Un ¡®cavall¡¯ desbocat de les lletres catalanes

¡°En Dom prepara una altra xeringa: escalfa la pols en una cullera amb aigua: la filtra amb un cot¨®: s¡¯assegura que el l¨ªquid ompli b¨¦ la xeringa: sense aire: sense res, res que no sigui all¨°. Aleshores li posa b¨¦ al bra? a la Naida, i la torna a punxar¡±. No ¨¦s, ni de lluny, el moment m¨¦s cru o angoixant de ?pera ?cid, de Miquel Creus, novel¡¤la inusual en catal¨¤: per abordar el s¨°rdid m¨®n de l¡¯hero?na, del cavall, a Catalunya i en primera persona, i per la desaparici¨® del seu autor, que no va escriure mai res m¨¦s des d¡¯aquell 1989 i que fins i tot alguns van donar per mort a l¡¯estranger. Als 30 anys de la seva publicaci¨® a Edicions 62, l¡¯obra reapareix a Males Herbes, cosa que ha perm¨¨s esbrinar que l¡¯autor ¨¦s viu, recl¨°s i silent, a Berl¨ªn.

¡°Anava completament de negre, com una ombra¡±, evoca l¡¯editor Ramon Mas de Creus (Vic, 1955), al qual va llegir d¡¯universitari i que es pensava que era mort per¨° amb el qual, despr¨¦s de m¨²ltiples indagacions que relata en el pr¨°leg, va contactar al final perqu¨¨ l¡¯autoritz¨¦s a repescar una novel¡¤la que resumeix com ¡°la hist¨°ria d¡¯un tipus que va pels carrers de Vic buscant cavall per xutar-li a una nena que t¨¦ el mono¡±. Amb una fraseologia curta, tallant, contestat¨¤ria en la forma i en el fons i en un context embrutit i aclaparador, Creus narra el tortu¨®s periple interior i exterior d¡¯en Dom, drogoaddicte en caiguda lliure, a la recerca d¡¯una dosi d¡¯hero?na per a la Naida, filla addicta d¡¯una amiga morta que l¡¯ha deixat al seu c¨¤rrec.

¡°El llibre apunta a inici d¡¯alguna cosa m¨¦s que a final, a un m¨®n dur que hauria de venir despr¨¦s¡±, intueix Mas a partir dels esquin?alls autobiogr¨¤fics que s¡¯entreveuen a l¡¯obra i de la trobada de fa un any en un bar de Barcelona en un viatge llampec d¡¯un Creus ¡°bastant demacrat¡±, eixut en paraules i sense voler rememorar res de la seva vida passada, el va informar que ¡°no vol cobrar res dels drets de la reedici¨®¡±. Mas va digitalitzar la novel¡¤la d¡¯Edicions 62 i la va passar a Creus, que la hi va tornar amb ¡°una trentena de petits retocs estil¨ªstics¡±.

L¡¯editor de Males Herbes afirma que l¡¯obra ¡°t¨¦ valor hist¨°ric i socioliterari; ¨¦s una demostraci¨® que es pot fer tota mena de literatura en catal¨¤, tamb¨¦ la d¡¯una subcultura alternativa; Creus ¨¦s aquest perfil d¡¯escriptor que pr¨¤cticament no tenim, o no hem sabut trobar, en catal¨¤, una literatura male?da tipus Burroughs o Rimbaud...¡±.

¡°Miquel Creus ¨¦s aquest perfil d¡¯escriptor que pr¨¤cticament no tenim, o no hem sabut trobar en catal¨¤, una literatura male?da tipus? Burroughs o? Rimbaud¡±, diu l¡¯editor Ramon Mas

Un argument similar per justificar l¡¯aposta que va fer el 1989 per Creus ¨¦s la que exposa ?lex Broch, aleshores director literari adjunt d¡¯Edicions 62. ¡°Vaig entrar per modernitzar el cat¨¤leg d¡¯autors de l¡¯editorial, llavors pressionada per noves veus i ¨¤mbits que obrien Quaderns Crema o Columna¡±, recorda. En aquest context, ¡°Creus era una cosa in¨¨dita, testimoni d¡¯un m¨®n diferent, explicat amb llenguatge cru i de vegades no f¨¤cil, per¨° que havia d¡¯existir¡±, resumeix.

Aquella veu tampoc no li era aliena: ja li havia publicat una novel¡¤la abans, Gaia¡­oh! Gaia, el 1987, a La Magrana. ¡°Em va haver d¡¯arribar de manera an¨°nima: en aquell moment busc¨¤vem base liter¨¤ria per transformar La Magrana, llavors un segell pol¨ªtic¡±. D¡¯all¨¤ es va emportar Creus a Edicions 62, malgrat que el seu debut, la hist¨°ria d¡¯un triangle amor¨®s, sense droga, ¡°no va tenir vendes brillants¡±.

Broch el recorda ¡°mor¨¨, prim, no gaire alt, amb els cabells bastant llargs¡±. Creu recordar que el llibre no va assolir tampoc vendes significatives; tot i aix¨ª ¡°vaig intentar buscar-lo per al pagament de drets, per¨° no vam poder trobar-lo ja; tampoc no va escriure m¨¦s¡±.

A la caixa 81 del fons hist¨°ric d¡¯Edicions 62, que cataloga la Biblioteca de Catalunya, hi ha la carpeta d¡¯?pera ?cid. Nom¨¦s hi reposa l¡¯original manuscrit. S¨®n 97 fulls, amb correccions en vermell, gramaticals, i en verd, aquests abordant una mica m¨¦s l¡¯estil. Sorprenen construccions amb paraules que porten dos punts seguides per d¡¯altres amb dos punts; o notes que indiquen que es respectin barbarismes com ¡°de repent¡±...

Papela de ¡®jaco¡¯

L¡¯escriptor viu a Berl¨ªn, defuig el passat i ni vol cobrar els drets d¡¯autor de la reedici¨®

L¡¯explicaci¨® gramatical ¨¦s a la primera p¨¤gina on, en llapis, hi ha una anotaci¨®: ¡°Ep!, Av¨ªs important! ?s necessari respectar totes les anomalies tipogr¨¤fiques i ling¨¹¨ªstiques d¡¯aquest text¡±. I se¡¯n detallen quatre: ¡°Les min¨²scules inicials dels di¨¤legs; les originalitats de puntuaci¨®; certs col¡¤loquialismes en rodona (glop, cigarro, etc.); termes d¡¯argot en cursiva (porro, etc.)¡±. Entre aquest argot, el lector trobar¨¤ l¡¯anhelada ¡°papela de jaco¡±. La frescor en reflectir aquest llenguatge refor?ava el valor d¡¯una obra que, admeten els editors, tenia m¨¦s aspiraci¨® vivencial que liter¨¤ria. Una altra aportaci¨® d¡¯aquesta primera p¨¤gina ¨¦s una dedicat¨°ria, en alemany: ¡°Anke, Silvia und Hilka: Prost!¡± (el ¡°Salut!¡± d¡¯un brindis) i que no consta en cap de les dues edicions.

?pera ?cid, el 2019, t¨¦ sentit, creu Mas. ¡°Llegida amb 18 anys et clava una bufetada: flota la idea del su?cidi, ¨¦s un m¨®n supernihilista: el protagonista no t¨¦ motivaci¨® per a res i es debat entre trencar amb la societat o no trencar-hi; en aix¨°, molts joves d¡¯avui poden sentir-s¡¯hi identificats¡±. Despr¨¦s hi ha, afegeix, la lectura sociol¨°gica: ¡°?s un reflex en primera persona i en aquell mateix moment dels fets, a difer¨¨ncia de textos a posteriori d¡¯altres, com Cavalls salvatges i Formentera Lady, de Jordi Cuss¨¤, i aborda una marginalitat que normalment s¡¯associa a l¡¯extraradi urb¨¤ i aqu¨ª es dona a la Catalunya profunda¡±. Un cavall desbocat.