Les ofertes salven l¡¯estiu als hotels de la Costa Brava

La temporada d'estiu ha estat irregular per als hotelers de les comarques de Girona. Tot i que en general s'ha aconseguit una ocupaci¨® semblant a la de l'any passat, en alguns casos han hagut de programar ofertes d'¨²ltima hora i abaixar els preus gaireb¨¦ fins a par¨¤metres de l'hivern per aconseguir fer ple. A la Costa Brava sud s'ha assolit l'ocupaci¨® m¨¦s alta, un 93%. La m¨¦s baixa, amb un 73%, al Ripoll¨¨s. Les xifres no s'atribueixen tant a la pugna amb mercats m¨¦s competitius com Turquia i tota la costa dels Balcans sin¨® a l'auge d'habitatges d'¨²s tur¨ªstic, que gaireb¨¦ doblen les places hoteleres. El president de la Federaci¨® d'Hostaleria de Girona, Antoni Escudero, adverteix d'¡°un canvi de tend¨¨ncies¡± i augura que els hotels hauran d'¡°adaptar-se al canvi¡±.

Segons les dades obtingudes de les 1.600 empreses integrades a la Federaci¨® d'Hostaleria de les comarques Girona, l'ocupaci¨® hotelera de l'agost al litoral s'ha mogut entre el 86% de la comarca de l'Alt Empord¨¤, el 91% de la zona de la Costa Brava centre i de 93% de la Costa Brava sud. A les zones d'interior, la capital gironina i els seus voltants s'ha arribat a una ocupaci¨® del 87%, a la Garrotxa ha estat del 79% i a l'interior de la comarca de la Selva, del 74%. De les zones del Pirineu el nombre m¨¦s gran de pernoctacions ha tingut lloc a la Cerdanya, amb un 82% d'ocupaci¨®, nou punts m¨¦s que el Ripoll¨¨s.

Segons l'Idescat, el juliol la Costa Brava va tenir una ocupaci¨® del 76,7%, per darrere de marques tur¨ªstiques com Barcelona, que va ser la m¨¦s visitada amb un 88,8%, la costa de Barcelona i la Costa Daurada.

Malgrat haver complert les expectatives, amb xifres semblants a l'estiu passat, alguns establiments de la Costa Brava sud ¨Cque compta amb la majoria de places hoteleres de la prov¨ªncia de Girona, concretament amb municipis com Lloret de Mar i Blanes¨C han pogut arribar a aquestes xifres gr¨¤cies a les ofertes d'¨²ltima hora. Aquesta estrat¨¨gia s'ha hagut de seguir tamb¨¦ en comunitats aut¨°nomes com les Balears i les Can¨¤ries, on la capacitat hotelera tamb¨¦ ¨¦s elevada.

Un dels factors als quals s'atribueix aquesta situaci¨® ¨¦s la compet¨¨ncia cada vegada m¨¦s gran dels habitatges d'¨²s tur¨ªstic. A les comarques de Girona hi ha 889 hotels i hostals que ofereixen 83.333 places. Els pisos tur¨ªstics arriben ja aquest estiu a 35.094 amb una oferta de 140.376 places, un 40,6% m¨¦s de places que els hotels. Davant aquest apogeu, alguns empresaris hotelers s'han afegit tamb¨¦ a aquesta oferta. A Begur (Baix Empord¨¤), aquest estiu s'ha aprovat una morat¨°ria hotelera d'un any. La vintena d'hotels que hi ha al seu terme municipal, comptant les platges, ofereixen unes 300 places davant els 1.382 habitatges d'¨²s tur¨ªstic que hi ha donats d'alta. Des del sector hoteler reclamen a m¨¦s un control de l'oferta il¡¤legal d'aquest tipus d'habitatges, sobre la qual no es disposa de xifres per¨° se sospita que ¨¦s alta.

Escudero afirma que els hotels no poden competir contra aquest tipus d'oferta i considera ¡°injust¡± que als empresaris del sector els facin complir molts requisits i estrictes, mentre que els habitatges tur¨ªstics, un cop s¨®n donats d'alta a cada consistori, ja poden ser ocupats a l'instant sense cap mesura restrictiva. ¡°Els habitatges tur¨ªstics s¨®n m¨¦s econ¨°mics, els hotels no poden competir amb aquests preus; estem omplint els pobles i les ciutats d'aquest tipus d'oferta i aix¨° comporta que el tipus de turisme estigui canviant, i cada poblaci¨® haur¨¤ de valorar quin tipus de turisme vol¡±, assenyala Escudero.

Compet¨¨ncia de mercats

Tampoc no es pot competir, mant¨¦, ¡°amb destinacions que s'han reobert com Turquia o l'antiga Iugosl¨¤via. Som una destinaci¨® de primera divisi¨® i aix¨° es paga¡±. Segons ell, el turisme rural tamb¨¦ pateix aquesta tend¨¨ncia.

La previsi¨® d'ocupaci¨® es preveu m¨¦s alta durant la primera quinzena del setembre, excepte a Girona ciutat i els voltants. Un altre cop tindran una ocupaci¨® m¨¦s alta les zones de la Costa Brava, mentre que a les zones de muntanya ser¨¤ inferior. El perfil de visitant del setembre ser¨¤ principalment de parelles de mitjana edat i jubilats, catalans, francesos i de la resta de l'Estat.