La insensata racionalitat

La desconfian?a ¨¦s un concepte preventiu. Una cuirassa que ens serveix per protegir-nos de persones o situacions en les quals no volem confiar o b¨¦ hem deixat de confiar-hi per raons diverses i que ens obstinem a autoconv¨¨ncer-nos que s¨®n l¨°giques. Sobre desconfian?a, Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias ens n¡¯han impartit un curs accelerat aquests ¨²ltims mesos. Pel que reiteren amb insist¨¨ncia, saben de qu¨¨ parlen, la llista de greuges ha de ser m¨¦s llarga del que es coneix i per aix¨° prefereixen deixar-se endur per aquesta intu?ci¨® compartida.

¡°No hi ha confian?a per a la coalici¨®¡±, han reiterat els socialistes despr¨¦s de presentar la seva extensa proposta de pacte de govern en els ja famosos 372 punts que tant poden servir com a base d'un acord potencial com per al seu proper programa electoral. I han insistit en la negaci¨® de la confian?a despr¨¦s de desgastar la paraula de tant pronunciar-la. Semblaria que s¡¯han inspirat en les conclusions de dos grans escriptors nord-americans: Truman Capote i William Faulkner. El primer va suggerir que quan alg¨² t¡¯atorga la seva confian?a, quedes en deute amb ell. ?s l¨°gic, doncs, que els dos partits d¡¯esquerra no vulguin un comprom¨ªs aix¨ª. La hist¨°ria demostra que la seva obligaci¨® ¨¦s erosionar-se fins a destruir-se. O intentar-ho. D¡¯aqu¨ª el recel que Faulkner va ajudar a fomentar adduint que nom¨¦s es pot confiar en les males persones perqu¨¨ s¨®n les que no canvien mai.

Seguint el raonament de l¡¯autor d¡¯El soroll i la f¨²ria, a Podemos no haurien d¡¯estar tan disgustats, perqu¨¨ la desconfian?a socialista ho seria per considerar-los bona gent. Per¨° heus aqu¨ª que Pablo Iglesias diu que se sent humiliat, i en entonar aquesta leg¨ªtima percepci¨®, basa el seu ressentiment en una ofensa al seu orgull o honor. I aix¨° ja s¨®n paraules majors perqu¨¨ el m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s lluitar contra els dolors propis conseq¨¹¨¨ncia de les ferides que han deixat cicatriu. Per exemple, no poder ser vicepresident.

Parlant de confian?a i humiliaci¨®, per un moment la seva pol¨ªtica podria semblar m¨¦s humana per¨° tampoc si n¡¯excloem el pitjor dels seus sentits. En cas contrari lluitaria per resoldre amb efic¨¤cia i sense descans els problemes d¡¯una ciutadania castigada i demostraria la seva obligaci¨® de servei a la comunitat, la seva recuperaci¨® de les finalitats que la van avalar, la seva canalitzaci¨® de les esperances i la reversi¨® de les frustracions. I ni ¨¦s aquesta la percepci¨® de la poblaci¨® en aquest moment segons les enquestes, ni les seves accions es tradueixen en la lluita que s¡¯ha desfermat a favor dels pactes que evitin continuar en el desordre en el qual estem.

?s cert que aix¨° sembla una plaga que assota la gran majoria de pa?sos. Sobretot els que est¨¢n regits per democr¨¤cies consolidades. I encara que la globalitzaci¨® de la frustraci¨® no ¨¦s excusa per exculpar a ning¨² de la seva responsabilitat, s¨ª que ajuda a entendre que alguna cosa est¨¤ passant en tots els fronts. La selva cada dia ¨¦s m¨¦s densa, els riscos s¨®n m¨¦s alts i els l¨ªmits, infinits. Tamb¨¦ per aix¨° crema l¡¯amaz¨°nica.

Els nostres pol¨ªtics se senten obligats a parlar tant per justificar-se que ja no controlen l'ess¨¨ncia ni el significat del que ens diuen. I encara que S¨¢nchez insisteixi que no vol eleccions ja pocs se¡¯l creuen perqu¨¨ la rebotiga ens mostra el contrari. Li passa el mateix a Puigdemont quan valora les recents trobades de Su?ssa dient que han servit per buscar punts en com¨² de l¡¯independentisme. I com que no concreta quines s¨®n ni quines han deixat de ser ens convida a concloure que no existien, ni tan sols quan pretenien fer-nos creure el contrari. Aflora amb descaradura all¨° que Artur Mas en la seva etapa impulsiva cap a l¡¯autodeterminaci¨® mai va voler aceptar: que la complexitat de la quotidianitat ¨¦s tan ¨¤mplia que el fet d¡¯intentar reduir-la a insignificant, m¨¦s que un exercici de confian?a es tracta d¡¯un acte d¡¯ingenu?tat.

Aquesta va ser tamb¨¦ la malaltia pol¨ªtica d¡¯Ada Colau en el seu primer mandat en relaci¨® amb les pol¨ªtiques de seguretat. Els successos de l¡¯estiu encara viuen, i les seves declaracions ho han posat de manifest. Si ¨¦s cert que Barcelona ha estat deixada a la seva sort violenta per raons partidistes ¨¦s un fet tan greu com condemnable. I si no ho ¨¦s, aix¨° suposa jugar amb el risc que m¨¦s alarma els habitants i els turistes. Per aquest motiu, saber que els cossos policials s¡¯alien, es confabulen o es conjuren per lluitar contra el crim equival a acceptar que no ho feien.

No es tracta de tornar a llegir entre l¨ªnies com s¡¯hi veia obligat el ciutad¨¤ conscienciat durant la dictadura. Es tracta nom¨¦s d¡¯escoltar, raonar i deduir. Ens ho estan dient tot m¨¦s clar del que pensen. Nom¨¦s fa falta aplicar el sentit com¨² i treure¡¯n conclusions sense prejudicis. I no perdre de vista que pretenen fer-nos creure que la racionalitat al final ens sembli insensata.