El Mediterrani, zona zero de la crisi clim¨¤tica: s¡¯escalfa m¨¦s de pressa que la resta del planeta

Ho vulguin o no, 500 milions de persones de tres continents estan unides per un mateix problema: el canvi clim¨¤tic. La conca del Mediterrani ¨¦s un dels punts calents d'aquesta crisi global i alguns dels seus impactes ¡°colpegen¡± aquesta regi¨® ¡°d'una manera m¨¦s dura que a altres llocs del m¨®n¡±, apunta el professor Wolfgang Cramer, director cient¨ªfic de l'Institut Mediterrani de Biodiversitat i Ecologia, amb seu a Fran?a. Per exemple, l'augment de la temperatura de la regi¨® mediterr¨¤nia ja ha arribat als 1,5 graus respecte als nivells preindustrials, la qual cosa suposa que l'escalfament en aquesta conca ¨¦s un 20% m¨¦s r¨¤pid que la mitjana del planeta.

El que vindr¨¤ ¡ªsi no es prenen mesures addicionals de reducci¨® dels gasos d'efecte hivernacle que sobreescalfen el planeta¡ª ¨¦s molt pitjor: el 2040 aquest increment arribar¨¤ als 2,2 graus i possiblement superar¨¤ els 3,8 en algunes zones de la conca el 2100. A m¨¦s, en nom¨¦s dues d¨¨cades 250 milions de persones patiran?pobresa h¨ªdrica a la zona per les sequeres.

Aquestes dades s'inclouen en un informe en qu¨¨ els primers resultats es presenten aquest dijous a Barcelona durant una trobada de la Uni¨® pel Mediterrani, una organitzaci¨® internacional en la qual estan representats els pa?sos d'aquests tres continents que comparteixen les aig¨¹es de l'emblem¨¤tic mar. Des del 2015, un grup de m¨¦s de 80 cient¨ªfics coordinats pel professor Cramer ha estat treballant per a aquesta organitzaci¨® en l'estudi, que es titula Riscos associats al canvi clim¨¤tic i els canvis mediambientals a la regi¨® mediterr¨¤nia. L'informe aspira a ser el gran retrat del canvi clim¨¤tic en aquesta zona a partir del coneixement cient¨ªfic actual. ¡°No s'havia fet mai una s¨ªntesi tan completa¡±, explica Cramer sobre un document que est¨¤ carregat de dades, moltes d'alarmants.

El coordinador destaca la vulnerabilitat de molta de la poblaci¨® de la regi¨® ¡°perqu¨¨ viu molt a prop del mar i tamb¨¦ perqu¨¨ s¨®n pobres i tenen poques opcions per protegir-se o allunyar-se¡±. L'informe adverteix: hi haur¨¤ m¨¦s onades de calor ¡°m¨¦s significatives i duradores¡± i ¡°les sequeres extremes seran m¨¦s freq¨¹ents¡±.

Nivell del mar. D'entre tots els impactes, Cramer destaca la pujada del nivell del mar. Per al 2100 l'informe apunta que superar¨¤ el metre, cosa que suposa situar-se en l'escenari m¨¦s pessimista que plantejava per al conjunt del planeta el recent informe de l'IPCC (Intergovernmental Panell on Climate Change), els cient¨ªfics que assessoren l'ONU. Aquest increment d'un metre tindr¨¤ impactes en un ter? de la poblaci¨® que viu a la riba del Mediterrani; nom¨¦s al nord d'?frica els recursos d'almenys 37 milions de persones estaran en perill. Als danys a les ciutats per inundacions, Cramer hi afegeix un altre risc: ¡°la salinitzaci¨® dels s¨°ls utilitzats per a l'agricultura als deltes i estuaris de rius com el Nil, per¨° tamb¨¦ l'Ebre, el Roine i el Po¡±.

Aigua dol?a. L'altre gran impacte que m¨¦s preocupa Cramer ¨¦s l'augment de la intensitat de les onades de calor i sequeres, que colpejar¨¤ amb duresa Espanya. Des del 1950, la freq¨¹¨¨ncia de les sequeres ha augmentat. I l'informe assenyala que, encara que l'escalfament es quedi per sota dels dos graus ¡ªl'objectiu que fixa l'Acord de Par¨ªs¡ª, els habitants de les conques fluvials a l'Orient Mitj¨¤ i el Pr¨°xim Orient estaran exposats a una dura escassetat d'aigua. L'estudi destaca que la disponibilitat d'aigua dol?a pot caure un 15% en les properes d¨¨cades al conjunt de la regi¨® mediterr¨¤nia, la qual cosa tindr¨¤ greus conseq¨¹¨¨ncies en l'agricultura. I calcula que el 2040 al voltant de 250 milions de persones de la zona patiran pobresa h¨ªdrica ¡ªdisposaran de menys de 1.000 metres c¨²bics per cap l'any. Aquesta situaci¨®, adverteixen els cient¨ªfics, pot fer que augmentin els conflictes i, fins i tot, les migracions massives.

Impactes en la salut i seguretat aliment¨¤ria. L'equip cient¨ªfic encarregat de fer aquest gran retrat de l'escalfament global enumera tamb¨¦ els riscos per a la salut: ¡°S'espera que les malalties i morts relacionades amb la calor siguin m¨¦s freq¨¹ents, especialment a les ciutats, a causa de l'efecte de les illes de calor i per als grups de poblaci¨® vulnerables¡±. M¨¦s enll¨¤ del canvi clim¨¤tic, els cient¨ªfics destaquen que el deteriorament de la qualitat de l'aire, els s¨°ls i l'aigua per la contaminaci¨® suposar¨¤ m¨¦s malalties respirat¨°ries i cardiovasculars i una disminuci¨® de l'acc¨¦s als aliments saludables.

Relacionat amb aix¨°, els experts indiquen que pot perillar la seguretat aliment¨¤ria, ja que es pot veure afectada per l'augment de la poblaci¨® i la baixada en el rendiment dels cultius, la pesca i la ramaderia. ¡°El 90% de les poblacions comercials de peixos ja estan sobreexplotades al Mediterrani¡±, recorda l'informe. ¡°I s'espera que el pes mitj¨¤ dels peixos es redueixi fins al 49% per al 2050¡±, es posa com a exemple.

P¨¨rdua d¡¯ecosistemes. Els especialistes no nom¨¦s se centren en els impactes sobre els ¨¦ssers humans i els seus mitjans de vida. S'adverteix que ¡°molts dels ecosistemes estan amena?ats pel canvi clim¨¤tic, els canvis d'usos del s¨°l, la contaminaci¨® i la sobreexplotaci¨®¡±. Per exemple, el proc¨¦s d'acidificaci¨® de l'aigua de mar ¡ªcausat per l'absorci¨® del CO₂ procedent de les emissions humanes¡ª i l'augment de la temperatura de l'aigua ¡°ja han causat una p¨¨rdua del 41% dels principals depredadors, inclosos els mam¨ªfers marins¡±. L'informe cita alguns casos concrets, com la proliferaci¨® de les plagues de meduses per l'increment de la temperatura de l'aigua, la invasi¨® de mosquits tigre i l'aparici¨® d'esp¨¨cies invasores, com els peixos lle¨® que danyen les aut¨°ctones.

Respecte als impactes a la terra, els cient¨ªfics alerten de l'augment que ja s'est¨¤ donant dels ¡°megaincendis¡± a causa de l'escalfament i als canvis en el paisatge. En el futur, les ¨¤rees cremades podrien cr¨¦ixer fins a un 40%, fins i tot, en l'escenari m¨¦s optimista d'un augment de la temperatura d'1,5 graus.

?s complicat no caure en el pessimisme quan es llegeix l'informe que ha coordinat Cramer. Per¨° aquest professor destaca que l'objectiu ¨¦s ¡°proporcionar informaci¨® equilibrada sobre els riscos per a tota la conca mediterr¨¤nia¡± per als responsables pol¨ªtics i els seus assessors. I demana acci¨®: ¡°El nord necessita ajudar el sud a adaptar-se per garantir que l'economia dels pa?sos del sud tingui estabilitat¡±. Cramer destaca la import¨¤ncia de reduir els gasos d'efecte hivernacle, perqu¨¨ cada reducci¨® ajuda a limitar l'augment global de la temperatura. ¡°Tots els pa?sos, i en particular els del nord, han d'aplicar pol¨ªtiques compatibles amb l'Acord de Par¨ªs. Cada tona de CO₂ que es redueixi compta¡±.

¡°Si no ens adaptem, el canvi clim¨¤tic desestabilitzar¨¤ la regi¨®¡±

El diplom¨¤tic Grammenos Mastrojeni (Mil¨¤, It¨¤lia, 1965) insisteix en el valor que pot tenir aquest informe per als governants a l'hora de prendre decisions. En una entrevista telef¨°nica, el subsecretari encarregat de l'¨¤rea de clima de la Uni¨® per al Mediterrani, destaca les oportunitats que pot comportar l'adaptaci¨® a l'escalfament.

Pregunta. Per qu¨¨ ¨¦s important aquest informe?

Resposta. No estem acostumats a incorporar en les pol¨ªtiques i les planificacions el clima i la natura. Per¨° si no ho fem serem v¨ªctimes d'una din¨¤mica molt forta que canviar¨¤ les bases dels interessos sobre els quals hem constru?t tot l'equilibri del Mediterrani. Aquest no ¨¦s nom¨¦s un problema del Mediterrani, ¨¦s del m¨®n sencer, per¨° al Mediterrani ¨¦s particularment delicat i fort. Si no planifiquem tenint en compte tot aix¨°, pot esdevenir un factor de desestabilitzaci¨® molt important. Per¨° si aconseguim incorporar-ho en les nostres pol¨ªtiques, paradoxalment, es pot transformar en una oportunitat per millorar la nostra cooperaci¨® i aconseguir un progr¨¦s econ¨°mic just, durador i equitatiu a tota la regi¨®.

P. Qu¨¨ el preocupa m¨¦s?

R. Tots els impactes ens preocupen perqu¨¨ suposen que la manera de viure en aquest territori canviar¨¤ i aix¨° exigeix una pol¨ªtica d'adaptaci¨®. Hi ha dades que s¨®n molt preocupants, tot i que seria un error concentrar-se nom¨¦s en ells. Sabem que estem anant en una direcci¨® d'inseguretat h¨ªdrica per a gaireb¨¦ 250 milions de persones. Aix¨° ¨¦s molt preocupant, per¨° ¨¦s tamb¨¦ una oportunitat: perqu¨¨ hem de treballar tots junts per protegir l'ecosistema que fins ara ens ha perm¨¨s que les nostres terres siguin aptes per a l'agricultura. El nivell del mar augmentar¨¤ bastant. Per al gran p¨²blic 10 o 20 cent¨ªmetres no ¨¦s gaire. Per¨° el problema no ¨¦s que el mar cobreixi ¡ªen algunes zones, com a Ven¨¨cia, s¨ª que hi ha aquest risc¡ª; el problema ¨¦s que l'aigua salada entri a la terra. Si considerem que el 42% de la poblaci¨® mundial viu prop de la costa, que l'aigua entri significa tornar ermes les terres. I en el cas espec¨ªfic dels deltes dels grans rius vol dir que es pot pr¨¤cticament paralitzar l'agricultura. Si ignorem el problema, es podrien propiciar, per exemple, fluxos migratoris importants.

P. Migrants clim¨¤tics.

R. S¨ª, per¨° ¨¦s una expressi¨® errada. Les persones que es mouen per raons del clima no s¨®n migrants. Migrant ¨¦s alg¨² que pot escollir en certa manera anar a un altre lloc per millorar les seves condicions de vida. I normalment tenen un nivell de renda suficient per escollir si arriba una sequera. Per¨° el problema ¨¦s que els m¨¦s pobres, aquells que no poden escollir, s¨®n els que es mouen quan hi ha problemes clim¨¤tics. S¨®n moviments for?ats de poblaci¨®, un problema molt m¨¦s perill¨®s que les migracions. ?s un fenomen que afecta persones molt fr¨¤gils que nom¨¦s tenen la il¡¤legalitat com a ¨²nica alternativa, ja sigui a trav¨¦s de les xarxes de tr¨¤fic de persones o el terrorisme. Aquest fenomen encara no passa a la regi¨®, per¨° s¨ª, per exemple, a la zona del llac Txad. All¨¤ Boko Haram guanya molts seguidors pel col¡¤lapse de l'ecosistema, que no dona m¨¦s possibilitats de viure.

P. Els governants del Mediterrani s¨®n conscients del repte clim¨¤tic?

R. Els Governs estan molt m¨¦s avan?ats del que el p¨²blic creu. El problema ¨¦s que no hi ha solucions m¨¤giques i tot est¨¤ arribant a una velocitat enorme i ho hem d'adaptar tot. La ci¨¨ncia ens dona la idea del que pot esdevenir per¨° la q¨¹esti¨® ¨¦s com integrar aquestes dades en l'acci¨® pol¨ªtica i en un circuit de decisions democr¨¤tiques.