Import¨¤ncia de la bogeria

En un article publicat a The Guardian el 30 de juliol passat, l¡¯escriptor Philip Hoare presentava Moby Dick com una precursora de les idees del segle XXI: la dignificaci¨® dels animals, la preocupaci¨® pel medi ambient, la reivindicaci¨® del matrimoni homosexual, la defensa de la multiculturalitat, la den¨²ncia de l¡¯imperialisme. Descrivint la bellesa dels cetacis, Herman Melville es va avan?ar ¡ªdiu Hoare¡ª a la nostra visi¨® d¡¯aquests animals, ¡°els quals sabem que s¨®n extremament sensibles i absolutament matriarcals, i que expressen la seva cultura per mitj¨¤ dels sons que reverberen¡±. Ishmael, el narrador de Moby Dick que descriu la bellesa dels cetacis, ¨¦s un balener de tropa que, a mesura que avan?a la novel¡¤la, es va revelant m¨¦s intel¡¤ligent, m¨¦s culte i m¨¦s sensible del que podr¨ªem suposar en un home de la seva condici¨®. No pot deixar d¡¯admirar les formes i les evolucions d¡¯aquests extraordinaris mam¨ªfers, tant com no pot deixar d¡¯entusiasmar-se amb l¡¯aventura de ca?ar-los, trossejar-los i extreure¡¯n les precioses subst¨¤ncies que contenen. No s¨¦ si Moby Dick connecta tan b¨¦ com voldria Hoare amb les idees del segle XXI, per¨° podem estar segurs que l¡¯anacronisme moral ¡ªabsurd en qu¨¨ Melville no hauria pogut inc¨®rrer mai¡ª ¨¦s part substancial de les idees del segle XXI, i l¡¯obsessi¨® per cultivar-lo, una neurosi no gaire diferent de la d¡¯aquell qui persegueix sense treva una gran balena blanca.

Moby Dick ocupa una posici¨® central en la tradici¨® liter¨¤ria d¡¯Occident; s¡¯hi distingeixen els tons l¨ªrics i els jocs verbals de les com¨¨dies de Shakespeare, i tamb¨¦ s¡¯hi troba el sentit faulkneri¨¤ del llenguatge simb¨°lic, i l¡¯encara m¨¦s faulkneriana manera d¡¯entendre la insondable obsessi¨® neur¨°tica de l¡¯home com l¡¯acompliment d¡¯un dest¨ª tr¨¤gic. En aquesta tradici¨® el que es narra primordialment s¨®n els misteris del car¨¤cter, una obscura caverna que de vegades es pot il¡¤luminar amb estranyes met¨¤fores. La prosa de Melville, en els seus moments menys reposats, ¨¦s intensament po¨¨tica, i del que tracta per damunt de tot la seva novel¡¤la ¨¦s de la bogeria, que ¨¦s un atribut permanent del g¨¨nere hum¨¤ i no una de les idees vol¨¤tils dels segles. Ahab, el capit¨¤ del balener Pequod, ¨¦s conscient d¡¯haver-ho sacrificat tot a una idea sense sentit: la persecuci¨® per tots els mars del m¨®n del catxalot que, en l¡¯anterior encontre que hi va tenir, li va seccionar la cama i el va obligar a sostenir-se de per vida sobre un os de cetaci; pot raonar l¡¯estat malalt¨ªs del seu car¨¤cter i no deixar d¡¯entregar-s¡¯hi amb tota la voluntat. Kurtz, el monstre que va concebre Conrad a El cor de les tenebres, tamb¨¦ pot raonar la seva perversitat. Pot semblar una paradoxa, per¨° la pitjor bogeria no ¨¦s incompatible amb el raonament. Amb tot, per al narrador de Moby Dick, hi ha un misteri encara m¨¦s gran que el del boig: el dels fan¨¤tics que es posen a seguir-lo amb plena devoci¨®.