La flota pesquera cau a la meitat en 15 anys i afronta retallades de la UE

La flota catalana d¡¯arrossegament, objecte del MAP Europeu, ¨¦s la m¨¦s important de l¡¯Estat. Ara s¡¯enfronta a un nou repte. La UE pretenia implementar el mateix sistema de quotes que a l¡¯Atl¨¤ntic ¡ªtones que pot capturar cada vaixell¡ª, per¨° la Generalitat va lluitar per rebutjar aquesta opci¨®. ¡°A la Mediterr¨¤nia no ¨¦s practicable perqu¨¨ les pesqueres no s¨®n netes, pugen esp¨¨cies barrejades¡±, assegura el director general de Pesca, Sergi Tudela. La UE va escoltar la petici¨® i, el juny passat, va aprovar el nou model de gesti¨® de l¡¯esfor? pesquer, que entrar¨¤ en vigor al gener.

El Ministeri d¡¯Agricultura es reunir¨¤ amb el sector i les comunitats aut¨°nomes per consensuar el model final. Val¨¨ncia, Catalunya i Balears ¡ª80% de la flota d¡¯arrossegament afectada¡ª defensen un model basat en les confraries. ¡°No volem una gesti¨® per barca, sin¨® una de conjunta del nombre de dies de pesca per confraria. Aix¨ª el repartiment es far¨¤ amb criteri de mercat i s¡¯adequar¨¤ a la din¨¤mica del territori¡±, apunta Tudela. Confia que Madrid atengui la demanda malgrat que defensava la gesti¨® per barca, ¡°que mata el sistema de confraries¡±.

Els pescadors catalans que, per pr¨°pia iniciativa, fa anys que fan reduccions de temps i tancaments de caladors asseguren que ¡°ja han fet els deures¡±. I reclamen al Ministeri que els deixi gestionar la reducci¨® des de les seves federacions. Citen com a exemple, que en ports com Palam¨®s i Roses, fa 30 anys que pesquen una hora menys al dia. Tamb¨¦ han implementat el tancament, total o parcial, de caladors de llu?, gamba i pop.

Fa quatre anys que la Generalitat fa una pol¨ªtica acurada amb la flota. ¡°Ja no pot disminuir m¨¦s, cada barca ¨¦s un tresor¡±, assegura Tudela. Ara, sost¨¦, ¡°toca una gesti¨® intel¡¤ligent que no disminueixi el nombre de pescadors per¨° deixi recuperar els recursos naturals¡±. Per aix¨° s¡¯ha comen?at a gestionar la pesca professional amb un model pioner a Europa i la Mediterr¨¤nia que cre? un sistema de comit¨¨s de cogesti¨®, integrats per pescadors, cient¨ªfics, administraci¨® i conservadors mediambientals ¡ªen igualtat de condicions¡ª que reguli l¡¯activitat pesquera amb plans espec¨ªfics. Per al president de les confraries catalanes, Antoni Abad, ¡°la cogesti¨® ¨¦s un ¨¨xit¡±. ¡°Pot ser l¡¯¨²nica eina que ens permeti donar viabilitat perqu¨¨ per primera vegada se¡¯ns t¨¦ en compte¡±, detalla.

Abat i Tudela recorden que en la cogesti¨® a Catalunya demanen aprofitar la rendibilitat, ¡°anar plegats amb la comercialitzaci¨®¡±. Tots dos coincideixen que ¡°els pescadors no han de veure el mar com una font de quilos, sin¨® d¡¯euros¡±.

¡°Costar¨¤ tirar endavant perqu¨¨ ve molt peix de fora; volem cuidar el recurs i fer atractiu el sector; si no, ning¨² no voldr¨¤ pescar¡±, vaticina Abad. La falta de regeneraci¨® i la poca demanda, es deu segons Tudela, que ¡°no es percep prou atractiva econ¨°micament i les jornades dificulten la conciliaci¨® amb la vida social¡±. ¡°Potser no ¨¦s necessari pescar di¨¤riament, si els preus s¨®n conjunturalment massa baixos, hi haur¨¤ dies que ser¨¤ m¨¦s rendible quedar-se a terra¡±, mant¨¦.