Animals

Al meu pare, mosso de quadra des de petit, no li perdonar¨¦ mai que sacrifiqu¨¦s el xai que jo cuidava des que vaig tenir la sort que em toqu¨¦s en una rifa de Perafita. Tampoc vaig presenciar mai la matan?a del porc perqu¨¨ aquella crueltat contrastava amb l¡¯estima que li tenia despr¨¦s de netejar la seva cort fins al dia de Sant Mart¨ª. Tamb¨¦ fugia de la meva mare quan li llescava el coll a un pollastre o li treia la pell a un conill, i m¡¯amagava cada vegada que paria la gossa o la gata de casa perqu¨¨ sabia que no quedaria ni rastre de les cries, desaparegudes en un sac que alg¨² de la fam¨ªlia estamparia contra una paret qualsevol de Cal Cutret.

Aix¨ª que em considero un bon amic dels animals que avui sent nost¨¤lgia de quan era un nano i ca?ava caderneres i pinsans que m¡¯alegraven l¡¯endem¨¤ de repassar la lli?¨® amb la meva ¨¤via Dolors. Temps d¡¯economia dom¨¨stica, i de superviv¨¨ncia, en qu¨¨ el nostre passar-ho b¨¦ estava vinculat a la natura i a la cura del terreny i del riu, mentre que el camp era el mirall de l¡¯¨¤nima del pag¨¨s, cap de tan pulcre ni cur¨®s com el meu pare, segurament perqu¨¨ el seu somni, fet realitat un dia de festa major, va ser ballar mentre Jorge Sep¨²lveda cantava Mirando al mar.

No necessit¨¤vem ning¨², sin¨® que els fills de pag¨¨s ens familiaritz¨¤vem amb una infantesa d¡¯inc¨°gnit, austera i amb data de caducitat, perqu¨¨ a la majoria la vida ens portava cap a la capital com a estudiants fins i tot de Ci¨¨ncies de la Informaci¨®. Acostumats a l¡¯anonimat, els pagesos no s¡¯acaben d¡¯habituar avui a la popularitat, redu?ts per les ind¨²stries c¨¤rnies i les empreses aliment¨¤ries i assaltats pels animalistes, que poca cosa tenen a veure amb aquell nen que tamb¨¦ plorava quan el feien pujar en un cami¨® perqu¨¨ control¨¦s el pes del bestiar sacrificat en un dels escorxadors de Vic.

El silenci i la solitud de moltes cases de camp, amagades o abandonades, es barregen ara amb el soroll i la propaganda de les masies que s¡¯exhibeixen com una postal del territori: Benvinguts a pag¨¨s. La pedagogia ¨¦s imprescindible per evitar confusions interessades o ing¨¨nues en un m¨®n de contrastos, cap de tan important com saber que una casa rural no ¨¦s un xalet ni les granges s¨®n escorxadors, una difer¨¨ncia que no sempre s¡¯ent¨¦n des que es discuteix sobre per qu¨¨ serveixen els galls: si per barallar-se, per violar les gallines, com afirmen alguns vegans, o per despertar els ciutadans d¡¯Oleron.

Alguns turistes de l¡¯illa francesa amb suposat dret de conquesta van portar als tribunals el Maurice. El gall va quedar absolt i avui canta vict¨°ria, i alegra aix¨ª la seva propiet¨¤ria, Corinne Fesseau. No va tenir la mateixa sort Joan Vilar¨® amb els joves que van abordar la seva granja a Gurb. L¡¯¡°alliberament¡± de 14 conilles mare va provocar la mort de cinc que estaven en gestaci¨®, l¡¯avortament de tres, dues es van trencar la columna, i encara queda per veure qu¨¨ passa amb les 800 que han de parir i les 90 cries que es van quedar desemparades, un inventari que converteix en un contrasentit l¡¯actuaci¨® de Direct Action Everywhere (DxE).

Els periodistes entrevisten el damnificat, assaltat a casa, mentre que les xarxes difonen imatges dels animals rescatats per un jove escamot de bates blanques en un debat agra?t pels activistes i aplaudit per vegans i vegetarians d¡¯Europa. Hi ha consens sobre la necessitat d¡¯un canvi de dieta i clim¨¤tic, una circumst¨¤ncia que afecta el sector carni, molt present al voltant de Vic. La producci¨®, tot i aix¨°, no es concentra en les granges particulars, sin¨® en empreses que venen un producte r¨¤pid i barat a canvi d¡¯oferir una feina prec¨¤ria, encara indispensable en alguna comarca de Catalunya.

El model ¨¦s, en qualsevol cas, insostenible si es t¨¦ en compte que al Llu?an¨¨s hi ha 39,36 porcs per persona, d¡¯acord amb l¡¯¨²ltim estudi de la Generalitat amb data d¡¯agost del 2018. L¡¯Administraci¨® ja ha anunciat que aplicar¨¤ una morat¨°ria a Osona. Cal regular i tamb¨¦ cal reglar la cria i el consum, s¡¯imposa una millora de les condicions laborals als escorxadors i sales d¡¯especejament, no es poden fer concessions amb els purins i ¨¦s molt important augmentar el benestar animal i la bioseguretat a les granges, com ja exigeix la normativa i reivindica tamb¨¦ sense parar la DxE.

Avui sobra carn i hi ha tanta merda que s¡¯enyoren els costums de quan era nen i es podia beure aigua de la font i collir crancs al gorg Negre, un temps en qu¨¨ els camins rurals es cuidaven tant com el bosc perqu¨¨ es consideraven patrimoni col¡¤lectiu per m¨¦s amo que tinguessin, anys en qu¨¨ la sequera i els x¨¤fecs se suportaven amb una resignaci¨® cristiana, una ¨¨poca en qu¨¨ els tractors encara no sortien a la carretera ni es parlava de subvencions de la Uni¨® Europea. El dia que va ser m¨¦s rendible arrendar el camp a un granger que no pas plantar blat, els porcs engreixats amb hormones van rebentar abans d¡¯arribar a Vic.

La ramaderia intensiva va substituir l¡¯agricultura familiar fins que una generaci¨® de pagesos vocacional, o si es vol alternativa, s¡¯ha plantat per defensar la terra, els animals i el medi ambient, i advoca per una producci¨® autogestionada davant de les poderoses companyies d¡¯alimentaci¨® que governen les zones rurals m¨¦s despoblades de Catalunya. Tot i que ¨¦s compatible, perqu¨¨ necessiten menjar els pagesos i els animals, la conviv¨¨ncia no resulta senzilla i encara menys quan hi intercedeixen les cases rurals, les masies que s¡¯obren a la gent i les que es tanquen o es tapen, i animalistes com els de Gurb.

Els animals ja no s¨®n b¨¨sties i s¡¯imposen campanyes de sensibilitzaci¨® per evitar-ne el maltractament i el patiment, morir sense dolor, com a tothom li agradaria en vida i jo sempre he demanat des de nen a Perafita. No s¡¯ha de perdre, malgrat tot, el sentit com¨² amb determinades campanyes ni tampoc el sentit de l¡¯humor amb iniciatives com la d¡¯una empresa brit¨¤nica que ha creat una aplicaci¨® anomenada Tudder ¡ªde Tinder (lligar) i Udder (braguer)¡ª. No em vull ni imaginar qu¨¨ haur¨ªem fet jo i la meva estimada vaca, la Rata, si aquells anys hagu¨¦ssim pogut escollir el toro que havia de cobrir-la i sortir del Llu?an¨¨s.