Temple en vuit anys

Un fet excepcional: un temple de nova planta de l¡¯esgl¨¦sia ortodoxa romanesa dedicat a sant Jordi ha sorgit al llarg de vuit anys al barri del Camp de l¡¯Arpa a Barcelona, en un indret amagat de carrerons envoltats de carrers i vies d¡¯amplada circulat¨°ria. Per si aquesta peculiaritat del teixit no fos poca, el pendent del carrer Trinxant acaba de conferir-li el seu car¨¤cter especial, que es posa de manifest amb unes escales que donen acc¨¦s a aquests carrers en un dels extrems d¡¯aquesta estranya illa, tot emfasitzant l¡¯absis de l¡¯esgl¨¦sia. Un aire semblant al que tenen alguns fragments del teixit de Barcelona arraconats administrativament, a l¡¯espera que se¡¯ls apliqui la corresponent correcci¨® urban¨ªstica depurativa.

Aquesta condici¨® resulta especialment afavoridora per a la petita nova esgl¨¦sia ortodoxa que sorgeix ara, i sembla que el lloc l¡¯hagu¨¦s estat esperant. El fet que el carrer d¡¯acc¨¦s dugui el nom de Capella resulta una predestinaci¨®. Si la grand¨¤ria del nou temple hagu¨¦s estat una altra, el lloc s¡¯hauria desbaratat del tot, i si la petita esgl¨¦sia hagu¨¦s anat a parar a un lloc d¡¯altra escala urbana, hauria pogut semblar una equivocaci¨® flagrant. Lloc, ¨²s, edifici, grand¨¤ria i posici¨® semblen un miracle. Descobrir-la tamb¨¦ ho ¨¦s. Arribant al passeig Maragall per Sant Antoni Maria Claret, un no pot deixar de fixar-se en la llanterna blanqu¨ªssima, dibuixada per les ombres de les seves pilastres i motllures i coronada per una c¨²pula que amb la seva forma delata que no pertany a un edifici corrent.

L¡¯esgl¨¦sia est¨¤ formada per dos cossos. Un ¨¦s el temple en si mateix, dibuixat per la seva volumetria i ressaltat pel blanc de l¡¯acabat. L¡¯altre ¨¦s el centre parroquial, resolt amb un edifici de dues plantes d¡¯obra vista, marcat pel gest de la fa?ana per separar-se del temple i per una disposici¨® de p¨°rtics repetits. Aquest edifici permet l¡¯acc¨¦s a la cripta del soterrani, les depend¨¨ncies parroquials i els serveis. Aix¨ª, l¡¯esgl¨¦sia queda lliure de cap altre volum i permet que els fidels puguin sortir i donar la volta al temple el Divendres Sant, tal com marca la lit¨²rgia. L¡¯ortod¨°xia i les regles sobre aquests edificis s¨®n alguna cosa m¨¦s que el programa funcional: aqu¨ª les regles s¡¯observen, i en certa mesura s¨®n alhora l¡¯arquitectura del temple i les responsables que els feligresos i l¡¯espai se sincronitzin m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨²s elemental d¡¯un edifici. El temple, des del punt de vista arquitect¨°nic, convida a mirar-se¡¯l i a reflexionar sobre l¡¯arquitectura actual.

Sovint, quan es reflexiona sobre arquitectura moderna, es pensa tan sols en el que va aportar, per¨° despr¨¦s potser podria ponderar-se el que es va perdre. Coses com ara la idea de centralitat, la forma acabada, elements constructius com arcs, voltes i c¨²pules, i tamb¨¦ revestiments, decoraci¨®... No ¨¦s que els haguem de recuperar, sin¨® que, negant-los, no n¡¯aprenem res, no els fem cr¨¦ixer. Es nega que puguin inspirar.

Aqu¨ª, en canvi, a l¡¯exterior trobem algunes d¡¯aquestes formes proscrites, com ara les cornises, les pilastres i una profusi¨® de petits arcs cecs de diferents altures a la part superior de la caixa del temple que ajuden a donar-li relleu amb l¡¯aparici¨® d¡¯unes fines l¨ªnies d¡¯ombra, i que contribueixen a trencar els plans de les fa?anes que introdueixen conjuntament, milloren els acabats i eviten els plans purs moderns. La puresa ¨¦s en un altre lloc. Amb aquest repertori formal es poden utilitzar materials com l¡¯arrebossat i la pintura de color blanc. L¡¯interior de la nau, la pi¨¨ce de r¨¦sistance, ¨¦s inseparable de la lit¨²rgia i de la seva construcci¨®: els arcs torals, les petxines i els arcs secundaris disposats a 45 graus s¨®n una manera efica? de reduir el di¨¤metre del cimbori, la llanterna i el pantocr¨¤tor, encara per pintar. El fet que l¡¯edifici estigui quasi acabat permet veure¡¯l amb tota l¡¯originalitat i la cruesa que destil¡¤la la seva construcci¨®, com passa amb el revestiment interior meticulosament ratllat per rebre els frescs i mosaics amb qu¨¨ els feligresos se¡¯l faran casa seva. Benvingut, sant Jordi!