Educaci¨® demana 600 milions per posar fi als barracons

L¡¯institut Arraona de Sabadell va n¨¦ixer fa mig segle als terrenys on ara s¡¯aixeca el complex central dels Mossos d¡¯Esquadra, per¨° fa sis anys va iniciar el trasllat a una altra zona de la ciutat, Can Llong, en ple creixement i on feia falta un centre de secund¨¤ria. Llavors, en plena crisi, les arques de la Generalitat eren buides i el canvi es va fer a uns barracons. Per¨° l¡¯institut ha crescut de forma exponencial: si b¨¦ fa quatre cursos tenien dues l¨ªnies, aquest curs el primer d¡¯ESO ja en t¨¦ cinc. En total s¨®n unes 600 persones (520 s¨®n alumnes) en vuit barracons. ¡°La idea era estar-nos-hi dos o tres anys, per¨° la cosa s¡¯est¨¤ allargant i el problema ¨¦s que cada vegada hi ha m¨¦s alumnes i menys espai. Tens la sensaci¨® d¡¯estar tancat i cada vegada m¨¦s atape?t i condensat, a m¨¦s no deixa de ser tot de pl¨¤stic¡±, lamenta el director, Antonio Lamagrande.

L¡¯Arraona ¨¦s un dels 96 centres escolars catalans que es troben completament en barracons. En total, el curs actual va arrencar amb 1.013 m¨°duls prefabricats col¡¤locats en 418 centres escolars de tot el territori. La xifra s¡¯ha mantingut bastant estable durant la crisi, per¨° es va disparar durant els anys previs a causa del fort augment d¡¯alumnat, principalment per la immigraci¨®. Aix¨ª, el m¨¤xim va ser el 2009 amb 1.063 i el m¨ªnim, el 2003 amb 527.

Del miler de m¨°duls, Educaci¨® considera que 700 no haurien d¡¯existir perqu¨¨ s¨®n els que corresponen a l¡¯augment de poblaci¨® escolar i la falta d¡¯inversi¨® durant les retallades. Els 300 restants sempre hi seran per donar resposta puntual a unes obres o a una punta d¡¯alumnat. A l¡¯abril, el conseller Josep Bargall¨® va presentar un pla per retirar aquests 700 m¨°duls en set anys, seguint una prioritat basada en criteris com l¡¯estat en qu¨¨ es troben, el nombre de m¨°duls i quant temps fa que ho estan. Per fer-ho possible, calculen, necessiten uns 580 milions. ¡°No ens agrada tenir m¨°duls i hem de buscar solucions. Per aix¨° hem elaborat aquest pla a set anys que cal desplegar per fases, segons la disponibilitat pressupost¨¤ria. Per¨° amb pressupostos prorrogats no podrem executar el pla¡±, assegura Josep Gonz¨¢lez Cambray, director general de centres p¨²blics de la Generalitat.

La partida per a construccions va ser una de les m¨¦s castigades per les retallades. Si b¨¦ el 2010, la Generalitat va reservar 221 milions per a obres ¨Ctant de nous edificis com treballs de manteniment¨C, la xifra va rebre una dura tisorada del 80%, fins a arribar al m¨ªnim de 45 milions el 2014. Per a aquest any hi ha previstos uns 86 milions, els mateixos que el 2017 per la pr¨°rroga pressupost¨¤ria, sempre segons els Pressupostos inicials. ¡°El 2020 hi ha un increment important a la partida d¡¯inversions, per¨° encara s¡¯est¨¤ negociant amb Economia. Necessitem m¨¦s diners i com m¨¦s diners tinguem, m¨¦s r¨¤pid es retiraran els barracons¡±, apunta Cambray, que no entra a detallar m¨¦s les xifres.

Actualment Educaci¨® compta amb una bossa de 235 milions ¨Ca invertir fins al 2023¨C per a 63 projectes, ja sigui construir nous centres escolars o ampliar els ja existents. Paral¡¤lelament, ha firmat una trentena de convenis amb ajuntaments perqu¨¨ aquests avancin el finan?ament i la construcci¨® de l¡¯edifici. L¡¯institut Arraona de Sabadell ¨¦s un dels que figura en la llista de 63. Encara no tenen projecte, per¨° el director del centre assegura que esperen estrenar l¡¯edifici el setembre del 2022. Mentrestant, esquiven com poden la llarga llista d¡¯inconvenients d¡¯estudiar i treballar en barracons: falten espais per fer desdoblaments, no hi ha despatxos per als professors, ni gimn¨¤s (han d¡¯anar a escoles properes) ni sala d¡¯actes (lloguen espais municipals per a les reunions amb fam¨ªlies o les festes escolars). ¡°El pitjor ¨¦s l¡¯inici de curs. No el comences amb normalitat perqu¨¨ sempre hi ha obres i est¨¤s pendent de si s¡¯acabaran a temps. A m¨¦s, no pots estar al 100% pel tema pedag¨°gic perqu¨¨ sempre hi ha gestions de manteniment pendents perqu¨¨ salta la llum o hi ha filtracions d¡¯aigua¡±, lamenta el director. Un altre gran problema ¨¦s el pati: ¨¦s un sorral que queda gaireb¨¦ impracticable quan plou i que any rere any ¨¦s m¨¦s petit perqu¨¨ els nous m¨°duls que arriben es mengen l¡¯espai. El pati tamb¨¦ ¨¦s a la llista de greuges dels alumnes. ¡°?s molt petit. A m¨¦s, a les aules fa fred a l¡¯hivern i hem d¡¯anar a una altra escola a fer gimn¨¤stica¡±, es queixa la Carla, de 3r d¡¯ESO.

Per¨° la qualitat dels m¨°duls ha millorat amb els anys, cosa que ajuda en el dia a dia. ¡°Alguns tenen molt bona insonoritzaci¨®, climatitzaci¨® i les aules s¨®n m¨¦s ¨¤mplies que en un edifici convencional¡±, destaca Lamagrande. ¡°Per dins ¨¦s com si fossis en un edifici, tens tot el necessari, fins i tot aire condicionat,¡± destaca Alba, una alumna de 3r d¡¯ESO. ¡°I a m¨¦s no has de pujar escales¡±, afegeix, Oscar, de 4t.

Per a la Fapac, la federaci¨® d¡¯AMPAs de Catalunya, aquesta situaci¨® ¡°¨¦s un dels s¨ªmptomes del deteriorament de l¡¯educaci¨® p¨²blica a causa de la desinversi¨® de la Generalitat i d¡¯unes retallades dr¨¤stiques¡±, critica la seva presidenta, Bel¨¦n Tasc¨®n, que destaca que dels 446 centres en m¨°duls, gaireb¨¦ la meitat fa una d¨¨cada que estan aix¨ª. A m¨¦s, asseguren que si la Generalitat hagu¨¦s mantingut la partida de 220 milions per construir les escoles que hi havia el 2010, Educaci¨® hauria comptat amb 1.120 milions addicionals, amb els quals es podrien haver aixecat 275 centres.