Humil i assossegat

De la mateixa manera que tothom es disputa l¡¯obra i la figura d¡¯Antoni Gaud¨ª ¡ªpotser com un comprom¨ªs entre Barcelona i la fe m¨¦s que com una arquitectura que reconeix unes altres lleis constructives de la naturalesa¡ª, a Josep Llu¨ªs Sert (1902-1983) no sembla que hi hagi gaire gent disposada a perdonar-li que provingu¨¦s d¡¯una fam¨ªlia aristocr¨¤tica ¡ªel seu pare era el comte de Sert i la mare era neboda d¡¯Antonio L¨®pez, marqu¨¨s de Comillas¡ª; o que el seu oncle fos el pintor Josep Maria Sert, art¨ªfex dels murals del Waldorf Astoria de Nova York, dels murs i els sostres de la catedral de Vic, i franquista recalcitrant d¡¯en?¨¤ que a la Guerra Civil uns b¨¤rbars van cremar-la; o que des del 1926 es relacion¨¦s i mantingu¨¦s una s¨°lida amistat amb Le Corbusier, fins i tot despr¨¦s que l¡¯acusessin de ser antisemita i de col¡¤laborar amb el r¨¨gim de Vichy; o que ide¨¦s ciutats, centres comercials i edificis en pa?sos com el Brasil o Cuba, governats per dictadors com Get¨²lio Vargas o Fulgencio Batista, sabedor que tant li feia com n¡¯era de meravell¨®s un projecte sobre els pl¨¤nols perqu¨¨ si no hi havia un client no s¡¯acabava construint, i que els governs passen mentre que l¡¯obra queda; o, en fi, que durant els anys esplendorosos de la maduresa fos deg¨¤ d¡¯Urbanisme a la Universitat de Harvard, que no visqu¨¦s en la pen¨²ria i que l¡¯exili que sofria des del 1939 no el convert¨ªs en un ploramiques.

De tots aquests episodis, dels altres ¡ªde la ren¨²ncia als privilegis de la seva classe social, del seu filocomunisme, del seu comprom¨ªs civil, de la construcci¨® del pavell¨® de la Rep¨²blica a l¡¯Exposici¨® Internacional de Par¨ªs el 1937, de la seva amistat amb Picasso i Mir¨®, del seu entusiasme per Eivissa i de l¡¯anhel de protegir l¡¯illa de l¡¯especulaci¨® urban¨ªstica¡ª, i, sobretot, de la seva obra humil i assossegada, als llocs capdavanters de l¡¯avantguarda arquitect¨°ni-ca, capa? d¡¯aglutinar la racionalitat i el realisme de Gropius i la Bauhaus ¡ªi de Le Corbusier, ¨¦s clar¡ª i els elements de la tradici¨® mediterr¨¤nia i les formes constructives catalanes, en parla adequadament Maria del Mar Arn¨²s (Badalona, 1945) a Ser(t) arquitecto (Anagrama). A pesar d¡¯algunes repeticions conceptuals, Arn¨²s explica amb ferma m¨¤ narrativa el pas de Sert de la grandiloq¨¹¨¨ncia acad¨¨mica a l¡¯experimentaci¨® amb la idea de l¡¯habitatge m¨ªnim, en qu¨¨ prioritzava el comunitari, els costos baixos i el respecte a l¡¯entorn, i descriu, com si analitz¨¦s composicions po¨¨tiques, la m¨²sica callada i la naturalesa austera d¡¯una obra que no afeixuga mai l¡¯observador i que sempre el deixa satisfet.