Philippe Lan?on: ¡°Vivim en el regne de l¡¯odi i el menyspreu¡±

El 7 de gener de 2015 a?les 11.24 del mat¨ª, Philippe Lan?on encara era un periodista que sortia lleugerament malhumorat d'una reuni¨® de redacci¨® al setmanari en el qual col¡¤laborava, el sat¨ªric Charlie Hebdo. Tenia al cap una idea per a un article sobre l'¨²ltima adaptaci¨® de Nit de reis?i el pes de la seva imminent entrevista a Michel Houellebecq. Al cap d'un minut, dos, o potser tres, era un dels 11 supervivents de l'atemptat que va costar la vida a 12 dels seus col¡¤legues. Li faltava un ter? de la cara, trossos de bra?os, s'havia encongit en un rac¨®, obria de tant en tant l'¨²nic ull que podia obrir i sentia, amb tota claredat, la respiraci¨® d'un home que encara, pensava, podien rematar. Havia sentit els trets, i tamb¨¦ els crits d'¡°Al¡¤lahu-¨¤kbar!¡± que llan?aven els islamistes. Un segon abans, tot anava b¨¦. La seva vida continuava sent la seva vida. Tot un seguit de coses. Un segon despr¨¦s, tot s'havia aturat, surava en algun lloc entre els vius i els morts. No li feia gens de mal, nom¨¦s es notava algunes pedretes a la boca. Eren 13 de les seves dents. Un dels trets li havia volat part de la mand¨ªbula.

Despr¨¦s del miracle de la superviv¨¨ncia van venir nou mesos d'hospital, 17 operacions, un inc¨°mode VAC ¨Cuna mena de mand¨ªbula que no li impedia bavejar i que de vegades s'embussava¨C, dolor, i la sensaci¨® de despertar-se cada dia al seu llit amb llen?ols nets, el mat¨ª del 7 de gener, quan encara era l'altre Philippe Lan?on. La ruptura del continu temporal que va suposar l'atemptat va sumir el periodista en un magma existencial que ha abocat a El colgajo (publicat per Anagrama en castell¨¤ i Angle Editorial en catal¨¤), un llibre que va ser ¡°tot un espant¨®s ¨¨xit¡± a Fran?a, i que arriba a Espanya com un dels t¨ªtols destacats de la tardor.

Primer va buscar maneres d'haver evitat el desastre, viatjant fins i tot a la seva anterior vida com a corresponsal de guerra: ¡°En el meu cas, tot va comen?ar a Bagdad¡±, es deia, perqu¨¨ aquell dia hauria estat a Charlie Hebdo si no hagu¨¦s abandonat mai Bagdad? Aix¨ª, va indagar en els diferents Philippes Lan?ons que van precedir el supervivent: el nen de set anys, l'estudiant de 22, l'envanit, sovint, periodista de 40, i els feia dir-li: ¡°No no hem marxat enlloc, seguim aqu¨ª amb tu, vius¡±.

El temps aturat

El llibre ¨¦s alhora una cr¨°nica, una desordenada mem¨°ria i un estudi improvisat de la manera en qu¨¨ el cervell d'un narrador funciona quan la narrativa vital s'atura. ¡°Proust parla del temps perdut, perqu¨¨ mai va baixar de la locomotora del temps, va escriure des de la flu?desa, des del continu. L'atemptat em va interrompre el m¨®n. I despr¨¦s, va n¨¦ixer un nou jo. No vaig ren¨¦ixer. Vaig n¨¦ixer de nou¡±, va dir ahir l'escriptor en una entrevista a Barcelona.

Llueix una no gaire poblada barba. T¨¦ la mand¨ªbula lleugerament desencaixada, per¨° res gaire fora del normal. Parla en un fluid espanyol i de tant en tant fa espetegar les dents. ¡°Des de l'atemptat que tinc la sensaci¨® que el temps ¨¦s una espiral, que la vida ¨¦s circular, que tornem una vegada i una altra a passar pel mateix lloc, per¨° mai ¨¦s exactament el mateix lloc¡±, diu. Ja no viatja custodiat, per¨° cada nou atemptat ho posa tot en marxa una altra vegada. ¡°?s una epid¨¨mia, i s'acabar¨¤. Ha passat abans en la hist¨°ria de la humanitat. ?s com un virus que s'adapta a cada pa¨ªs, per¨° que acabarem exterminant¡±, assegura, assegut en un c¨°mode sof¨¤ d'un hotel. Quan Fran?a va sortir al carrer despr¨¦s de l'atemptat de Charlie Hebdo, ¡°en la manifestaci¨® m¨¦s important des del 1945¡±, recorda, ell habitava, diu, la seva pr¨°pia ficci¨®, que comen?ava i acabava a la seva habitaci¨® d'hospital, on una part d'ell continua instal¡¤lada encara avui, mentalment. ¡°Amb el temps em vaig adonar de com va ser de bonic, llavors no entenia res¡±. L'espanta com han canviat les coses des d'aleshores. ¡°All¨° va ser un moviment afectiu, que nom¨¦s reclamava una societat lliure, i no culpava a ning¨². Avui les coses han canviat. En qualsevol tipus de moviment hi ha una viol¨¨ncia pol¨ªtica molt forta. Vivim en el regne de l'odi i el menyspreu¡±.

Ser una v¨ªctima, assegura, li va ensenyar a desconfiar del paper de la v¨ªctima. ¡°Les v¨ªctimes no som vaques sagrades, tamb¨¦ cometem errors, i hem de fer-ho¡±. Tem ¡°el paisatge en ru?nes¡± que observa quan mira el seu pa¨ªs i, per extensi¨®, Europa. ¡°A Fran?a hi ha un odi irracional a Macron d'una banda, i per una altra, tenim esquerra i dreta dividides, gaireb¨¦ del tot destru?des, i l'extrema dreta a les portes del poder, ¨¦s dantesc¡±, assenyala. Parla de Houellebecq, que es va quedar sense entrevistar llavors, de la seva figura, tan poderosa la vig¨ªlia i el mateix dia de la massacre ¡ªacabava de publicar-se Submissi¨®, Charlie Hebdo li havia dedicat la portada¡ª, del seu car¨¤cter premonitori. ¡°L'havia vist en una ocasi¨®, en el meu primer acte social despr¨¦s de la convalesc¨¨ncia¡±, diu. Houellebecq li va deixar anar, misteri¨®s, un verset de Mateu que diu ¡°i els violents l'arrabassen¡±.

Durant molt temps despr¨¦s de l'atemptat, mentre esperava que el transcurs de la seva nova vida torn¨¦s a agafar velocitat, Lan?on va passar por. No s'atrevia a pujar al metro per por de trobar-se amb un ¨¤rab i pensar tot tipus de coses horribles. ¡°Tenia la sensaci¨® que es faria esclatar o que cmn?aria a disparar¡±. Qu¨¨ va fer per lluitar contra aix¨°? ¡°No baixar. Sempre que hi pujava em trobava un ¨¤rab, el mirava i tenia la sensaci¨® que ell em mirava i que en qualsevol moment passaria qualsevol cosa. Per¨° no em movia. I mai passava res. Un cop vaig sentir un membre de la m¨¤fia que parlava sobre la por i deia que clar que tenia por, per¨° que tamb¨¦ era valenta. Que no podies no ser-ho perqu¨¨ si no ho eres la por et devorava. La por ¨¦s una malaltia, ¨¦s la m¨¦s important i hi has de lluitar en contra despr¨¦s d'un atemptat¡±, relata. I ja no en t¨¦? ¡°S¨ª, ja no tinc por. Torno a ser lliure¡±.