Superilles de Barcelona: el reeixit pla anticotxes que va arrencar amb l¡¯oposici¨® ve?nal

Darrere de gaireb¨¦ qualsevol projecte ambici¨®s i amb vocaci¨® transformadora acostuma a haver-hi almenys un visionari. En el cas de les superilles de Barcelona, aquest paper de guru, per m¨¦s que ell rebutgi la paraula, correspon a Salvador Rueda, ec¨°leg urb¨¤ barcelon¨ª nascut el 1954. Un home del qual s'ha arribat a afirmar que es dedica a "transformar les ciutats per salvar el planeta".

La seva ¨²ltima gran intervenci¨®, en col¡¤laboraci¨® amb el director de Model Urb¨¤ de l'Ajuntament de Barcelona,?Ton Salvad¨®, ha estat la superilla del Poblenou. La primera d'una s¨¨rie de 20 "pacificacions" previstes, com les anomena l'Ajuntament, i que, en ess¨¨ncia, consisteixen en el tancament al tr¨¤nsit rodat de grups d'un m¨ªnim de quatre illes adjacents. ?s a dir, ¨¤rees de no menys de 16.000 metres quadrats: 400 metres x 400 metres, que mesuren quatre illes del tra?at de quadr¨ªcula octogonal de l'Eixample barcelon¨ª, dissenyat per l'urbanista Ildefons Cerd¨¤ el 1860.

Criticada al principi per dur-se a terme amb nocturnitat i tra?doria, la superilla del Poblenou ha aconseguit duplicar les zones verdes i reduir m¨¦s de la meitat la quantitat de cotxes a l'¨¤rea. No nom¨¦s aix¨°: ha transformat la zona en un lloc de ve?natge, amb art i jocs al carrer.

Per tot aix¨°, i tamb¨¦ per la controv¨¨rsia que va generar ¡ªque va servir per suscitar un profund debat ciutad¨¤ sobre "la contaminaci¨® i la invasi¨® de l'espai p¨²blic per part dels cotxes"¡ª, el projecte va obtenir el 2018 una menci¨® del Premi Europeu de l'Espai P¨²blic Urb¨¤. El jurat internacional del guard¨® va destacar que el projecte barcelon¨ª "demostra que els carrers no s¨®n nom¨¦s una infraestructura per a la mobilitat, sin¨® llocs que ofereixen m¨²ltiples oportunitats per a la interacci¨® social i, per tant, poden i han de recuperar-se per a la vida di¨¤ria".

Quan no es pot parlar a un metre de dist¨¤ncia sense cridar

Rueda va comen?ar a parlar de "grans espais per als vianants", el primer esb¨®s de les actuals superilles, ja el 1987, quan treballava per l'Ajuntament de Barcelona en l'elaboraci¨® del primer mapa s¨°nic de la ciutat. Aquella Barcelona encara no patia les cotes de degradaci¨® de l'aire que es registren actualment, per¨° ja tenia un important problema de contaminaci¨® ac¨²stica.

L'objectiu del pla municipal era reduir el volum de soroll?a bona part de la ciutat a aquest m¨¤xim de 65 decibels per sobre dels quals ja no ¨¦s possible tenir una conversa a un metre de dist¨¤ncia sense haver d'al?ar la veu. Molts punts concrets superaven aquells dies amb escreix aquesta xifra i Rueda es va adonar que el problema plantejat responia a una l¨°gica bin¨¤ria for?a ¨°bvia: on hi ha cotxes, hi ha soroll. I on no hi ha cotxes, hi ha silenci, que ¨¦s sin¨°nim de salut i de benestar.

En el seu intent de contribuir a la creaci¨® d'una ciutat m¨¦s silenciosa i saludable, Rueda ja va proposar aquell mateix any?la conversi¨® en zona de vianants total o parcial de com m¨¦s carrers millor, sobretot en l'atape?t i estrident centre de la ciutat, per combatre aix¨ª l'¨²s "inadequat, abusiu i ineficient del cotxe". El projecte, ignorat en gran mesura en el seu moment, s'ha anat transformant al llarg dels anys, gaireb¨¦ sempre amb Rueda com a pare intel¡¤lectual i principal impulsor.

Objectiu: salvar 3.500 vides anuals

Avui ja no aspira nom¨¦s a silenciar la ciutat i a reduir el nombre d'atropellaments, sin¨® tamb¨¦ a millorar la qualitat de l'aire de tota l'¨¤rea metropolitana, molt deficient, fins a situar-la per sota dels l¨ªmits de pol¡¤luci¨® m¨¤xima que recomanen tant l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS) com la Uni¨® Europea. Un objectiu que, segons es calcula, salvaria al voltant de 3.500 vides anuals a la zona.

Segons resumeix Rueda, la ciutat ha recorregut un llarg cam¨ª des de finals dels vuitanta, sobretot en l'¨¨poca de reforma urban¨ªstica accelerada de l'alcalde Pasqual Maragall, que en la seva opini¨® va fer una bona feina "transformant el litoral i l'espai p¨²blic, ampliant voreres i posant jardins en finques o naus abandonades". Per¨° aquest esfor? racionalitzador i humanitzador va tenir un greu defecte: "Es van deixar els cotxes". La ciutat es preparava per projectar-se al gran m¨®n gr¨¤cies a un esdeveniment de la dimensi¨® global dels Jocs Ol¨ªmpics. La sostenibilitat i l'ecologia no eren aquells dies les m¨¤ximes prioritats.

I els ciutadans van votar que no

Ja en un altre context, quan ja quedava enrere l'entusiasme ol¨ªmpic, l'¨²ltim alcalde socialista de la ciutat, Jordi Hereu, va recuperar les superilles com a idea fetitxe d'un ambici¨®s pla de reforma urbana (el pla Cerd¨¤ del segle XXI, com s'ha dit en alguna ocasi¨®). Per¨° Hereu va trobar el seu Waterloo urban¨ªstic el 2010, amb un proc¨¦s participatiu sobre la remodelaci¨® en profunditat de l'avinguda Diagonal en el qual els ciutadans van decidir rebutjar els plans proposats per l'Ajuntament?i deixar les coses tal com estaven, tancant el tema en fals.

Segons l'arquitecte ?scar Tusquets, va ser una manifestaci¨® m¨¦s de "la cultura del no" tan pr¨°pia dels barcelonins, una ciutadania a la qual una certa pulsi¨® anarquista porta a rebutjar gaireb¨¦ qualsevol canvi que li proposin les autoritats. El projecte de les superilles, malgrat tenir el suport de forces pol¨ªtiques de signes molt diferents, del PSC a Catalunya en Com¨² passant per Converg¨¨ncia i Uni¨® i Esquerra Republicana, va ser acollit tamb¨¦ amb una certa desconfian?a quan els mitjans de comunicaci¨® van comen?ar a parlar-ne a mitjans d'aquesta d¨¨cada com una possibilitat ja molt debatuda i analitzada i que es podia concretar de manera immediata.

L'actual equip municipal, dirigit per l'alcaldessa Ada Colau, ha aconseguit portar-lo finalment a la pr¨¤ctica inaugurant les primeres superilles, tot i que abans s'ha hagut d'enfrontar al rebuig frontal d'una part de la ciutadania, la classe pol¨ªtica i el teixit associatiu, per no parlar dels incondicionals de l'autom¨°bil.

Les 20 ¡°pacificacions¡± en marxa

Els vaixells ins¨ªgnia de l'actual projecte, el lema del qual ¨¦s "Omplim els carrers de vida", i que forma part del Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 (PMU), s¨®n de moment les superilles de Sant Antoni i el Poblenou, inaugurades respectivament el maig del 2018 i el setembre del 2016. A aquestes dues implantacions pioneres s'hi sumaran aviat tres m¨¦s (Sant Gervasi-La Bonanova, Espai Germanetes i carrer Girona), ja anunciades i en vies de desenvolupament.

Continuen pendents de data d'implementaci¨® definitiva les molt debatudes i esbossades grans ¨¤rees per als vianants del nucli antic d'Horta, de Sants-Hostafrancs o de Maternitat-Sant Ramon. En total, ja s'han considerat i analitzat en profunditat m¨¦s de 20 possibles ubicacions diferents.

Cada cas concret es tracta de manera espec¨ªfica i, a m¨¦s, es consensua en la mesura del possible a trav¨¦s d'un proc¨¦s de participaci¨® ve?nal obert per l'Ajuntament. Per¨° l'objectiu general ¨¦s, en totes les iniciatives, dedicar l'espai pacificat ¡ªen definitiva, arrabassat als cotxes i retornat als ciutadans¡ª a incrementar les zones verdes, ¨¤rees de lleure gratu?t, espais culturals i fins i tot iniciatives comercials, com les fires i mercats eventuals.

Poblenou: el Matrix sostenible del segle XXI

El balan?, fins avui, ¨¦s modest. Sobretot si el comparem amb les fins a 40 superilles de les quals es va arribar a parlar el 2015, en l'arrencada de la primera legislatura municipal d'Ada Colau. M¨¦s encara si es comparen amb l'objectiu de, com a m¨ªnim, un centenar de pacificacions (fins a 500, en el seu programa de m¨¤xims) que Rueda, actual director de l'Ag¨¨ncia d'Ecologia Urbana de Barcelona, considera necess¨¤ries perqu¨¨ de deb¨° es comenci a notar la difer¨¨ncia tant des del punt de vista social com ambiental.

Es va criticar a l¡¯Ajuntament? per actuar amb nocturnitat i tra?doria: quan els ve?ns van tornar de les vacances, es van trobar la primera superilla

No obstant aix¨°, com destacava fa unes setmanes la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, del que es tracta, m¨¦s que de marcar-se objectius massa ambiciosos a curt termini, ¨¦s de fer avan?os "flexibles i prudents", i generar aix¨ª la m¨ªnima resist¨¨ncia ciutadana possible.

Aquesta prud¨¨ncia i aquesta falta de bel¡¤liger¨¤ncia de la qual parla ara l'Ajuntament ¨¦s, en bona mesura, una t¨¤ctica sobrevinguda. El Consistori va actuar de manera molt m¨¦s auda? l'estiu del 2016, quan va engegar la primera etapa del seu pla amb el que?molts van considerar una dosi excessiva de nocturnitat i tra?doria. Quan els ve?ns van tornar de les vacances, es van trobar ja implementada la primera superilla, la del Poblenou, entre els carrers Bilbao i Llacuna. En molt pocs dies van comen?ar a proliferar les pancartes contra el que es considerava una pol¨ªtica de fets consumats.

Jordi Campins, president de la Plataforma d¡¯Afectats per la Superilla, es va convertir en portaveu del malestar d'uns ve?ns que es consideraven conillets d'¨ªndies d'un experiment urban¨ªstic radical i controvertit al qual, en la seva opini¨®, s'havia donat llum verda sense un veritable di¨¤leg previ amb els afectats. En una entrevista a Metr¨°poli Oberta, Campins va acusar el "guru" Salvador Rueda de viure "a Matrix", desconnectat de la realitat i les preocupacions quotidianes dels barcelonins.

Rueda hi va replicar amb eleg¨¤ncia: "M'ho prenc com un elogi". Al seu parer, la inacci¨® en aquest context de contaminaci¨® desbocada i canvi clim¨¤tic ¨¦s molt pitjor que l'exc¨¦s d'¨ªmpetu visionari que se li atribueix. Rueda va considerar llavors que havia arribat l'hora de fer, per fi, l'urbanisme sostenible del segle XXI que les circumst¨¤ncies exigeixen i que per aix¨° calia prendre decisions valentes, per m¨¦s que a la ciutadania li cost¨¦s acceptar-les: "L'important ¨¦s que millori la vida de la gent".

Resultat: el doble de zones verdes i menys de la meitat de cotxes

Per¨° el cas ¨¦s que Ajuntament en va prendre bona nota, va actuar en conseq¨¹¨¨ncia i, com declaraven diversos ve?ns a El Peri¨®dico de Catalunya?el novembre del 2018, la contestaci¨® ve?nal es va anar desinflant i les pancartes van acabar desapareixent. Els gestors municipals van acceptar dedicar bona part de l'espai pacificat a activitats proposades pels mateixos ve?ns, com un parc infantil, un ¨¤rea de p¨ªcnic o pistes de petanca i tennis de taula.

Amb la pacificaci¨® del Poblenou ha augmentat un 30,7% el nombre d¡¯establiments comercials a la planta baixa

En paral¡¤lel a aquest proc¨¦s participatiu, la superf¨ªcie verda va cr¨¦ixer de manera molt important, i va passar de 9.722 metres quadrats a 18.632, amb 176 arbres nous, plantats tant a terra com en testos. L'objectiu de reduir el tr¨¤nsit en m¨¦s de 1.000 cotxes diaris es va complir amb escreix, i es va passar de 2.218 a 932. I, sobretot, no s'ha registrat cap impacte negatiu sobre l'activitat comercial de la zona, cosa que desmenteix el vaticini dels que insistien que "l'experiment" de Colau portaria el barri a la ru?na. De fet, s'ha registrat un augment del 30,7% del nombre d'establiments comercials situats a la planta baixa, que han passat de 65 a 85.

Una altra mostra del creixent grau de pragmatisme i flexibilitat t¨¤ctica amb qu¨¨ es duu a terme el pla de conversi¨® gradual en zona de vianants ¨¦s que, segons explicava Sanz, a ¨²ltima hora es va decidir obrir un dels carrers afectats, Roc Boronat, a un tr¨¤nsit "sense prioritat i a baixa velocitat", en una mesura pensada sobretot perqu¨¨ hi circuli un dels nous autobusos verticals (que recorren la ciutat de mar a muntanya), el V-25.

Fonts municipals consideren que la pol¨¨mica inicial que va envoltar aquesta primera superilla i la manera en qu¨¨ es va reconduir la situaci¨® va acabar suposant una "vacuna" contra el rebuig visceral a la idea. Bona prova d'aix¨° ¨¦s que la inauguraci¨®, la primavera del 2018, de la segona d'aquestes grans ¨¤rees pacificades, la que envolta el tradicional mercat de Sant Antoni, va ser acollida molt positivament tant pels ve?ns de la zona afectada com pel gruix de la ciutadania.

Art p¨²blic i nous espais per a la interacci¨® social

Superada la resist¨¨ncia inicial, la superilla pionera del Poblenou ara est¨¤ en ple proc¨¦s de consolidaci¨® i embelliment. L'any passat es va fer el primer pas per crear un museu a l'aire lliure amb la instal¡¤laci¨® de sis escultures de la s¨¨rie?Guardians, de l'artista parisenc d'origen catal¨¤ Xavier Mascar¨®. Es tracta de figures esculpides en ferro colat de tres metres d'alt i dos d'ample que pesen al voltant d'una tona cadascuna i s'assenten sobre bases de formig¨® de 60 cent¨ªmetres. Cadascuna de les peces, que pertanyen a una s¨¨rie m¨¦s ¨¤mplia que Mascar¨® va iniciar a Par¨ªs el 2007, presenta una textura i un grau d'oxidaci¨® diferent.

Situades davant del Museu Can Framis, aquestes escultures de guerrers desarmats que mediten, custodis muts d'un espai que es pret¨¦n consagrar a l'oci i la cultura popular, han estat donades per la Fundaci¨® Vila Casas i formen part del fons d'art p¨²blic de la ciutat. El mateix artista va saludar aquesta donaci¨® com l'oportunitat perfecta perqu¨¨ l'art "surti al carrer, cosa que suposa una manera de convidar la gent a viure la cultura".

A la superilla del Poblenou s¡¯han instal¡¤lat 349 seients, una ¨¤rea de joc infantil de 2.483 metres quadrats, una zona de joc participatiu, m¨¦s de 1.000 metres quadrats de carril bici, i fins i tot una (modesta) pista d¡¯atletisme

Per l'Ajuntament de Barcelona, es tracta d'un perfecte exemple de l'immens profit que es pot treure a un espai de m¨¦s de 25.000 metres quadrats "quan se sostreu a l'¨²s invasiu dels vehicles privats i se li busca una utilitat social". La primera superilla t¨¦ ara una superf¨ªcie total de 56.665 metres quadrats en qu¨¨ s'han instal¡¤lat 349 seients, una ¨¤rea de joc infantil de 2.483 metres quadrats, una zona de joc participatiu, m¨¦s de 1.000 metres quadrats de carril bici, un punt de recarrega de vehicles el¨¨ctrics i fins i tot una (modesta) pista d'atletisme.

Estan conven?uts que cal posar l'inter¨¨s com¨² per sobre dels interessos particulars dels automobilistes, tot i que aix¨° suposi enfrontar-se a resist¨¨ncies com les que va generar el pla Madrid Central, que va portar a la pr¨¤ctica l'any passat Manuela Carmena. En paraules de Salvad¨®, "l'espai p¨²blic ha de ser l'extensi¨® de la vida privada". I aquest objectiu cal impulsar-lo amb la prud¨¨ncia necess¨¤ria, s¨ª, per¨° tamb¨¦ amb fermesa.