferrer de Binissalem que ara tenen unes grans naus amb una estructura a¨¨ria de costellam de fusta n¨°rdica i fan esdeveniments. L¡¯hoteler i ca?ador amb cans eivissencs Sebasti¨¤ Rub¨ª domina un altre gran al mercat, massiu i de premis, Maci¨¤ Batle. Gaireb¨¦ tothom cerca el negoci lateral, el tast i la venda directa al visitant. Les bodes i les presentacions. Rubi vengu¨¦ un hotel per muscular el celler que tenia en oferta.

Als menuts importants de Ca sa Padrina, Sunyer del poblet de Sencelles, obra del professor Sunyer i fills, els han fet mudar tres vegades la seva marca: Manto Negro, Montenegro, Montnegre. Tenen un pes determinat els Binigrau de Biniali i amb Obac i els Canyelles Batle d¡¯Alc¨²dia amb Pecat, ambdues bodegues branques i r¨¨dits de la venda del negoci coral Maci¨¤ Batle, a qui segueix a la roda del barco en Ramon Servalls, un de la familia central Batle.

Tamb¨¦ n¡¯hi ha d¡¯externs, del continent i de lluny, que sembraran vinya i anuncien que ressucitaran com a celler un dels falsos castells de carretera (can Alorda de Manacor) fet per la gent que anava cam¨ª de ses perles i coves de Manacor. El model de l¡¯economia de ¡®souvenir¡¯ i visita d¡¯autob¨²s ara en substituci¨® per una altra, distinta, de solitaris del mercat de la societat digital, que se cerca a un mateix. Una gran soll de porcs d¡¯en Fontanet ric (100 anys ja) a Alar¨° ¨¦s la bodega Castell Miquel de Michael Popp, l¡¯amo alemany de la gran marca de plantes medicinals Bionorica que es feu seu sa Canova de sa Nostra, els planters i l¡¯escola de la polseguera a caixa sa Nostra. Tot una met¨¤fora de la crisi i el desgavell financer. I existeixen envits de vinaters simples i car, vinyes i arquitectes de la casa, com la musculada Tianna Negre, lligada a una empresa distribu?dora de licors, Morey. Una altra comercial de cerveses can Bordoy ?¡ªi ex-Agama tot de Damm¡ª feu una bodega i una gran vinya a sa Rota de sa Torre de Llucmajor i traginaren centenars i centenars de camions de terra bona del pla de sant Jordi i dels voltants de les obres de la carretera de Manacor.

Tianna i sa Rota tenen molt de vi i cerquen nom. Com ho fa a totes el molt publicitat Vi Rei de cala Pi que ¨¦s dels dos excambrers binissalamers Pasqual Bibiloni, ara hotelers de Pabisa, competidors i un company de causa i banquet de la macrocasa Tolo Cursach, de BCM. De les discoteques, cerveseries, pubs amb gog¨® anaren als hotels i despr¨¦s a la gran finca i el celler.

Un nebot d¡¯en Fontanet ric, en Pedro Obrador, tenia una distribuci¨® de material de ¡®souvenir¡¯ i ara fa vins, Pere Negre per son Negre, cau original dels vins vells del callet de fama d¡¯?nima Negra i d¡¯on nasqu¨¦, distinta la nova viticultura de Mallorca, fa anys tamb¨¦ amb l¡¯altra part de la parella 4 Kilos. Ni als pioners d¡¯AN a Son Burguera (Miquel Angel i Pere) ni els de 4K al Puig Verd ( Grimalt i Caballero) s¡¯han fet grans cellers, pir¨¤mides, edificis manifest sin¨® que es cuiden dels vins i el llenguatge de la seva p¨¤tria menuda, la terra i el ra?m. La marca, la refer¨¨ncia, la personalitat.

Es aix¨ª, distint, el m¨®n dels Majoral, Mesquida Mora, els dos Gelabert, Seda, Miquel Oliver, Oliver Moragues, Puntir¨®, Cornet, Armero Adrover, Son Puig, Mortitx... Porreres, Algaida, Manacor, Santa Eug¨¨nia. Banyalbufar, Puigpunyent. El llistat i el mapa no hi cap en una cr¨°nica.

El benziner Febrer fa vi nou a Porreres, Blanca Terra i l¡¯hoteler Ramis a Son Ramon i els Graf de Portals, Teka i son Caliu tenen Biniagual, un poblet sencer i un celler amb vins.

Aix¨ª mateix es fan naus industrials de pol¨ªgon com les de la gran possessi¨® d¡¯Es Fangar, obra feta a Felanitx, encara que les vinyes s¨®n manacoreres/manacorines del senyor Peter Einsemann. Aquest, ha arribat a donar feina a 80 treballadors a la finca, per¨° ara la seva empresa mare a Alemanya est¨¤ en concurs, en un crac congelat.

A pes, Es Fangar, (amb cavalls, fruits, olis, herbes, pistes cobertes i xalets per llogar) ¨¦s dels que m¨¦s vinya nova ha fet i qui t¨¦ el celler m¨¦s gran. I no parlem de les vinyes noves enterrades en una catedral de pedra dels Schwarzkop de la cosm¨¨tica que premsen a can Axartell a Pollen?a. O dels su¨ªs ric de Son Mayol que comen?¨¤ engreixant bous d¡¯Angus entre c¨°pies d¡¯est¨¤tues de soldats xinesos i anunci¨¤ el millor vi de l¡¯illa sense tast extern. Un desconegut, l¡¯amo de la gran cadena M¨¹ller, fa els vins de cas Beato a Capdepera i ¨¦s cert que es multipliquen les hect¨¤rees de vinyes sembrades arreu, arreu. S¨®n ¡®vinaters¡¯ russos, alemanys, suecs, su?ssos que volen fer ombra o anar a la roda dels aut¨°ctons respectables ¡ªalguns, bastants¡ª i fan l¡¯ull viu o bravegen d¡¯altres locals, potser amb algun espec¨ªmen sospit¨®s sobre la seva vocaci¨®, precedent o intenci¨® vitivin¨ªcola.

Mai no s¡¯arribar¨¤ al passat del segle XIX durant el quasi conreu ¨²nic que estronc¨¤ la fil¡¤loxera, els deutes, les hipoteques, i una mica el vi magre de qualitat i preu. El passat no t¨¦ remei per¨° de vegades retorna amb tra?os dispersos com una fantasma per evidenciar el qu¨¨.

La mem¨°ria negra del frac¨¤s de la vinya del temps de la fil¡¤loxera, el treball esclavitzat dels pagesos que sembraven el ceps a la terra magra de Mallorca, ha aflorat en una obra p¨²blica. Les gavetes, les tombes de les vinyes del passat, m¨¦s ben dit els clots i les s¨ªquies, per sembrar-les el mar¨¨s, es veuen dentades, al tall de les voreres a la macroobra de la carretera/autopista de Llucmajor. Fa 150 anys fer gavetes era una feina esclava. De milers i milers de pagesos per escriure a la terra una guerra perduda, una altra.