La jove que llegeix

En l¡¯Euromed, anant cap a Barcelona, una jove llegeix un llibre gros, profundament concentrada. ?s de bon mat¨ª, s¡¯ha assegut en la butaca de la meua fila, per¨° a l¡¯altra banda del corredor: la 5C. Per tant, la tinc molt a prop, per¨° no prou per a poder donar una ullada al text. A m¨¦s a m¨¦s, la portada del llibre l¡¯ha folrat amb un paper de flors estampades i se¡¯m fa impossible d¡¯esbrinar el t¨ªtol. Aquest fet, folrar el llibre que un es disposa a llegir amb tanta atenci¨®, em sembla un acte que parla molt a favor d¡¯ella, perqu¨¨ imagine que ¨¦s una persona que estima la lectura. Que posseeix la seua biblioteca, que escriu anotacions en els llibres, sempre amb llapis, i que, sobretot, rellegeix. La mire de re¨¹ll i m¡¯interesse encara m¨¦s: per un moment em recorda el quadre de Fragonard Jeune fille lisant, que tant em va impressionar la primera vegada que el vaig veure. Aleshores ja vaig intentar esbrinar qu¨¨ llegia aquella jove, en aquell llibre in-16 del segle divuit. Una hist¨°ria picant de Cr¨¦billon? Potser alguna aventura d¡¯amor de Marivaux? Recorde que vaig clavar la mirada en el llen?, per tal de veure si podia pispar alguna lletra, alguna pista de qu¨¨ llegia amb tanta atenci¨®. Alg¨² que llegeix sempre ¨¦s interessant, i si ¨¦s un jove (un o una, tant se val) encara m¨¦s, perqu¨¨ podem imaginar una mica la seua personalitat i fer pron¨°stics sobre el seu futur. George Steiner va dedicar un assaig memorable a analitzar el quadre de Chardin Le philosophe lisant i va arribar a conclusions belles i profundes. Un acte num¨ªnic, recorde que va concloure: llegir ¨¦s un acte num¨ªnic, una comuni¨® entre l¡¯autor i el lector, una experi¨¨ncia doble. Mire de nou la jove del meu costat, a l¡¯altra banda del corredor: segueix concentrada, amb els llavis premuts, que marquen una certa sinuositat. Podria preguntar-li: perdona, qu¨¨ llegeixes? per¨° seria molt indiscret per la meua banda. A m¨¦s a m¨¦s, al costat d¡¯ella seu un home encorbatat, que mira i remira el tel¨¨fon m¨°bil, i all¨° tamb¨¦ cohibiria la meua espontane?tat. Opte per al?ar-me, fer veure que vaig al bany, i aix¨ª, dret i millor situat, aconseguisc donar una llarga ullada al text i llegir ¡°Estimad¨ªssima senyoreta Buddenbrook¡±. All¨° ¨¦s suficient, molt m¨¦s que suficient, i dissimuladament torne al meu seient. De colp aquestes tres paraules em transporten fins al moment de la novel¡¤la immortal de Thomas Mann, on l¡¯embaf¨®s senyor Gr¨¹nlich demana la m¨¤ a la bella i una mica esbojarrada Tony Buddenbrook. El meu inter¨¦s envers aquella jove llegint en l¡¯Euromed encara creix m¨¦s i per un moment em pose en el seu lloc, en aquell moment d¡¯intensa comuni¨® amb Thomas Mann, amb el gran relat dels Buddenbrook. Pense que al final Tony es casar¨¤ amb aquest odi¨®s senyor Gr¨¹nlich, que resultar¨¤ ser un vulgar estafador, i m¨¦s endavant tornar¨¤ a casar-se amb un groller Permanender, un gras bevedor de cervesa. I que Tony, com tamb¨¦ la seua filla Erika, seran molt infelices. Quan finalment arribem a l¡¯estaci¨® de Sants, la jove guarda el llibrot en la seua bossa i desapareix en la ruera de gent. La veig allunyar-se amb el pas ferm i l¡¯envege una mica, perqu¨¨ t¨¦ encara davant la lectura d¡¯un llibre meravell¨®s, dels que alimenten l¡¯¨¤nima. Llegir ¨¦s rellegir, cert, per¨° hi ha primeres lectures que no oblides mai.