Els catalanistes, el 155 i el minotaure

La del minotaure com a encarnaci¨® del poder ¨¦s la met¨¤fora m¨¦s grapejada de Jaume Vicens Vives, una de les m¨¦s emprades en les columnes d¡¯opini¨® quan es parla de la relaci¨® Catalunya-Espanya, i el seu ¨²s recurrent, la certificaci¨® que de l¡¯obra de l¡¯historiador poca cosa m¨¦s s¡¯ha digerit. Vicens no va ser original. Va prendre el s¨ªmil del Du pouvoir (1945) del fil¨°sof i economista franc¨¨s Bertrand de Jouvenel ¡ªque descrivia l¡¯Estat modern centralitzat com un minotaure¡ª i el va posar en circulaci¨® el 1960, en la segona edici¨® de Not¨ªcia de Catalunya, per manifestar la manca de familiaritat del poble catal¨¤ (aix¨ª, en general) amb el poder.

Des d¡¯aleshores l¡¯explicaci¨® s¡¯ha assumit com una revelaci¨® i amb prou feines han aparegut impugnacions o revisions cr¨ªtiques per provar de q¨¹estionar si aquesta ¡°falta de voluntat de poder, sense ganes d¡¯ocupar el palau del minotaure i de gestionar les seves palanques¡± neix de la idiosincr¨¤sia pr¨°pia dels catalans ¡ªsi tal cosa existeix¡ª, si dep¨¨n de la situaci¨® (geogr¨¤fica, demogr¨¤fica, econ¨°mica) de Catalunya en el mapa del laberint espanyol o si en un laberint equiparable en un altre punt d¡¯Europa passaria el mateix i si la falta d¡¯aptitud que dibuixa Vicens dep¨¨n m¨¦s de la forma que adopta i en la qual s¡¯exerceix aquest poder que no pas de l¡¯habilitat de les elits perif¨¨riques.

Seguint, en tot cas, Vicens ¡ªi deixant de banda el moment hist¨°ric en qu¨¨ va escriure, la seva traject¨°ria professional i proced¨¨ncia familiar¡ª, l¡¯actual crisi catalana validaria amb escreix la seva tesi. En el si del catalanisme el corrent que assumeix l¡¯explicaci¨® de l¡¯historiador i que s¡¯hi sent intel¡¤lectualment o espiritualment proper es considera m¨¦s avalat per pilotar la nau catalana perqu¨¨ es veu capa? d¡¯entendre el poder de l¡¯Estat, participar-hi o participar-ne i manejar-lo. Aquest corrent, que una vegada i una altra utilitza la met¨¤fora del minotaure des de les seves tribunes, ¨¦s el que s¡¯ha trobat a l¡¯oposici¨® en les dues crisis catalanes de m¨¦s gruix des que Catalunya t¨¦ autogovern ¡ªel 1934 i el 2017.

Per aquest corrent ¨¦s f¨¤cil caure en el sil¡¤logisme segons el qual si la ciutadania amb els seus vots l¡¯hagu¨¦s ungit a ell, les crisis no haurien tingut lloc. ?s clar que aquesta lectura deixa de banda el paper jugat des de l¡¯oposici¨® per la Lliga Catalana en l¡¯arrencada dels successos que van dur al fiasco de Companys i a no tenir presents els m¨¦s de 20 anys de lideratge de Jordi Pujol ¡ªentenia o no al minotaure el president?

Fa mesos que el minotaure no escolta aquells que li han provat de traduir el complex teatre d¡¯ombres xineses catal¨¤

Mirant el panorama actual amb la lupa de Vicens Vives ¨¦s l¨°gic i fins comprensible avorrir les performances i els autoregatejos d¡¯aquells a qui el diputat macianista d¡¯ERC, Josep Fontbernat, durant els seus anys d¡¯exili denominava, referint-se als dencasistes, ¡°els eterns agitadors¡±. ?s per aix¨° que en aquestes ¨²ltimes setmanes, i m¨¦s que ho far¨¤ en les seg¨¹ents, arriba al temple una lletania que avisa o amena?a, tant ¨¦s, de la nova aplicaci¨® d¡¯un 155.

El minotaure no ¨¦s capa? de desxifrar la sortida del seu laberint i, fastiguejat, ha deixat d¡¯intentar-ho. Fa mesos que no escolta aquells que li han provat de traduir el complex teatre d¡¯ombres xineses catal¨¤. Fa mesos que fins i tot alguns d¡¯entre els que pretenien il¡¤luminar el cam¨ª amb un t¨¨nue llum¨ª, farts de gesticulaci¨®, ferits en l¡¯aspecte personal, han desistit per passar a alimentar la visi¨®, un¨ªvoca i vora?, de la b¨¨stia. El minotaure ara va cec.

El setembre de 1923 Josep Puig i Cadafalch i els seus lligaires van confiar en el minotaure per aplacar l¡¯efervesc¨¨ncia sindical barcelonina, creient que mantindrien la Mancomunitat. Per Nadal el successor de Prat de la Riba va marxar a l¡¯exili i dos anys despr¨¦s el poder va passar el forrellat a la instituci¨® d¡¯autogovern incipient. L¡¯octubre de 1934, aquest catalanisme va participar dels governs que van suplantar la Generalitat amb el Parlament i l¡¯Estatut suspesos al costat del minotaure de torn. Despr¨¦s d¡¯any i mig, el febrer de 1936, la ciutadania els va girar l¡¯esquena.

El juliol del mateix any, alguns d¡¯aquests lligaires van donar suport a un altre minotaure m¨¦s ferotge i van acabar els seus dies fastiguejats a l¡¯exili i amb l¡¯autogovern fulminat. El maig de 1937, Companys, incapa? de subordinar el seu govern, va haver d¡¯acudir al minotaure, controlat llavors per Largo Caballero, perqu¨¨ li envi¨¦s tropes i evit¨¦s que la viol¨¨ncia es desbord¨¦s. El fragor recentralitzador posterior, amb Negr¨ªn al capdavant, va deixar el catalanisme catat¨°nic.

Quan el minotaure va cec no at¨¦n guies. En el seu enuig colpeja les parets del laberint ferint-se a si mateix i destruint estructures sense contemplar si a sota quedar¨¤ atrapat un catalanista agitador o un de vicensvivesi¨¤. Flirtejar des del catalanisme independentista amb el fet que l¡¯aplicaci¨® del 155 ¨¦s irremeiable i fins i tot desitjable ¡ªper cr¨ªtic que hom sigui amb els l¨ªmits de l¡¯autogovern¡ª o posar-se del costat del minotaure des del catalanisme no independentista, creient que el podr¨¤ dominar quan aquest ha temptejat el cam¨ª tot just fa dos anys, ¨¦s una equivocaci¨®. Com demostra l¡¯an¨¤lisi de la nostra hist¨°ria, cada vegada que el catalanisme s¡¯enfronta entre si amb el minotaure pel mig, l¡¯autogovern hi surt perdent.