Per una democr¨¤cia al servei de la gent

Vivim temps intensos en qu¨¨ han desaparegut les certeses, i en qu¨¨ la fatiga de la democr¨¤cia representativa ¨¦s un dels reptes d'una forma de govern que, tot i els avan?os innegables, s'endinsa per camins no sempre uniformes. Avui, Dia Internacional de la Democr¨¤cia, no podem silenciar la pres¨¨ncia d'ombres ampliades per l'auge de l'extrema dreta i els totalitarismes, que alimenten les causes de la desafecci¨® democr¨¤tica, i a qu¨¨ hem de plantar cara precisament amb m¨¦s democr¨¤cia; amb pol¨ªtiques m¨¦s inclusives i valentes, i fer-ho amb el guiatge de les noves formes d'organitzaci¨® de la societat civil.

Conec de prop la transici¨® a Sud¨¤frica, un proc¨¦s que semblava gaireb¨¦ impossible, i que va reeixir gr¨¤cies a la idea de Mandela que, en llibertat, res no ¨¦s possible de forma parcial. Les llibertats han de ser plenes. La democr¨¤cia, per tant, tamb¨¦ ha de ser-ho. Dos segles abans del miracle sud-afric¨¤, Thomas Paine ja insistia que no es pot ignorar la voluntat del poble, i tampoc no es poden bandejar els drets fonamentals. I ho situava en un marc hist¨°ric concret: la construcci¨® d'un espai democr¨¤tic per part de les tretze col¨°nies brit¨¤niques de l'Am¨¨rica del Nord amb la proclamaci¨® d'independ¨¨ncia del 1776, a Filad¨¨lfia, a qu¨¨ s'afegiria la Declaraci¨® dels Drets de l'Home de Virg¨ªnia.

Uns anys abans, Montesquieu ja havia advertit que ¡°una cosa no ¨¦s justa perqu¨¨ sigui llei¡±. Aix¨° implica que volem situar-nos per sobre de la llei? No. Significa que, en una democr¨¤cia leg¨ªtima, ens posicionem al costat de les lleis justes. Les normes han d'estar en equilibri amb els drets humans i la voluntat popular, i tenen entre els seus objectius protegir la democr¨¤cia i fer possible, alhora, l'exercici de mecanismes com el dret a decidir el nostre futur col¡¤lectiu.

En algunes democr¨¤cies consolidades la participaci¨® directa ¨¦s una pr¨¤ctica habitual. En les presidencials del 2018 als Estats Units, els nord-americans estaven cridats a les urnes per triar el nou inquil¨ª de la Casa Blanca i, tamb¨¦, per dir la seva en una setantena de consultes sobre el control de les armes, la pena de mort i la legalitzaci¨® de la marihuana, entre altres. Si saltem a Europa, enguany els su?ssos han aprovat en refer¨¨ndum limitar la possessi¨® de les armes. Totes aquestes votacions no han bloquejat l'engranatge democr¨¤tic d'ambd¨®s pa?sos, una de les cr¨ªtiques que es podrien fer a les decisions sense intermediaris.

¡°La voluntat del poble ser¨¤ la base de l'autoritat del govern¡±, sost¨¦ la Declaraci¨® Universal dels Drets Humans de l'ONU. Aquesta ¨¦s justament la idea que ens ha de guiar si volem enfortir democr¨¤ticament les nostres societats. Fa poques setmanes vaig tenir l'ocasi¨® d'explicar a la seu de Nacions Unides la reacci¨® de l'Estat espanyol al refer¨¨ndum de l¡¯1-O, el rebuig al di¨¤leg per part del govern de Madrid i el mal ¨²s dels conceptes de legalitat i d'Estat de dret per restringir la democr¨¤cia.

Tot i tenir una visi¨® global, l'ONU es pronuncia sovint sobre els reptes locals i, en el cas catal¨¤, ha reclamat l'alliberament immediat de les preses i els presos pol¨ªtics. En aquesta l¨ªnia, el Govern segueix alineat amb els qui lluiten per unes lleis justes, el respecte dels drets humans i la voluntat popular.

En aquests temps intensos, la democr¨¤cia ha de ser capa? d'abordar les desigualtats econ¨°miques i socials des d'¨°ptiques innovadores, i ha de donar resposta a desafiaments com el xoc clim¨¤tic, la immigraci¨® o les desigualtats nord-sud. La democr¨¤cia, per ¨²ltim, haur¨¤ de saber gestionar unes complexitats en qu¨¨ les constel¡¤lacions pol¨ªtiques poden anar m¨¦s enll¨¤ dels models que coneixem.

Alfred Bosch Pascual ¨¦s el conseller d'Acci¨® Exterior de la Generalitat.