I amb aquesta ja en s¨®n tres

Ja tenim a la fi la tercera de les gram¨¤tiques de la sant¨ªssima trinitat gramatical de qu¨¨ parl¨¤vem en un altre d¡¯aquests brous, i amb aix¨° queda conclosa la tasca ingent que fa uns quants anys s¡¯havia imposat l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, d¡¯elaborar una gram¨¤tica de bell nou i de crear tots els materials necessaris per a la pr¨¨dica posterior. Aix¨ª com la Gram¨¤tica de la llengua catalana (2016) representava un volum dens i d¡¯acc¨¦s esfor?at, i la Gram¨¤tica essencial de la llengua catalana (febrer de 2019) traslladava la primera a l¡¯entorn web i l¡¯expressi¨® intertextual, la tercera gram¨¤tica que ara es presenta, la Gram¨¤tica b¨¤sica i d¡¯¨²s de la llengua catalana, s¡¯erigeix en la vulgata necess¨¤ria per interpretar les altres dues per l¡¯usuari mitj¨¤ i, per tant, promet esdevenir la gram¨¤tica de refer¨¨ncia en contextos propis de la vida quotidiana. En aquest sentit, ja s¡¯ha anunciat com la gram¨¤tica destinada a l¡¯escola i l¡¯administraci¨®.

No ¨¦s el primer cop que disposem d¡¯una gram¨¤tica normativa que ¨¦s s¨ªntesi d¡¯una de m¨¦s grossa, de fet ¨¦s el que ten¨ªem amb la gram¨¤tica fabriana de 1918 amb relaci¨® amb la gram¨¤tica de la llengua que el mateix Fabra va escriure en castell¨¤ el 1912, molt m¨¦s extensa i descriptiva que la gram¨¤tica normativa posterior. En aquest cas, la s¨ªntesi ha estat obra de Maria Josep Cuenca, membre de la Secci¨® Filol¨°gica encarregada de la tasca herc¨²lia de sintetitzar les 1.340 p¨¤gines de la gram¨¤tica mare en les 608 de la versi¨® redu?da, editada amb un format manejable i en tapa tova (com passa amb l¡¯ortografia).

Cal destacar tamb¨¦, al costat de l¡¯esfor? de s¨ªntesi, la voluntat d¡¯incidir en q¨¹estions d¡¯una certa actualitat normativa, com si, m¨¦s enll¨¤ de resoldre intel¡¤lectualment el repte de bastir una gram¨¤tica i de no deixar-se res al tinter, es volguessin resoldre tamb¨¦ alguns usos espuris propis de la contemporane?tat, com si s¡¯aprofit¨¦s l¡¯avinentesa per redre?ar desviacions no desitjades. ?s el que trobem per exemple a l¡¯apartat dedicat als possessius, en qu¨¨, a banda de l¡¯exposici¨® can¨°nica de tot el sistema pronominal de l¡¯expressi¨® de la pertinen?a (tan can¨°nica que es mant¨¦, amb l¡¯etiqueta de ¡°molt formal¡±, el desgastat llur llurs), s¡¯incideix en els casos en qu¨¨ el possessiu no ¨¦s necessari, davant la moda freq¨¹ent importada d¡¯altres lleng¨¹es de posar el possessiu a tort i a dret. Per sort, tamb¨¦ servir¨¤ per recordar en quins casos s¨ª que hi ha d¡¯anar el pronom, davant dels indocumentats que ara es pensen que sempre est¨¤ malament.

L¡¯expressi¨® de la gram¨¤tica ¨¦s clara, el disseny ¨¦s amable i llegidor, per b¨¦ que, com en tota gram¨¤tica, no es poden evitar els tecnicismes, i per molt treballat que estigui el grafisme i es destaquin els conceptes en color blau, hi trobem frases de l¡¯estil ¡°l¡¯adjectiu propi pot refor?ar un possessiu situat davant del nom o b¨¦ apar¨¨ixer en sintagmes nominals que expressen possessi¨® encara que no continguin un possessiu¡± o ¡°el possessiu adopta, en general, la forma de mascul¨ª singular i se situa darrere d¡¯una preposici¨® o d¡¯una locuci¨® prepositiva, per¨° pot anar tamb¨¦ davant si es tracta d¡¯una locuci¨® amb l¡¯article definit¡±. En tot cas, l¡¯aridesa imprescindible es compensa amb una dotaci¨® generosa de quadres i gr¨¤fics que faciliten la comprensi¨®.

Algun per¨° s¨ª que hi trobem, per¨°. La s¨ªntesi resultant ¨¦s clara i el grafisme ¨¦s agra?t, per¨° aix¨° redunda en un exc¨¦s de didactisme que manlleva a l¡¯obra un punt indispensable de sobrietat i que, acompanyat de l¡¯edici¨® en tapa tova, pot dur a pensar que aquesta ¨¦s una obra estrictament escolar, i no hauria de ser aix¨ª. Aquesta hauria de ser la gram¨¤tica per a tot usuari que no es vulgui enfrontar a la gram¨¤tica grossa, i la pres¨¨ncia d¡¯alguns recursos gr¨¤fics (l¡¯encap?alament dels cap¨ªtols recordant unitats did¨¤ctiques, l¡¯¨²s d¡¯unes icones amb forma de manetes per destacar coses i un glossari al final de cada apartat) fa creure que es tracta d¡¯una gram¨¤tica nom¨¦s per a estudiants; nom¨¦s falta posar-hi exercicis i un solucionari. Esperem que el l¨°gic afany did¨¤ctic no sigui dissuasiu per al com¨² del parlant.

Al capdavall, un disseny vist¨®s no hauria de dissimular que l¡¯obra ¨¦s el que ¨¦s: una gram¨¤tica.