La tardor del cisma independentista

En temps de Jordi Pujol, el curs pol¨ªtic s¡¯obria amb unes declaracions seves despr¨¦s de l¡¯ascens a un pic catal¨¤. Des del cim, el president mirava, metaf¨°ricament, el pa¨ªs que, despr¨¦s d¡¯un breu rec¨¦s, havia de governar. Com havia fet en els seus inicis el catalanisme, el viatge a la muntanya servia per lligar-se a la tradici¨®. El nacionalisme catal¨¤, un fenomen urb¨¤, buscava, doncs, aquells elements simb¨°lics que les tert¨²lies barcelonines reelaboraven per justificar en els aspectes particulars del passat el seu projecte de futur.

A finals del segle XIX i principis del XX, quan el catalanisme pol¨ªtic va prendre forma, pol¨ªtics i intel¡¤lectuals i, sobretot, grups d¡¯excursionistes, sardanistes i orfeonistes joves sortien de Ciutat per exportar la bona nova del fet diferencial a l¡¯interior catal¨¤, on gaireb¨¦ sense contacte amb la immigraci¨® castellanoparlant no hi havia cap necessitat de preguntar-se quina adscripci¨® tenia.

Des del 2012, el curs pol¨ªtic ja no s¡¯inicia quan el nacionalisme catal¨¤ va al cim d¡¯una muntanya, sin¨® quan baixa de l¡¯interior a la metr¨°poli. Per un dia, els seus habitants deixen massivament les terres ¡°altes¡±, d¡¯¨¤nima incorrupta catalana, per aplegar-se a la terra baixa, que tan b¨¦ va descriure Guimer¨¤, impura, d¡¯¨¤nima corrompuda. L¡¯objecte no ¨¦s altre que mostrar-se, ¡°existim¡±, per¨° sobretot comptar-se per insuflar ¨¤nim, ¡°encara som molts¡±, i continuar aix¨ª un curs m¨¦s deixant enrere els des¨¤nims de l¡¯anterior.

D¡¯aqu¨ª pocs dies, una nova manifestaci¨® multitudin¨¤ria evidenciar¨¤ que l¡¯interior ¨¦s majorit¨¤riament ?i ja no deixar¨¤ de ser-ho? independentista. Amb aix¨° entrarem en un nou curs en qu¨¨ tindr¨¤ lloc el gran cisma, perqu¨¨ tota recerca d¡¯unitat en el moviment independentista ¨¦s avui in¨²til. I ¨¦s que, en el seu si, el diagn¨°stic del que ha passat en el proc¨¦s que va dur a l¡¯octubre del 2017 ¨¦s dispar. Els seus principals actors ho saben, encara que ning¨² s¡¯atreveixi ?com tampoc ho van fer el 27 d¡¯octubre del 2017? a ser el primer de parlar perqu¨¨ no li pengin la llufa.

Quan a mitjans d¡¯octubre se s¨¤piga la sent¨¨ncia del Suprem, tindr¨¤ lloc una altra manifestaci¨®, ¨¤mplia, contundent, de rebuig, que molt probablement acabar¨¤ amb alguns aldarulls. Aquest dia, ni ¡°ho tornarem a fer¡±, ni es far¨¤ res de nou, malgrat el des¨¤nim interior que produir¨¤ comprovar que a una desena de persones, amb les seves fam¨ªlies respectives, se¡¯ls obre una perspectiva molt negra. Despr¨¦s d¡¯aquest moment, el cisma en l¡¯independentisme ja ser¨¤ una realitat, per¨° si es reactiva l¡¯euroordre i acabem presenciant la penosa imatge d¡¯un president de la Generalitat baixant d¡¯un avi¨® escortat per la policia, la fractura ja ser¨¤ total.

En una banda hi quedaran els intransigents. Els que consideren que, amb accions de desobedi¨¨ncia ac¨¨rrima, l¡¯independentisme pot desestabilitzar Espanya i for?ar-la a un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®. S¨®n els mateixos que consideren que en un plebiscit el ¡®s¨ª¡¯ obtindria m¨¦s del 47% dels vots, que ¨¦s on se situa el c¨°mput de vots separatistes en unes eleccions convencionals. Tamb¨¦ s¨®n aquells que creuen que l¡¯1-O va ser el dia m¨¦s important de la hist¨°ria contempor¨¤nia de Catalunya i que no cal perdre el temps a conv¨¨ncer ve?ns i amics per qu¨¨ la Rep¨²blica catalana ja est¨¤ proclamada i tan sols s¡¯ha d¡¯implementar.

A l¡¯altra banda hi quedaran els possibilistes. Aquells que han vist en el repte unilateral un daltabaix i consideren que per separar-se d¡¯Espanya cal alguna cosa m¨¦s que propaganda i que les classes mitjanes que donen suport a l¡¯independentisme no viuen tan malament per jugar-se el seu dia a dia a canvi d¡¯un futur incert. S¨®n els mateixos que dubten si davant d¡¯un refer¨¨ndum el 47% continuaria compacte en el ¡®s¨ª¡¯. Tamb¨¦ s¨®n els que creuen que l¡¯1-O va ser un acte de desobedi¨¨ncia i autoorganitzaci¨® molt notable per¨° exempt de reconeixement i que si, malgrat l¡¯impacte emocional generat per l¡¯actuaci¨® policial, els empresonaments i el judici, el vot independentista no ha superat el 50% ¨¦s que cal conv¨¨ncer governant m¨¦s coneguts i saludats de les virtuts d¡¯una B¨¨lgica mediterr¨¤nia.

Aquestes dues tend¨¨ncies es donaran en tots els partits i organitzacions independentistes i es produiran reorganitzacions i baixes sonades de militants. Despr¨¦s del cisma, l¡¯independentisme possibilista etiquetar¨¤ d¡¯¡°eterns agitadors¡± els intransigents i, amb lideratges emergents, tendir¨¤ a aproximar-se a les formacions catalanistes existents ?PSC, Comuns? i d¡¯altres, en fase de concreci¨®.

L¡¯objecte ser¨¤ pactar un nou marc de relaci¨® de Catalunya a Espanya que sigui ratificat, i situar¨¤ la reclamaci¨® d¡¯un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® en un pla ret¨°ric per no renunciar al mite, ja avui, de l¡¯1-O per¨° per plantejar-lo en cas d¡¯una majoria independentista folgada en el futur, per¨° no a curt termini.

Aquest moviment portar¨¤ els independentistes intransigents a incrementar la pressi¨® sobre els possibilistes ?que f¨¤cilment seran etiquetats de ¡°botiflers¡± i de coses pitjors? com ja ha comen?at a passar. Del percentatge d¡¯independentistes que quedin enquadrats en un costat o altre dependr¨¤ la possibilitat que la q¨¹esti¨® catalana tingui alguna soluci¨® o cap durant els propers anys.