El Liceu vesteix les seves millors gales per saludar el 20¨¨ aniversari de la seva reobertura

Entre gris fosc amb la marqueteria desgastada pel pas del temps i evidents esquerdes a les parets. Aix¨ª va quedar la fa?ana del Liceu de Barcelona despr¨¦s de l'incendi que li va destruir l'¨¤nima el 1994. Les flames no van arribar a la cara, que ja acusava el pas del temps. No s'havia restaurat des del 1918, quan, precisament, la intervenci¨® que es va fer va tapar bona part del seu aspecte original. Ara, per celebrar el 20¨¨ aniversari de la reobertura del Liceu despr¨¦s d'aquell terrible foc, el teatre mostra un nou rostre, rejovenit. Una rehabilitaci¨® que ha incl¨°s un tresor ocult durant m¨¦s de 80 anys, els vitralls que il¡¤lustren una de les grans obres de Wagner al vest¨ªbul del Cercle del Liceu i que ara es podran veure ¨Cencara que invertides¨C des del carrer de Sant Pau. Si dins del teatre aquests dies hi regnar¨¤ la tecnologia d'una Turandot amb ulleres de realitat virtual, el seu aspecte exterior ser¨¤ sobri i cl¨¤ssic.

M¨¢s informaci¨®n

El Liceu no s¡¯est¨¤ de res per celebrar els 20 anys de la seva reobertura despr¨¦s de l¡¯incendi

L'incendi del Liceu, cr¨°nica d'una desgr¨¤cia anunciada

El Liceu vol mudar la pell

"La millor restauraci¨® ¨¦s la que gaireb¨¦ no es nota", explicava aquest dilluns a la tarda l'arquitecte Xavier Fabr¨¦, que ha dut a terme la intervenci¨®. El Liceu tenia pendent restaurar la fa?ana des de fa anys i la intervenci¨® s'havia deixat de banda fins a millorar la salut financera. Finalment, aquesta darrera primavera es van iniciar els treballs que han suposat una inversi¨® de prop de 800.000 euros, sufragats en part pel Consorci de les administracions que el gestionen i pel que ha recaptat el teatre en diversos actes socials ¨Cespecialment sopars¨C organitzats per recollir fons. El teatre sembla haver descartat ja del tot?la intervenci¨® que va idear l'artista Frederic Amat, segons fonts del Liceu, i que tampoc va tenir el vistiplau de l'Ajuntament.

La fa?ana que aquest dilluns a la nit s'inaugura oficialment ¨¦s la quarta del teatre: "Es va inaugurar amb certa precipitaci¨® el 1847 i era una superf¨ªcie de terracota. L'incendi del 1861 la va malmetre i no s'hi va tornar a intervenir fins al 1874 quan l'arquitecte del teatre, Oriol Mestres, la va refer amb estucs imitant la pedra de Montju?c", ha explicat Fabr¨¦, que tamb¨¦ ha intervingut en la recuperaci¨® d'altres obres patrimonials, com alguns dels pavellons del recinte hist¨°ric de Sant Pau. El Liceu es va construir amb l'impuls de la burgesia catalana, que tampoc disposava de grans summes de diners per invertir-les en una gran fa?ana d'un teatre que, d'altra banda, no deixava de ser un edifici enmig d'una Rambla ja atape?da, i no tenia una gran avinguda o pla?a que li don¨¦s especial visibilitat.

El 1918 es va tornar a reformar amb un resultat m¨¦s aviat mediocre, en opini¨® de Fabr¨¦: "Es van modificar les l¨ªnies de l'estuc, tamb¨¦ les columnes, i es va pintar amb colors crema i pastel poc adequats. Ara el que s'ha fet ha estat repicar aquesta ¨²ltima reforma per recuperar l'aspecte que tenia el 1874. Hem retornat l'estuc original imitant la pedra de Montju?c i tamb¨¦ el color", ha afegit.Tamb¨¦ s'ha eliminat la marqueteria de finestres i balcons i s'ha uniformat en un to verd. La gran novetat de la intervenci¨® ¨¦s la il¡¤luminaci¨®. En segons quines ocasions i celebracions, la fa?ana del Liceu tindr¨¤ diferents colors per l'efecte de les llums led.

La rehabilitaci¨® ha incl¨°s tamb¨¦ el costat del teatre del carrer de Sant Pau, que no tenia elements que definissin la seva arquitectura. Per¨° la gran novetat s¨®n els vitralls del Cercle del Liceu que donen a aquest carrer i que des del 1930 estaven tapiats per porticons de fusta. Nom¨¦s els podien contemplar els membres del Cercle que havien escollit l'obra wagneriana ¨Ctan d'acord amb l'esperit i els gustos oper¨ªstics de l'¨¨poca a Barcelona¨C de l'Anell del Nibelung per plasmar-les en quatre grans vitralls que va fer Oleguer Junyent el 1903 i el 1904. Les quatre escenes ¨Cel robatori de l'or del Ring, el c¨¤stig de l'hero?na Brunilda, el naixement de Siegfried i la seva mort¨C?han recobrat vida per fora, perqu¨¨ no es veien, per¨° tamb¨¦ per dins: "Entre l'efecte de les calefaccions de carb¨® del segle passat i el fum dels cigars dels socis del Cercle, semblava que Brunilda fins i tot tenia barba", ha ironitzat Fabr¨¦ per resumir que els vidres estaven molt deteriorats i, sobretot, bruts.