Els ¡°nebots de Picasso¡± a la Biennal de Ven¨¨cia de 1958

¡°Li parlar¨¦ d'un assumpte estrictament confidencial, reservat i particular perqu¨¨ encara no hi ha res oficial. Em refereixo a la pr¨°xima Biennal de Ven¨¨cia. M'han trucat al Ministeri i els he fet un informe de com jo crec que s¡¯hi ha d'anar. Ja s¡¯ho pot imaginar vost¨¨: pocs, per¨° ben avinguts... No soc partidari del batibull tradicional fet fins ara a Ven¨¨cia per part d¡¯Espanya. I penso en vost¨¨¡±, va escriure Luis Gonz¨¢lez Robles a Antoni T¨¤pies el 30 de gener de 1958, sis mesos abans de la celebraci¨® de la Biennal. Gonz¨¢lez era una rara avis de la dictadura franquista. Vinculat amb la Direcci¨® General de B¨¦ns Culturals del Ministeri d'Afers Estrangers estava entossudit a donar a con¨¨ixer fora d'Espanya els joves valors art¨ªstics d'avantguarda. Ho havia fet a la Biennal d'Alexandria de 1955 i a la de S?o Paulo de 1957, on molts dels artistes van acabar premiats i ara ho volia repetir a la de Ven¨¨cia. I ho va aconseguir.

Els pocs i ben avinguts 19 artistes que van viatjar a la ciutat dels canals era un grup selecte encap?alat per Eduardo Chillida, Rafael Canogar, Manolo Millares, Antonio Saura, Luis Feito, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats, Manuel Rivera i, com no, Antoni T¨¤pies. A gaireb¨¦ tots, la seva participaci¨® al pavell¨® espanyol d'aquesta Biennal els va canviar la vida i van aconseguir, a banda de premis, poder exposar fora d'Espanya, sobretot a museus com el MoMA i el Guggenheim de Nova York i la Tate Gallery de Londres.

M¨¦s de 60 anys despr¨¦s, la Galeria Mayoral de Barcelona recorda aquesta mostra amb l'exposici¨® Venezia 1958 en qu¨¨ ha aconseguit reunir una dotzena de les 162 peces que s¡¯hi van poder veure, ara en mans d'importants col¡¤leccions nacionals i internacionals. L'exposici¨® (fins al 4 de desembre) tanca la celebraci¨® dels 30 anys d'aquesta galeria barcelonina.

¡°Fa gaireb¨¦ dos anys ens vam proposar fer una relectura del que va suposar aquest esdeveniment art¨ªstic per analitzar la gran rellev¨¤ncia que va tenir en el reconeixement internacional de l'art espanyol de postguerra, que va tenir lloc en un moment en qu¨¨ el r¨¨gim franquista estava molt interessat a mostrar una imatge de modernitat¡±, explica Jordi Mayoral al costat de l'enorme Salvatierra, pintat per Saura el 1957 i situat al costat d¡¯una imatge que el reprodueix amb mitja dotzena de sauras m¨¦s de la s¨¨rie Damas, tal com es van veure a Ven¨¨cia. Davant, Hierros de temblor III, d¡¯Eduardo Chillida, envoltada de la resta de les seves germanes, en una enorme foto de Giacomelli, situades a l'entrada del pavell¨®. Abans d'arribar a aquesta zona de la galeria ja s'han pogut veure tres de les arpilleres t¨ªpiques de Manolo Millares, una composici¨® sobre tela amb malles met¨¤l¡¤liques de Manuel Rivera i, sobretot, tres impressionants obres d'un color marr¨® fosc intens, gaireb¨¦ negre, d'Antoni T¨¤pies, que reben el visitant. Una d'elles, Marr¨® negr¨®s, arribada des de la col¡¤lecci¨® Carmen Thyssen. Una de les altres dues obres del pintor mat¨¨ric, propietat de la galeria, ¨¦s l'¨²nica que es ven.

¡°S'ha parlat de la import¨¤ncia del pavell¨® republic¨¤ de Par¨ªs el 1937, on es va veure el Guernica de Picasso i obres de Mir¨® i Calder, per¨° la import¨¤ncia de Ven¨¨cia no va ser menor, perqu¨¨ va ser un moment clau per a l'art espanyol de la segona meitat del segle XX¡±, subratlla Mayoral, que va destacar el paper jugat pel comissari Gonz¨¢lez Robles a l¡¯hora d¡¯escollir una s¨¨rie d'obres i d'artistes que enlla?aven clarament amb les tend¨¨ncies art¨ªstiques que triomfaven, com l¡¯informalisme. ¡°Es va aconseguir donar una imatge de modernitat de l'art espanyol i una gran difusi¨® dels joves artistes que havien apostat per l¡¯abstracci¨® i l¡¯avantguarda¡±.

L¡¯exposici¨® permet veure retalls de premsa on es va celebrar el triomf, encara que en d¡¯altres es va qualificar la selecci¨® de ¡°moda aberrant¡±. A la premsa internacional es va parlar de ¡°sorpresa¡± i el cr¨ªtic itali¨¤ Marco Valsecchi fins i tot va dir: ¡°aquests artistes s¨®n els veritables nebots de Picasso¡±.

Alguns dels artistes, en sentir-se utilitzats pel r¨¨gim, van decidir no participar mai m¨¦s en exposicions organitzades per la dictadura. Entre aquests, T¨¤pies que no va dubtar a dir que s¡¯havia sentit utilitzat. Gonz¨¢lez Robles es va defensar dient que la seva elecci¨® no ¡°va venir de dalt¡±, sin¨® que va ser per criteris est¨¨tics.