Premi per a dos ¡®oasis¡¯ de Tirana i Barcelona

El 1991, quan Alb¨¤nia va acabar amb el r¨¨gim comunista que havia governat durant d¨¨cades, amb accions com l'enderrocament de l'est¨¤tua del dictador Enver Hoxha que presidia la pla?a de Skanderbeg de Tirana, la capital d'un dels estats m¨¦s pobres d'Europa, nom¨¦s hi havia 17 cotxes. Poc despr¨¦s, l'autom¨°bil va acabar sent exemple de triomf i tots els que van buscar a fora com viure van tornar amb els seus nous i flamants utilitaris i en pocs anys a la capital es comptabilitzaven m¨¦s de 170.000 autom¨°bils. I tots passaven pel centre de la ciutat, per la mateixa pla?a Skanderbeg de m¨¦s de 100.000 metres quadrats, que va acabar convertit en una enorme rotonda i en un lloc inh¨°spit. I aix¨ª ha ser fins que el 2008 les noves autoritats del pa¨ªs i de la ciutat van decidir realitzar un canvi radical convertint el lloc en un oasi i un punt de trobada per als tiranesos despr¨¦s d'acabar amb la circulaci¨® de vehicles.

Aquest acte, molt atrevit per a qualsevol ciutat, ha estat reconegut ara amb un premi europeu, el de millor Espai P¨²blic Urb¨¤ que concedeix cada dos anys el Centre de Cultura Contemporani de Barcelona (CCCB), despr¨¦s d'imposar-se a altres 278 projectes de 179 ciutats de 32 pa?sos europeus que s'han presentat a aquest guard¨® bienal que compta amb el suport de cinc museus i centres europeus d'arquitectura de Londres, Par¨ªs, Viena, Frankfurt i Ljubljana.

Entre els cinc finalistes d'aquest premi honor¨ªfic que premia tant els arquitectes com els promotors del projecte hi ha la tamb¨¦ pol¨¨mica superilla de Poblenou, un projecte ambici¨®s concebut com a motor de canvi i de model de tota la ciutat, a m¨¦s d'un t¨²nel per als vianants d'Amsterdam (Holanda), un teatre en Dnipr¨® (Ucra?na), un parc a Essen (Alemanya) i la reforma del psiqui¨¤tric en Melle (B¨¨lgica).

Malgrat els m¨¦s de 2.000 quil¨°metres que les separen, Tirana i Barcelona van quedar unides aquest dimecres despr¨¦s de saber-se que dos projectes de transformaci¨® duts a terme a les dues ciutats havien estat premiats per aquest guard¨® bienal que incideix ¡°no tant en les grans actuacions urban¨ªstiques, sin¨® en les intervencions de cirurgia urbana, grans o petites, que pretenen millorar les condicions de vida dels ciutadans¡±, segons va dir Vicen? Villatoro, director del CCCB, durant la presentaci¨® del premi i davant dels art¨ªfexs d'aquests canvis.

Com Erion Veliaj, l'alcalde socialista de Tirana des del 2015 que va reprendre la reforma de la pla?a i va encarregar el projecte a l'equip de 51N4I que va ressaltar com els canvis, llargament criticats i acusats, a m¨¦s de malbaratament pels 13 milions d'euros, d'enorme desert enmig de la densa ciutat, han aconseguit ser un enorme lloc de trobada de m¨¦s de deu hect¨¤rees d'¨²s intens, espontani i informal on es donen cita des de milers de persones per resar a primera hora del mat¨ª a altres milers per assistir-hi a un concert de rock. El lloc, a m¨¦s de punt de trobada de tota la ciutat, ha acabat sent un ecosistema en el qual els 125.000 arbres plantats han aconseguit baixar de sis a set graus les altes temperatures que viu la capital dels Balcans.

Canviar consci¨¨ncies

Tamb¨¦ ha estat criticada la superilla del Poblenou, a Barcelona, un ¨¤rea pacificada de 2.000 metres quadrats promoguda per l'¨¤rea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament despr¨¦s d'eliminar tamb¨¦ el tr¨¤nsit. Al poc temps d'entrar en funcionament, el setembre de 2016, els ve?ns van promoure una consulta popular no vinculant en la qual es va imposar el no amb m¨¦s d'un 80%. Malgrat aix¨°, l'Ajuntament est¨¤ disposat a estendre la iniciativa en sis espais per tota la ciutat (a les Corts, Gr¨¤cia, Esquerra de l'Eixample, Horta i Sant Antoni). ¡°?s un nou model en el qual es torna a pensar l'espai p¨²blic i omplir de vida els carrers¡±, va explicar una de les responsables d'aquestes noves zones, com la segona superilla que ha comen?at a funcionar despr¨¦s de l'engegada del mercat de Sant Antoni a l'Eixample. ¡°Abans de transformar la ciutat ¨¦s necessari canviar la consci¨¨ncia dels ciutadans respecte a que ¨¦s la ciutat¡±, assegura el jurat d'aquesta iniciativa.