Animadors d¡¯audi¨¨ncies

Aquest estiu, vaig assistir a l¡¯exercici d¡¯una de les professions que trobo m¨¦s fascinants: la de l¡¯animador d¡¯audi¨¨ncies. Essencialment, l¡¯animador d¡¯audi¨¨ncies es dedica a fer funcionar aquesta cosa estranya que ¨¦s el p¨²blic d¡¯un programa de televisi¨®, sigui gravat o d¡¯emissi¨® en directe. Li diu quan ha de riure (molt, poc), quan ha d¡¯aplaudir (fluix, in crescendo o ext¨¤ticament), quan ha d¡¯expressar sorpresa, fer el sorollet aquell de cosa mona (oooh!) o escandalitzar-se davant la gravetat d¡¯una mala not¨ªcia. En el cas concret del programa al qual vaig assistir (al tiquet ens hi etiquetaven de ¡°fans¡±, sense pregunta pr¨¨via ni marge de reacci¨®), era un noi de Michigan, de trenta anys i escaig, que es va passar tres quarts ben bons iniciant-nos en l¡¯Art de la Reacci¨® Televisiva. Si posava les mans a l¡¯altura del maluc i movia els dits com quan una cosa crema, hav¨ªem d¡¯aplaudir suaument, amb aprovaci¨® raonada; si anava pujant, i amb les mans feia com qui vol que t¡¯acostis, l¡¯aplaudiment havia d¡¯anar pujant fins a arribar a un m¨¤xim, que l¡¯animador aturava amb un gest sec de la m¨¤, plana, i cap al costat. Del que es tractava, sobretot, era de garantir que el m¨²scul-p¨²blic es contragu¨¦s i es distengu¨¦s quan tocava, sincronitzat amb els avatars del programa.

Tamb¨¦ ens va demanar que rigu¨¦ssim, sense que hagu¨¦s passat res que tingu¨¦s gr¨¤cia ¡ªfora, si ens posem europeus autoconscients, del fet mateix que ens deman¨¦s de riure sense que hagu¨¦s passat res etc., per¨° no crec que fos el cas¡ª, i el centenar llarg de persones que ens hav¨ªem llevat a les sis del mat¨ª per anar fins a Times Square vam esclatar a riure escandalosament. Deu segons, gest de la m¨¤ i silenci.

Tenint en compte la quantitat ingent de programes que es graven cada dia a Nova York, i que la majoria d¡¯aquests programes compta amb p¨²blics en directe, podria dir-se que fer de fan ¨¦s una de les experi¨¨ncies m¨¦s caracter¨ªsticament nord-americanes. Pels estudis de Times Square hi passen centenars de milers de persones l¡¯any, i a totes les ensinistren animadors semblants al nostre noi de Michigan. La magnitud de l¡¯empresa ¨¦s comparable a la de les coreografies nord-coreanes que esgarrifen el bon liberal nord-americ¨¤ mitj¨¤, amb l¡¯afegit que l¡¯ensinistrament s¡¯amaga sota una aparen?a de normalitat de la ind¨²stria. Potser aquest sigui l¡¯aspecte m¨¦s inquietant de fer de fan: que posa en evid¨¨ncia la naturalesa coreografiada de la vida en societat. N¡¯hi diem d¡¯altres maneres, esclar: ¡°Fer-se gran¡±, ¡°tocar de peus a terra¡±, ¡°l¡¯art de la seducci¨®¡±, ¡°responsabilitat de pa¨ªs¡± o ¡°perfil d¡¯Instagram¡±, per¨° tot, d¡¯una manera o altra, se¡¯ns ha convertit en l¡¯execuci¨® m¨¦s o menys coordinada d¡¯uns passos predefinits. El maldecap comen?a quan et preguntes qu¨¨ suposa ballar fora de comp¨¤s, o a la teva manera, o, pitjor, quedar-se quiet del tot, si ¨¦s que ¨¦s possible.