Najat El Hachmi: ¡°El feminisme islamista a?lla les dones musulmanes¡±

Despr¨¦s d'anys de lluita i comprom¨ªs feminista, Najat El Hachmi (Beni Sidel, el Marroc, 1979) ha tingut necessitat de llan?ar un crit d'alerta. Despr¨¦s de l'¨¨xit de la seva ¨²ltima novel¡¤la, Mare de llet i mel (2018), l'escriptora publica ara Sempre han parlat per nosaltres (Destino), un al¡¤legat breu per¨° contundent contra els nous vels mentals que, segons ella, intenten separar no nom¨¦s les musulmanes de la resta de dones, sin¨® tamb¨¦ tots els musulmans d'origen immigrant respecte de la comunitat on viuen.

PREGUNTA. En el llibre hi ha malestar i combat. Diu que no l'escriu per valentia sin¨® per sobreviure. Per qu¨¨?

RESPOSTA. El panorama de les dones que procedim de l'¨¤mbit musulm¨¤ est¨¤ canviant molt. Hi ha una regressi¨® en aven?os que ens pens¨¤vem que eren irreversibles. Em preocupa com alguns discursos molt perillosos penetren en les ments joves. Tenen acc¨¦s a l'educaci¨®, a la feina, per¨° algunes defensen, amb un impacte medi¨¤tic important, idees que van en contra de la igualtat.

P. Moltes tornen al vel, i mira que a vost¨¨s els va costar treure-se'l.?

R. Nosaltres vivim la discriminaci¨® a la pr¨°pia pell, per¨° el context en qu¨¨ vam cr¨¦ixer ens permetia veure que era possible un dest¨ª diferent del de les nostres mares. Ara no nom¨¦s es posen volunt¨¤riament el mocador, el signe extern de tota aquesta involuci¨®, sin¨® que a m¨¦s assumeixen un discurs que acaba justificant i legitimant la discriminaci¨® de les dones. El mocador ¨¦s la punta de l'iceberg d'una estrat¨¨gia per imposar la idea que tot all¨° que pertany a l'¨¤mbit religi¨®s, com el fet que cal respectar les religions, no es pot q¨¹estionar.

P. Defensen el dret de tapar-se com a q¨¹esti¨® d'identitat.

R.?S¨ª, i al principi pensava que era una cosa minorit¨¤ria, per¨° la idea que la meva religi¨® ¨¦s la meva identitat s'ha anat contagiant. Puc entendre que la religi¨® vertebri el dia a dia, per¨° ¨¦s un parany fer-nos creure que, pel fet que la religi¨® formi part de la nostra identitat, les dones haguem de reflectir-ho en la manera de vestir. L'objectiu ¨¦s clar: tornar a tapar-nos, obligar-nos a mostrar-nos sempre dins dels l¨ªmits de la religi¨®.?

P. Com es canalitza el discurs?

R. Un dels seus principals valedors ¨¦s l'anomenat feminisme isl¨¤mic. Em sembla fant¨¤stic que les creients intentin fer compatibles les creences i la necessitat de la igualtat. El problema arriba quan pretenen que els drets de totes depenguin de textos sagrats i neguen la misog¨ªnia estructural de les religions monoteistes, tan evidents en l'islam.?

P. En el seu llibre sost¨¦ que aquest feminisme identitari s'aprofita de certes teories del pensament descolonial.

Les hijabistes d'Instagram venen la idea que per fi la modernitat pot ser compatible amb la religi¨®

R. El que volen dir ¨¦s que les reivindicacions de les dones blanques occidentals no s¨®n representatives de les dones musulmanes i, a m¨¦s, les acusa d'estar exercint sobre la resta de dones la mateixa dominaci¨® que els homes blancs occidentals exerceixen sobre elles. ?s tan efectiu apel¡¤lar a la culpa de les dones¡­ He vist feministes que sempre han estat antiracistes en sentir-se acomplexades davant aquestes acusacions. Que ara em diguin que el meu problema com a dona ¨¦s degut al que faci la dona blanca occidental ¨¦s de bojos!?

P. I per qu¨¨ creu que aquestes idees sedueixen les joves?

R. El q¨¹estionament feminista sempre ¨¦s dolor¨®s. Prendre consci¨¨ncia i enfrontar-te al teu entorn ¨¦s molt dur, de vegades has de q¨¹estionar a qui m¨¦s estimes. Segurament a moltes joves els resulta m¨¦s f¨¤cil esquivar aquesta confrontaci¨® i prendre la via del feminisme islamista. Encara que a llarg termini tingui conseq¨¹¨¨ncies pitjors, perqu¨¨ tard o d'hora es trobaran amb els efectes de la desigualtat que legitimaven.

P. Si les dones no van a les mesquites ni als oratoris, com els arriba aquest discurs?

R. A trav¨¦s de les xarxes socials. Les hijabistes?d'Instagram tenen un ¨¨xit rotund i venen la idea que per fi podem fer compatible la modernitat amb la religi¨®. Se'ns presenten com una opci¨® moderna, atractiva, tecnol¨°gica, fashion. El que no apareix ¨¦s la c¨¤rrega patriarcal que cont¨¦. La idea de fons continua sent que el problema ¨¦s el cos de la dona, mai el comportament de l'home. Tot radica en el fet que la dona ¨¦s responsable del desig mascul¨ª i culpable del caos que, segons els fonamentalistes, amena?a la societat musulmana.

P. Sorpr¨¨n que unes idees tan arcaiques penetrin tan f¨¤cilment¡­

R. El problema ¨¦s que no estem vacunades davant del fonamentalisme islamista. Costa de veure que el que proposa en realitat ¨¦s un doble desarrelament: de la societat on vivim, perqu¨¨ les normes que imposa fan molt dif¨ªcil la conviv¨¨ncia, i de les nostres fam¨ªlies i origen perqu¨¨ si no practiquem la religi¨® com diu, no som bons musulmans. Aix¨° ens deixa en el que l'antrop¨°leg Jordi Moreres anomena ¡°identitats a la intemp¨¨rie¡±. Em deixa perplexa com des de l'esquerra es facilita que l'element religi¨®s penetri en l'esfera p¨²blica. En honor de la inclusi¨® i el respecte a la diversitat, es considera leg¨ªtim presentar-se en l'esfera p¨²blica com a musulmans, i aix¨° ho veiem cada vegada que hi ha un atemptat islamista. Amb la idea de prevenir la islamof¨°bia, es dona veu als musulmans com a grup religi¨®s diferenciat. ?s el que busquen els terroristes: visibilitat i que ens atrinxerem en la nostra comunitat. Estic decebuda. Tot aix¨° no deixa de tenir un component racista. Les seves conseq¨¹¨¨ncies nom¨¦s ens afecten a nosaltres: a ning¨² que no sigui musulm¨¤ li imposaran el vel. Quan es defensa que cal respectar el vel perqu¨¨ ¨¦s una q¨¹esti¨® d'identitat, no es t¨¦ en compte que el que persegueix el feminisme islamista ¨¦s a?llar les dones musulmanes.?