Realismes a Sitges

Catalunya no t¨¦ un moviment com el de la Neue Sachlichkeit alemanya (amb pintors com Otto Dix, George Grosz o Christian Schad) ni com el Novecento itali¨¤, per¨° t¨¦ el Noucentisme, iniciat per Eugeni d¡¯Ors el 1906 al seu Glossari, en el qual advocava per un retorn al classicisme, al mediterranisme, per fugir ¡°de l¡¯atzar, pare del desordre i de l¡¯aventura, que ¨¦s el risc¡±.

Part dels estudiosos del Noucentisme insisteixen en la seva modernitat ¡ªcom fan Mart¨ª Peran, Al¨ªcia Su¨¤rez i Merc¨¨ Vidal, al seu excel¡¤lent cat¨¤leg El Noucentisme. Un projecte de modernitat (CCCB, 1994)¡ª pel que el moviment va tenir d¡¯aspiraci¨® pol¨ªtica, ideol¨°gica i cultural per aconseguir una Catalunya civilitzada i creadora d¡¯infraestructures culturals, tot aix¨° promogut per la burgesia nacionalista. B¨¤sicament, es tractava d¡¯anar en contra del Modernisme anterior tractant els seus representants de ¡°wagnerians¡±, ¡°bohemis i m¨ªstics extravagants¡±. Per¨° amb el seu retorn a l¡¯ordre, queda clar que els noucentistes no van ser avantguardistes, tot i que s¨ª que van ser, en l¡¯excel¡¤lent definici¨® de Tom¨¢s Llorens, exemples de ¡°Modernitat moderada¡±, en qu¨¨ el classicisme pot arribar a conviure amb influ¨¨ncies c¨¦zannistes o cubistes. Aix¨° ¨¦s evident en Joaquim Sunyer, Manolo Hugu¨¦ o Pablo Gargallo, mentre que tant el nou classicisme com la nova objectivitat van influir tamb¨¦ en el Picasso neocl¨¤ssic, aix¨ª com en els joves Mir¨® i Dal¨ª. Aix¨ª, ¨¦s recomanable l¡¯exposici¨® Realisme (s) a Catalunya, 1917-1936, al Maricel de Sitges. Encara que sigui una exposici¨® de qualitat desigual, cal elogiar i donar suport al fet que els Museus de Sitges hagin acollit una mostra de tem¨¤tica rellevant i amb un cat¨¤leg molt digne.

La comiss¨¤ria, Mariona Seguranyes, ha dividit la mostra en tres apartats, com volent obviar la categoria noucentista per ampliar-la als realismes d¡¯aquest per¨ªode. Aquests apartats s¨®n: A la recerca de noves figuracions; Pintors catalans sota la influ¨¨ncia de Picasso a mitjan anys vint i Metaf¨ªsica, surrealisme(s) i logicofobisme, amb un petit apartat per a Antecedents d¡¯un classicisme modern. En el primer cal destacar el magn¨ªfic Elvira i el gat, de Sunyer, el Retrat d¡¯un advocat, d¡¯Enric C. Ricart; els conegud¨ªssims La galeria i Fent neteja, de Feliu Elias, o Els jugadors, de Domingo, mentre altres obres s¨®n francament mediocres, com el Palco d¡¯envelat, de Francesc Vayreda, o El cercle, de Josep Berga.

En els pintors amb influ¨¨ncia de Picasso trobem el fam¨®s Arlequ¨ª del pintor malagueny, prestat pel museu barcelon¨ª; l¡¯espl¨¨ndid Els jugadors de billar, de Togores; el Retrat de Rosita Termes, de Francesc Domingo; les Tres figures, de Mariano Andreu, o l¡¯in¨¨dit Retrat de Jean Cocteau, de Pere Pruna. Aqu¨ª s¡¯hi hauria d¡¯haver incl¨°s el preci¨®s i tamb¨¦ in¨¨dit Retrat de Rosa Soler Torroella, d¡¯?ngeles Santos, col¡¤locat amb els surrealismes i que no t¨¦ cap caracter¨ªstica d¡¯aquest moviment.

Perqu¨¨ el tercer bloc ¨¦s una mica inexplicable: qu¨¨ tenen en com¨² el surrealisme amb els realismes aqu¨ª presents, alguns simples hereus de la pintura vuitcentista (o, fins i tot, qu¨¨ t¨¦ el surrealisme de realisme si no ¨¦s en la seva accepci¨® de ¡°realitat interior¡±, i llavors tamb¨¦ hi cabrien l¡¯expressionisme i for?a coses m¨¦s), especialment quan veiem escultures tan abstractes, en la seva concepci¨®, com la Nit de lluna, de Leandre Crist¨°fol, feta amb una fusta de filar i un ou de fusta per sargir. Tamb¨¦ hi ha dos dibuixos de Dal¨ª: un segurament ¨¦s in¨¨dit o molt poc conegut, Putrefactes, i gaireb¨¦ ¨¦s abstracte. Aquest apartat revela certa confusi¨® de criteris, perqu¨¨ estrictament parlant no hi ha pintura metaf¨ªsica a Catalunya, i no s¡¯ent¨¦n veure un Massanet surrealista al costat del realisme caricatural d¡¯un Ramon Calsina, per exemple. Per sort, aquesta m¨¤niga ampla en la selecci¨® s¡¯equilibra amb un text especialitzat per¨° molt did¨¤ctic de Francesc Fontbona en el cat¨¤leg i un altre de Ricard Mas sobre De Chirico i Dal¨ª.