Estrat¨¨gies del constitucionalisme

Entre els partits del constitucionalisme a Catalunya, la lluita per ocupar els seus espais electorals fa disminuir, de moment, una capacitat estrat¨¨gica que en altres circumst¨¤ncies podria generar un mainstream m¨¦s enll¨¤ dels tacticismes leg¨ªtims. Aquesta falta d¡¯estrat¨¨gia arriba fins al punt que uns neguen el constitucionalisme d¡¯altres ¨Cfrontalitat de Ciutadans versus zigzaguejos del PSC¨C mentre que en organitzacions com Societat Civil Catalana el dissentiment intern, conseq¨¹¨¨ncia en part d¡¯una falta de rigor estrat¨¨gic fundacional, acusa aquests frecs entre partits que paralitzen una acci¨® ciutadana en el seu moment capa? de fer mobilitzacions notables, superiors del que s¡¯esperava. Amb els seus vaivens desconcertants, SCC paga ara l¡¯error de no haver aconseguit articular un consens constitucionalista de m¨ªnims per sobre dels partits.

El PSC porta el vent en popa, mentre que Ciutadans ¨Cper causa d¡¯una mutaci¨® d¡¯objectius que contradiu els seus propis or¨ªgens¨C ha cedit terreny a Catalunya, despr¨¦s de la vict¨°ria d¡¯In¨¦s Arrimadas. El PP intenta reconstruir-se a partir d¡¯uns resultats electorals negatius. I els intents per recrear un catalanisme constitucional fins al moment no tenen solv¨¨ncia. Davant la m¨¤xima confrontaci¨® interna de l¡¯independentisme, ?pot ser que la crisi del constitucionalisme sembli un indici m¨¦s d¡¯una descomposici¨® pol¨ªtica de Catalunya? M¨¦s aviat s¨®n dos processos divergents, perqu¨¨ els termes de la lluita pel poder no s¨®n els mateixos, ni les complicitats d¡¯un sistema medi¨¤tic dopat, ni, sobretot, l¡¯actitud davant la llei. No ¨¦s qualsevol cosa que l¡¯independentisme hagi fallat les normes superiors mentre que el constitucionalisme defensava l¡¯estat de dret. L¡¯independentisme radical ha injuriat l¡¯Europa integradora, i s¡¯ha enfrontat a la legalitat amb agressions de kale borroka. El mateix president de la Generalitat ha dit que si li imposen una multa no la pagar¨¤. En quina predisposici¨® deixa aquesta actitud als ciutadans partidaris de continuar a Espanya quan han de complir reglaments que provenen de l¡¯executiu auton¨°mic?

Mentre hi hagi llei, constitucionalistes i secessionistes han de voler conviure en una Catalunya cohesiva i tolerant. El frac¨¤s de l¡¯independentisme est¨¤ sent haver-se saltat el reglament a mig partit. Ho saben els pol¨ªtics independentistes que no han prescindit ¨Calmenys en privat¨C del sentit pragm¨¤tic. Mentrestant, es veu el constitucionalisme a merc¨¨ d¡¯un marejol que nom¨¦s es pot afrontar marcant clarament el rumb a la carta de navegar. Ara com ara i si s¡¯ha de jutjar per l¡¯ambig¨¹itat de les seves respostes, especialment per part dels poders econ¨°mics, la societat civil catalana no ha tingut temps de ressituar-se en la pluralitat natural, potser perqu¨¨ est¨¤ en un proc¨¦s de canvi hormonal i no en coneixem el ritme. Aix¨° es palpa cada dia per¨° no t¨¦ translaci¨® pol¨ªtica, potser perqu¨¨ abans hauria d¡¯haver estat suprapol¨ªtica.

Pel que fa a canalitzar un mainstream constitucionalista, no ¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ la pol¨ªtica catalana dep¨¨n l¨°gicament de la pol¨ªtica general d¡¯Espanya i la pol¨ªtica espanyola est¨¤ en aquests moments intervinguda per la pol¨ªtica catalana. Per¨° aix¨° s¨®n fets de biologia pol¨ªtica perqu¨¨ no se li pot negar a un partit, ja sigui el PSOE o el PP, que s¡¯emplaci a Catalunya tenint en compte el vot d¡¯Extremadura, igual que ¨Cde manera m¨¦s deslleial¨C el nacionalisme catal¨¤ es nega a pactar a Madrid perqu¨¨ t¨¦ al cap el vot a la comarca d¡¯Osona. La q¨¹esti¨® prim¨¤ria ¨¦s atenir-se o no al marc constitucional. D¡¯aqu¨ª neix la urg¨¨ncia d¡¯un mainstream constitucionalista a Catalunya, sense fissures. ?s a dir: heterogene?tat de t¨¤ctiques per¨° consens de m¨ªnims fonamentals sobre principis i procediments constitucionals.

En cas d¡¯un consens expl¨ªcit i amb fortalesa, fins i tot per als qui considerem inadequada la proposta d¡¯un tercer estatut d¡¯autonomia, no deixaria de ser una iniciativa que, sigui o no inoportuna, pot activar-se en el marc constitucional. Si l¡¯independentisme ha perjudicat tant la conviv¨¨ncia a Catalunya destruint confian?a en les institucions i entre els ciutadans, el constitucionalisme es demostra oferint les virtuts d¡¯aquest conviure segons la norma, encara que sigui amb difer¨¨ncies d¡¯ordre t¨¤ctic. Per persuadir els ciutadans de Catalunya que estan desconcertats pel fiasco de la rep¨²blica independent, el cop de tim¨® constitucionalista ha d¡¯encarar un horitz¨® de pluralitat i receptiu als matisos. En qualsevol cas, seria equ¨ªvoc advocar per un mainstream constitucionalista i confondre¡¯l amb una tercera via que condueix mirant pel retrovisor i no cap endavant