Un laboratori a peu de consulta per estudiar els cervells amb migranya

El fil¨°sof Friedrich Nietzsche ho descrivia, fa m¨¦s d'un segle en una carta al seu metge, com una "c¨¤rrega terrible" que no li deixava pensar ni escriure. M¨¦s gr¨¤fic, Valent¨ª Vilar diu avui, enganxat a un degotador d'analg¨¨sia a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, que ¨¦s "com una piconadora al cap". "Com si et clavessin un punx¨® dins de l'ull fins al clatell", sintetitza Anah¨ª Rius, mentre el corticoide li corre per la vena fins al torrent sanguini. Cadasc¨² a la seva manera, per¨° tots coincideixen: la migranya no dona treva i?l'intens¨ªssim maldecap que provoca ¨¦s completament invalidant. Aquesta afecci¨® neurol¨°gica afecta el 12% de la poblaci¨® i ¨¦s, de fet, la sisena malaltia que causa m¨¦s incapacitat. Per¨° encara se sap poca cosa de la migranya i de com aturar-la.?

"?s com si el cervell estigu¨¦s en una cadira de rodes", exemplifica la doctora Patr¨ªcia Pou-Rosich, neur¨°loga de Vall d'Hebron. Per combatre el desconeixement dels pacients i fomentar?la recerca sobre la migranya, aquesta especialista s'ha posat al capdavant del Migraine Adaptative Brain Center, una unitat especialitzada dins de Vall d'Hebron per estudiar el cervell dels pacients amb aquesta malaltia. Aquest centre, pioner a Espanya, reuneix en un mateix espai els laboratoris d'estudi i les consultes per apropar la recerca m¨¦s b¨¤sica a la realitat dels malalts. "Volem estudiar les xarxes cognitives adaptatives i sensorials al cervell. La investigaci¨® va des de les parts m¨¦s precl¨ªniques fins a programes educacionals per als pacients", assenyala la neur¨°loga.

El cervell d'una persona sense migranya ¨¦s capa? d'adaptar-se a l'entorn i eliminar est¨ªmuls que no s¨®n necessaris. En canvi, els malalts de migranya tenen problemes d'adaptaci¨® als canvis. Una llum intensa, que pot resultar inc¨°moda per a la poblaci¨® general, ¨¦s capa? de provocar un atac fort¨ªssim en un pacient que pateix aquesta malaltia. Aquests episodis aguts, que acostumen a durar entre 4 i 72 hores, generen intenses cefalees que impedeixen fer una vida normal. En aquest moment, el que passa a l'entorn cerebral ¨¦s una inflamaci¨® de les meninges per l'alliberament d'unes subst¨¤ncies inflamat¨°ries del nervi trigemin.?

El nou centre, en qu¨¨ ha participat la?Fundaci¨® Banc¨¤ria La Caixa,?est¨¤ pensat i ideat per i per als pacients. Les persones que pateixen migranya tenen, a m¨¦s de dolors intensos de cap, hipersensibilitat a la llum i al soroll i n¨¤usees, entre altres s¨ªmptomes. Per aix¨°, la unitat t¨¦ una il¡¤luminaci¨® menys intensa, ¨¦s m¨¦s silenciosa i est¨¤ pintada amb colors que no intensifiquen els s¨ªmptomes dels pacients.

Els malalts es converteixen en "microexperts" des que entren per la porta. Una tauleta els espera a l'entrada perqu¨¨ informin sobre el seu estat de salut i la seva qualitat de vida. Per exemple, quantes migranyes han tingut en els ¨²ltims dies, qu¨¨ feien quan patien els atacs... "El pacient ja comen?a a compartir dades sobre la seva malaltia. Ens agradaria poder arribar a diagnosticar la migranya d'una forma que an¨¦s m¨¦s enll¨¤ de la cl¨ªnica [pels s¨ªmptomes que refereix el malalt]. I tamb¨¦ volem arribar a predir els atacs, cosa que ens permetr¨¤, despr¨¦s, modular-ne la intensitat", explica?Pou-Rosich.

A m¨¦s de les consultes on els neur¨°legs podran visitar els pacients ¡ªn'atenen uns 8.000 en nom¨¦s un any a Vall d'Hebron¡ª, el centre disposa de petits laboratoris per mesurar l'activitat el¨¨ctrica del cervell dels pacients davant de determinats est¨ªmuls.?La unitat disposa tamb¨¦ d'un hospital de dia perqu¨¨ pacients, com el Valent¨ª i l'Anah¨ª, s'hi adrecin directament quan pateixen un atac. "Aix¨ª t'evites el pelegrinatge en atenci¨® prim¨¤ria, urg¨¨ncies... Aqu¨ª et donen una atenci¨® molt personalitzada", sost¨¦ el Valent¨ª, que t¨¦ 60 anys i ha viscut mitja vida amb migranya.?