No podem esperar m¨¦s

El pa¨ªs necessita govern. I no en t¨¦. El que hi ha a Barcelona no ¨¦s un govern sin¨® una c¨¨l¡¤lula d¡¯agitaci¨® i propaganda que disposa de manera partidista dels pressupostos i de les institucions p¨²bliques. El que hi ha a Madrid ¨¦s un govern en minoria i ara en funcions que no pot governar de deb¨°, tot i que aspiri a fer-ho.

Aix¨° passa en un moment especialment delicat, amb el desordre mundial trumpista en plena efervesc¨¨ncia i una desacceleraci¨® de l¡¯economia que fa t¨¦mer una nova recessi¨®. El Brexit per la banda de fora i el Proc¨¦s per la de dins acaben d¡¯espesseir el panorama. La Generalitat treballa encara amb el pressupost prorrogat de 2017 i el Govern d¡¯Espanya amb el de 2018, un fruit de la manca de majories parlament¨¤ries que es tradueix en uns d¨¨ficits d¡¯inversions, especialment socials, que paguen, com sempre, els ciutadans amb menys renda i oportunitats.

El preu de la ineptitud i de la interinitat ¨¦s alt¨ªssim. Les comunitats aut¨°nomes es troben infrafinan?ades i sense liquiditat. L¡¯impacte t¨¦ efectes tamb¨¦ en totes les entitats locals. Al capdavall, qui ho pateixen s¨®n els ciutadans, desatesos en serveis i en infraestructures que no es poden finan?ar. El cas m¨¦s exemplar i dolor¨®s ¨¦s el de les prestacions desateses per depend¨¨ncia i per pobresa, que fan v¨ªctimes pol¨ªticament ben poc visibles, tal com succeeix amb els que pateixen les llistes d¡¯espera de la sanitat p¨²blica o els que no tenen un habitatge en condicions de salubritat i de dignitat.

Tot t¨¦ explicacions. A Catalunya s¨®n clares: des de fa set anys els principals recursos i energies s¡¯han llen?at a una foguera que continua reclamant llenya, sobretot quan m¨¦s afluixa la flamarada. Per¨° n¡¯hi ha de m¨¦s sist¨¨miques, vinculades al moment de canvi pol¨ªtic espanyol. No ¨¦s autom¨¤tic ni tan sols f¨¤cil passar d¡¯un sistema de bipartidisme m¨¦s o menys perfecte en qu¨¨ no hi havia dificultats per obtenir majories de govern a un altre de multipartidista i necessitat de coalicions. I fer-ho just en el moment en qu¨¨ s¡¯ha trencat i desprestigiat la cultura del pacte i del consens, causa i tamb¨¦ efecte de la ferida oberta del conflicte catal¨¤ que tot ho condiciona.

Tampoc ¨¦s f¨¤cil de fer en un moment en qu¨¨ sorgeixen forces, a dreta i a esquerra, que posen en dubte fins i tot les bases del sistema constitucional, sobretot quan aquestes forces, a m¨¦s a m¨¦s, s¨®n imprescindibles per conformar les majories al voltant dels partits que abans havien conformat el sistema bipartidista. El bipartidisme no tornar¨¤, com a m¨ªnim tal com l¡¯hem conegut, per¨° la plena normalitzaci¨® d¡¯un nou sistema m¨¦s plural en el qual ens regirem amb governs de coalici¨® potser necessita aquesta actual etapa de transici¨®, en qu¨¨ potser tot dependr¨¤ de la per¨ªcia i la capacitat d¡¯absorbir el risc per part dels governants.

Els resultats electorals han expressat una vegada i una altra que les noves forces antisistema no tenen prou impuls per avan?ar, ni les de dreta en la recentralitzaci¨® d¡¯Espanya ni les d¡¯esquerra en la revisi¨® rupturista de la transici¨®, amb reconeixement del dret d¡¯autodeterminaci¨® i replantejament de la forma d¡¯Estat. Tenen en canvi prou for?a per alentir l¡¯actual moment de transici¨®, amb la remota esperan?a de revertir els resultats electorals massa curts obtinguts fins ara per tal de tornar a intentar l¡¯envit en qu¨¨ fins ara han fracassat.

Ara els governs de coalici¨® constitueixen una forma prematura que cont¨¦ encara el germen d¡¯una regressi¨®. La dreta ja n¡¯ha fet un experiment de dubtosos resultats: l¡¯alian?a amb l¡¯extrema dreta xen¨°foba i ultra serveix m¨¦s per reactivar l¡¯esquerra que per governar amb coher¨¨ncia i visi¨® estrat¨¨gica. Ara ¨¦s l¡¯esquerra la que ha d¡¯optar entre dues alternatives, com ¨¦s el govern socialista en solitari, amb suports per a la investidura i despr¨¦s potser per als pressupostos, o l¡¯experiment dubt¨®s d¡¯un govern de coalici¨® d¡¯esquerres amb suport parlamentari de l¡¯independentisme.

La prefer¨¨ncia de la dreta, reclamada des del primer dia, no deixa dubtes: una coalici¨® de PSOE amb UP i suport extern d¡¯Esquerra que permeti una dura oposici¨® i despr¨¦s una vict¨°ria aclaparadora que l¡¯instal¡¤li al poder per una llarga etapa. L¡¯altra opci¨®, el govern en solitari, no tindr¨¤ m¨¦s remei que acceptar-la si hi torna a haver eleccions i guanya S¨¢nchez un altre cop, per¨° t¨¦ l¡¯avantatge que permet intentar una millora de la correlaci¨® de forces. Des de Catalunya les prefer¨¨ncies tamb¨¦ s¡¯han decantat ben obertament: hi ha un independentisme que vol tornar a la normalitat de l¡¯autogovern i que tem pel futur de l¡¯autonomia i n¡¯hi ha un altre, en canvi, el del desgovern de Torra i Puigdemont, que necessita i vol com m¨¦s gresca millor, amb una Espanya repintada per Abascal i no per Iglesias, per seguir alimentant la foguera ara debilitada del proc¨¦s.

?s extraordin¨¤ria la responsabilitat de les esquerres, incloses les independentistes. Volent obtenir encara el m¨¤xim, es poden trobar amb el m¨ªnim, les mans buides, o pitjor, lligades i durant molts anys. Alg¨² s¡¯imagina un govern a La Moncloa amb Vox? Un govern socialista en minoria, amb un pacte m¨¦s o menys llarg i s¨°lid amb UP, Esquerra i els nacionalistes bascos ¨¦s la sortida m¨¦s segura i estable en un moment de transici¨® del bipartidisme al multipartidisme tan dif¨ªcil i quan encara empenyen, aqu¨ª i arreu, les forces que volen arrasar amb la democr¨¤cia representativa i, tot seguit, amb l¡¯Estat de dret, la Uni¨® Europea i finalment, les nostres llibertats.

Tal com ha dit i repetit Josep Maria Bricall, ¡°el pa¨ªs necessita que es governi, el que no pot ser ¨¦s que no governi ning¨²¡±. A Barcelona i a Madrid necessitem urgentment governs que governin, i no podem esperar m¨¦s.