Cinc espais verds per a?llar-se de la contaminaci¨® a Barcelona
A la gran ciutat tamb¨¦ hi ha petits oasis envoltats de vegetaci¨®
Sortir al carrer a Barcelona molt sovint ¨¦s viure la vor¨¤gine de la gran ciutat: cotxes, multitud, contaminaci¨® i sorolls. Persones atabalades que van i venen, immersos en els seus propis afers i pensaments. Cap a la feina, cap a casa o cap a una cita. Sense cap moment de descans. Davant d¡¯aix¨°, Barcelona disposa de molts espais verds ¨Cm¨¦s enll¨¤ del Parc de la Ciutadella¨C ideals per desconnectar del ritme trepidant del m¨®n modern i intentar a?llar-se una estona de la contaminaci¨®.
Jardins de la Tamarita
A la part alta de Barcelona hi ha els jardins de la Tamarita, ideats per l¡¯arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubi¨® i Tudur¨ª, que tamb¨¦ va participar en l¡¯enjardinament de Montju?c. La finca t¨¦ els or¨ªgens en una fam¨ªlia belga que es va establir a Barcelona al segle XVIII. Despr¨¦s de la Guerra Civil, el terreny va ser abandonat fins que el 1993 va passar a ser de titularitat p¨²blica. Els jardins, de gran biodiversitat (llorers, pl¨¤tans, xiprers, bamb¨²s, etc.), estan dividits en dos ¨¤mbits diferenciats; el primer, d¡¯un gran ordre estructural, est¨¤ format per un conjunt d¡¯est¨¤tues i elements decoratius de tipus classicista; mentre que el segon aprofita el pas del torrent del Frare Blanc per oferir una visi¨® m¨¦s naturalista. Tot un pulm¨® enmig de la metr¨°polis. Pg. Sant Gervasi, 47-49.
Jardins de la Universitat
En menys de 10.000 metres quadrats, els jardins que hi ha al claustre neomedievalista de la Universitat de Barcelona (UB) disposen de gaireb¨¦ 250 esp¨¨cies diferents, algunes de m¨¦s de dos segles de vida. A banda i banda de l¡¯entrada principal se situa el pati de Ci¨¨ncies (a la dreta) i de Lletres (a l¡¯esquerra) i al centre, hi ha un estany amb peixos, granotes i un brollador amb molt d¡¯encant. El 2017 la UB va publicar un llibre per donar a con¨¨ixer el singular espai verd, envoltat de llibres i coneixement. Es tracta d¡¯El jard¨ª de l¡¯Edifici Hist¨°ric de la Universitat de Barcelona: 101 plantes per a una passejada bot¨¤nica i liter¨¤ria, a c¨¤rrec del catedr¨¤tic en bot¨¤nica Joan Vall¨¨s i amb la participaci¨® liter¨¤ria de Montserrat Camps. Gran Via de les Corts Catalanes, 585.
Jardins de Joan Maragall
El 1929 es van crear els elegants jardins de Joan Maragall, dissenyats al voltant del Pavell¨® Reial (Palauet Alb¨¦niz), dins del recinte de la important Exposici¨® Internacional que va tenir lloc a Barcelona el mateix any. Els jardins de Joan Maragall s¨®n uns dels m¨¦s grans de la ciutat: fan m¨¦s de cinc vegades el Camp Nou (3,6 hect¨¤rees) i representen un bon exemple de la jardineria de principis del segle XX, amb til¡¤lers i magn¨°lies flanquejant les avingudes, dues plantes que s¨®n for?a recurrents i simb¨°liques en l¡¯obra de l¡¯escriptora catalana Merc¨¨ Rodoreda (1908-1983). El cedre del L¨ªban, el pi pinyer i el xiprer s¨®n alguns dels arbres m¨¦s habituals de l¡¯espai. A part de la vegetaci¨®, els jardins tamb¨¦ disposen d¡¯una trentena d¡¯escultures de diferents estils i autors on hi destaca la pres¨¨ncia de la figura femenina nua, per exemple amb Al¡¤legoria a la Sardana (1965), d¡¯Ernest Maragall i Dona Ajaguda (1970), d¡¯Enric Monjo. Av. dels Montanyans, 48.
Parc de Joan Mir¨®
La paradigm¨¤tica escultura de 22 metres d¡¯altura?Dona i Ocell, ideada per Joan Mir¨® el 1983 (l¡¯¨²ltima obra p¨²blica del surrealista), presideix el parc que rep el nom de l¡¯artista, entre Pla?a Espanya i la pla?a de toros de Les Arenes. Inaugurat el 1983, el parc, tamb¨¦ conegut com el de l¡¯escorxador, va seguir l¡¯ordre reticular de l¡¯Eixample de Cerd¨¤ a les plantacions del palmerar i la pineda, les grans protagonistes de l¡¯espai. A dins del polifac¨¨tic recinte se situa una biblioteca i al voltant s¡¯hi troben diverses institucions, com l¡¯Espai de fotografia Francesc Catal¨¤-Roca, l¡¯Institut Ernest Lluch i el Centre Esportiu Joan Mir¨®, on l'estiu passat va instal¡¤lar un espai amb jocs d¡¯aigua per als m¨¦s petits. Carrer d¡¯Arag¨®, 2.
Parc del Centre del Poblenou
El mateix arquitecte que va fer aixecar la Torre Agbar (el franc¨¨s Jean Nouvel) va dissenyar el Parc del Centre del Poblenou el 2008. El seu per¨ªmetre est¨¤ a?llat de l'exterior per una tanca de buguenv¨ªl¡¤lies que recorden certes obres del land art?(on paisatge i obra art¨ªstica estan estretament relacionades). A l'interior hi ha palmeres, cactus, plantes enfiladisses i fins i tot arom¨¤tiques, que perfumen l'espai.?Les m¨¦s de cinc hect¨¤rees de verd, on predomina la vegetaci¨® aut¨°ctona mediterr¨¤nia, comparteixen espai amb l'avantguardisme de Nouvel. El parc, a m¨¦s, disposa d¡¯un dispositiu d¡¯emmagatzematge i tractament d¡¯aig¨¹es que garanteix el reg a totes les plantes i arbres a trav¨¦s d¡¯un sistema de degoteig amb aigua fre¨¤tica. Avinguda Diagonal, 130.?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
