¡°Els Pirineus poden cremar sencers¡±

Marc Castellnou ¨¦s cap del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de Catalunya i des de fa anys treballa com a expert de la Uni¨® Europea en la lluita contra el foc. Alerta que els grans incendis de l'Amaz¨°nia no es poden combatre nom¨¦s amb mitjans d'extinci¨® i que cal abordar un canvi basat en la prevenci¨® i la gesti¨® del paisatge.

Pregunta. A l'Amaz¨°nia s'han registrat aquest any un 85% m¨¦s d'incendis que el 2018. Fins a quin punt ¨¦s extraordinari?

Resposta. El nombre d'incendis fins ara no ¨¦s excepcional, per¨° s¨ª que sembla que ho pot ser en el que queda d'any. A l'Amaz¨°nia encara li queda setembre com a campanya d'incendis. Hi ha dos o tres focus al Paraguai, el Brasil i Bol¨ªvia que s¨ª que han cremat molt; s¨®n tempestes de foc que han causat ferides de 120 quil¨°metres a la selva, i aix¨° s¨ª que ¨¦s extraordinari. Per¨° aix¨° s'ha de posar en un marc m¨¦s global: el que passa a ?frica, Indon¨¨sia, Sib¨¨ria¡­ i aqu¨ª s¨ª que anem cap a una cosa excepcional.

P. En qu¨¨ consisteixen exactament les tempestes de foc?

¡°El fet que Espanya es buidi crea paisatges que cremen m¨¦s que abans¡±

R. Una tempesta de foc ¨¦s un incendi de sisena generaci¨®, focs que tenen capacitat de crear un n¨²vol de tempesta que acaba canviant la meteorologia de la zona. L'incendi agafa el control de la meteorologia de l'¨¤rea afectada i no a l'inrev¨¦s. S¨®n els m¨¦s ca¨°tics i imprevisibles i poden arribar a cremar 400.000 hect¨¤rees en dos dies. N'hi ha hagut tota la vida, per¨° de manera molt excepcional. Ara n'hem tingut tres en pocs dies. No ¨¦s el que va passar a Gran Can¨¤ria, per¨° s¨ª a Sib¨¨ria, Bol¨ªvia o Xile.

P. Aquests incendis de sisena generaci¨® es poden combatre una vegada declarats?

R. Podem combatre part dels incendis, per¨° no tenim recursos materials per combatre tots aquests incendis. I sobretot no podem combatre certs nivells d'intensitat. El l¨ªmit s'assumeix que est¨¤ en els 10.000 quilowatts per metre. Mes enll¨¤ d'aquesta intensitat, al front de flames el bomber pateix cremades a la pell. I molts d'aquests incendis estan cremant amb una intensitat de 100.000 quilowatts per metre. Hi ha un l¨ªmit f¨ªsic de la capacitat d'extinci¨®.

P. Llavors ja nom¨¦s queda la prevenci¨®. Com s'aborda?

¡°Si Groenl¨¤ndia ha cremat durant dos mesos, digui¡¯m qu¨¨ no pot cremar¡±

R. El que hem d'entendre ¨¦s que el que passa a ?frica o Indon¨¨sia t¨¦ un fons socioecon¨°mic, el de la desforestaci¨®, l'anomenat slash and burn: tala, crema, conrea i continua talant i cremant. I aix¨° ¨¦s l'origen d'aquests incendis. Hi ha moltes zones de boscos que ja no se sustenten pel clima que han de suportar, estan estressats. Els grans incendis es produeixen a les zones de canvi d'ecosistema: el l¨ªmit central de Xile, la part central de Portugal, el sud de Su¨¨cia o Noruega o la selva amaz¨°nica entre la selva pluvial i la selva seca¡­ I no se'ns escapa que el Mediterrani ¨¦s una altra zona de canvi.

P.?La cimera del G7 del cap de setmana passat ha situat per primera vegada la q¨¹esti¨® dels grans incendis a la part alta de l'agenda pol¨ªtica. Li dona aix¨° esperances d'un canvi real?

R. La soluci¨® del G7 no pot ser enviar recursos per apagar les flames, sin¨® solucionar el problema socioecon¨°mic d'aquests pa?sos. Em temo que la resposta ser¨¤ d'extinci¨®. El G7 reacciona a una pressi¨® social que hi ha als pa?sos rics europeus i americans cap als incendis de l'Amaz¨°nia. Per¨° Europa i Am¨¨rica tenen incendis tan grans com els de l'Amazones, que costen moltes vides amb una intensitat extrema conseq¨¹¨¨ncia tamb¨¦ del canvi clim¨¤tic.

P. Veurem doncs a Europa incendis de les dimensions que estem veient a Sud-am¨¨rica?

R. La zona centreeuropea t¨¦ estius cada vegada m¨¦s llargs i c¨¤lids amb hiverns temperats i humits, la qual cosa genera el c¨°ctel perfecte per als grans incendis. Aix¨°, que ¨¦s una mica el clima de Portugal, s'est¨¤ traslladant al centre d'Europa i a la costa Est dels Estats Units, de manera que no podem assenyalar ning¨². ?s un problema de tots. Centreeuropa s'est¨¤ portugalitzant?i el r¨¨gim de grans incendis de Portugal es traslladar¨¤ all¨¤. Europa no ¨¦s conscient del problema que t¨¦ al damunt. Espanya ¨¦s un pa¨ªs amb un centre buit, estem creant paisatges que cremen m¨¦s que abans.

P. O sigui, que ja no hi ha zones segures.

R. Si Groenl¨¤ndia s'ha estat cremant durant dos mesos, digui'm qu¨¨ no pot cremar. Aquests incendis a casa seran tan devastadors com a l'Amaz¨°nia o a Indon¨¨sia. Hi haur¨¤ grans incendis a la Selva Negra alemanya, els Pirineus poden cremar sencers, el mateix a tot Escandin¨¤via, en les grans masses forestals de les Rocoses o del Canad¨¤. No podem assenyalar Sud-am¨¨rica, ?frica o Indon¨¨sia sense mirar que a casa tenim aquests incendis i que tindrem incendis tan devastadors com els que estem veient.

P. La pol¨ªtica pot frenar o provocar incendis?

¡°La resposta al foc ha de ser treure combustible del paisatge¡±

R. Protegir els boscos amaz¨°nics hauria de ser una prioritat pol¨ªtica global. Despr¨¦s dels incendis del 2004 i el 2010 es van prendre mesures pol¨ªtiques que van suavitzar la situaci¨®. Ara ha tornat a empitjorar, amb els mesos de juny i juliol m¨¦s c¨¤lids de la hist¨°ria. Estem en un moment de canvi socioecon¨°mic i de canvi clim¨¤tic i hem de trobar la manera d'ajudar als boscos a adaptar-se al clima. Al sud del Brasil talen boscos per plantar soja, una soja que, recordem, consumim els europeus.

P. Qu¨¨ es pot fer per evitar els incendis del futur?

R. L'era de l'extinci¨® d'incendis s'est¨¤ acabant i est¨¤ comen?ant l'era de la gesti¨® del paisatge. Intentar que les coses no canvi?n ¨¦s fer-nos trampes al solitari. Europa, m¨¦s que mirar al Brasil, hauria de prendre decisions sobre com fer paisatges segurs per d'aqu¨ª a 20 anys. No hi ha capacitat per extingir els grans incendis, cal gestionar el paisatge. Els grans incendis estan entrant en zones on no se'ls espera. Han deixat de ser l'excepcionalitat per comen?ar a ser la norma.

P. Es pot viure segur al costat del bosc al Mediterrani?

R. S¨ª, si t¨¦ una c¨¤rrega de combustible rebaixada. Per¨° un bosc no gestionat, al qual li falten esp¨¨cies o que t¨¦ un ecosistema empobrit cremar¨¤. La resposta ha de ser sempre buscar paisatges sans i, ja sigui per boscos madurs o per gesti¨® forestal, treure combustible del paisatge, i aix¨° mai s'ha fet en els temps moderns.