Les raons d¡¯una aposta arriscada

Pedro S¨¢nchez no ha volgut ser el secretari general del PSOE que fica els comunistes al Govern d'Espanya per vegada primera des de la Segona Rep¨²blica. Per m¨¦s que el comunisme sigui un component secundari d'Unides Podem. El PSOE de Felipe Gonz¨¢lez va pactar sense cap objecci¨® amb els comunistes de llavors en ajuntaments, diputacions i comunitats aut¨°nomes cada vegada que l'aritm¨¨tica electoral ho requeria per aconseguir posicions de govern. Per¨° mai per asseure'ls al Consell de Ministres. Aquest ¨¦s un l¨ªmit infranquejable.

Ara no ¨¦s exactament com en els anys de la guerra freda entre el bloc occidental capitalista i el bloc sovi¨¨tic, ¨¦s clar, per¨° els socialistes segueixen rebutjant els hereus d'aquell espai en els afers que exigeixen confian?a m¨²tua. Aix¨° ¨¦s el que S¨¢nchez ha manifestat respecte de Pablo Iglesias, amb la qual cosa focalitza en ell alguna cosa que va m¨¦s enll¨¤ de la seva persona. L'obstacle per a una coalici¨® de govern de les dues esquerres no era nom¨¦s una incompatibilitat entre l¨ªders. Aix¨° se supera si es vol. Sense anar gaire lluny, S¨¢nchez ha superat ¨¤mpliament la incompatibilitat manifesta amb els dirigents del seu partit que li van estirar de mala manera la secretaria general del PSOE.

En la frustraci¨® d'aquesta primera possibilitat d'un govern de socialistes amb comunistes sorpr¨¨n que els cinc mesos de forcejament no hagin aixecat una gran polseguera tipus "que vindr¨¤ el llop" o "el sistema est¨¤ en perill" entre dirigents de les dretes i els seus portaveus medi¨¤tics. ?s cert que tots han mostrat les seves prefer¨¨ncies per un acord del PSOE amb Ciutadans, per¨°, quan es van conv¨¨ncer que Rivera no ho signaria, van donar tota la impressi¨® que ja els anava b¨¦ veure S¨¢nchez abra?at a Iglesias. Probablement van creure que els seria m¨¦s f¨¤cil oposar-se a una coalici¨® vermella que a un govern rosa en solitari.

No obstant aix¨°, aquesta no ha estat l'¨²nica q¨¹esti¨® que ha impedit la coalici¨®. N'hi ha una altra que ara emergeix. I ¨¦s que Unides Podem no ¨¦s solament la for?a que alberga actualment els hereus dels comunistes. ?s que a m¨¦s constitueix en la pr¨¤ctica una confederaci¨® de partits cadascun amb la seva base territorial pr¨°pia. La configuraci¨® organitzativa d'Unides Podem recorda una mica a la federaci¨® de partits socialistes que, al final de la dictadura, aspirava a ocupar el buit deixat pel PSOE durant les d¨¨cades anteriors. Els consells de Willy Brandt, Olof Palme i altres l¨ªders de la socialdemocr¨¤cia europea van contribuir a evitar el que podia haver arribat a ser una divisi¨® del seu espai pol¨ªtic amb partits diferents a Madrid, Catalunya, Val¨¨ncia, Gal¨ªcia i Euskadi. Aix¨° ¨¦s el que, alleujats, pensen ara alguns dirigents del PSOE, si s'ha de jutjar pel que escriuen. Podem no ¨¦s un partit homogeni i centralitzat, sin¨® una mena de confederaci¨® amb una organitzaci¨® dominada per votants d'esquerres a Andalusia, per sobiranistes a Catalunya, per nacionalistes a Val¨¨ncia i Gal¨ªcia i no se sap molt b¨¦ per qui a Madrid.

Tot aix¨° aconsellava no ficar Unides Podem al Consell de Ministres. Per¨° si amb tot aix¨° no n'hi hagu¨¦s prou, encara quedaven per pactar els suports que encara precisaven de partits bascos i catalans independentistes. ?s obvi que per a qualsevol majoria parlament¨¤ria i de govern ¨¦s un maldecap que un dels seus socis tingui el cap a la pres¨® per causes pol¨ªtiques, com ¨¦s el cas d'ERC amb Oriol Junqueras. Aix¨° ¨¦s una font de conflicte assegurat. I despr¨¦s hi ha el PNB. El seu portaveu, Aitor Esteban, va mostrar clarament les seves pretensions al juliol al debat de la fallida investidura de S¨¢nchez: no els agrada el ritme plantejat per a la transici¨® energ¨¨tica. La intenci¨® dels lobbys que dictaven la pol¨ªtica energ¨¨tica als governs del PP anava per aqu¨ª.

Conclusi¨®. Amb els comunistes nom¨¦s seveixen el tractes fora del Govern. El mateix val per a nacionalistes i federalistes, siguin d'on siguin. El socialisme va superar la temptaci¨® de ser federal o confederal durant la d¨¨cada del 1970 i no es fia dels partits que ho puguin ser ara. Tamb¨¦, per descomptat, serveix per als independentistes que han coprotagonitzat la crisi constitucional que viu Espanya des del 2010 i m¨¦s encara si tenen el seu l¨ªder a la pres¨®. Respecte del PNB, el problema resideix, a m¨¦s, en el fet que formar una majoria parlament¨¤ria i de govern que en ¨²ltima inst¨¤ncia queda en mans de partits que transmeten interessos dels lobbys no resulta atractiu.

Com que els sondejos indiquen que unes noves eleccions poden augmentar una mica la dist¨¤ncia entre el PSOE i els altres, un bon jugador decideix apostar. I aqu¨ª estem.