Els alumnes de pares titulats tenen el triple de probabilitats d¡¯anar a la universitat
Un informe sobre l'origen social dels universitaris reflecteix que la classe mitjana-baixa ha estat la m¨¦s castigada arran de l'augment de les taxes
Els alumnes amb pares universitaris tenen el triple de possibilitats d'acabar estudiant a la universitat respecte als que tenen progenitors amb nom¨¦s el t¨ªtol d'ESO. Aix¨ª ho reflecteix l'informe Qui estudia a la universitat?, elaborat pel Grup de Recerca en Educaci¨® i Treball (GRET) de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona?(UAB) i l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), que busca analitzar la composici¨® social de l'alumnat dels campus durant els ¨²ltims 15 anys (2002-2017).
Segons aquest informe, el 2017 gaireb¨¦ el 83% de joves amb pares universitaris es van matricular en un dels set campus p¨²blics catalans. En canvi, nom¨¦s ho van fer el 38% d'alumnes amb pares amb batxillerat o FP mitjana i el 28% en cas de progenitors nom¨¦s amb estudis obligatoris (ESO). ¡°Els fills de persones amb estudis universitaris estan sobrerepresentats a la universitat¡±, conclou l'informe, elaborat a partir de dades de l'Idescat i de l'acc¨¦s a la universitat proporcionades per la Generalitat i el Ministeri.
Aquesta desigualtat en l'acc¨¦s es nota a les aules. Aix¨ª, en una classe de 100 alumnes, 47 correspondrien a pares amb un nivell formatiu alt, 29 amb un nivell mitj¨¤ i 24 amb un nivell baix. La resta s¨®n alumnes de m¨¦s de 25 anys.
La Secretaria d'Universitats, citant l'Enquesta de condicions de vida de l'INE, assegura que la falta d'igualtat d'oportunitats entre els alumnes, segons el seu origen social, no es dona en l'educaci¨® superior, sin¨® en etapes educatives pr¨¨vies i a aconseguir que aquests alumnes completin els seus estudis fins al nivell de poder accedir a la universitat o una FP superior. ¡°Per tant, les pol¨ªtiques orientades a millorar l'equitat centrades en el sistema universitari tenen poc marge de millora en l'equitat global del sistema, sobretot en comparaci¨® del marge que hi ha en la formaci¨® pr¨¨via¡±, defensa Universitats.
L'informe tamb¨¦ analitza com han afectat la universitat p¨²blica diferents factors pol¨ªtics i econ¨°mics durant l'¨²ltima d¨¨cada. Aix¨ª, si en l'¨¨poca de bonan?a, per¨° especialment amb la crisi (a causa de l'escassetat d'ofertes laborals) va augmentar el nombre d'universitaris, amb la recuperaci¨® econ¨°mica les xifres s'estanquen i fins i tot la p¨²blica perd un lleuger pes en l'etapa terci¨¤ria, en benefici d'altres opcions, com la universitat privada o la FP superior. ?s a dir, encara que l'alumnat hagi crescut, el que ha canviat ¨¦s com es distribueix entre les diferents ofertes formatives. Els investigadors creuen que en aquest fenomen de reculada proporcional de la universitat p¨²blica hi han pogut influir tamb¨¦ l'augment de les taxes, la millora d'oferta de les privades i l'embranzida de la FP superior, molt m¨¦s econ¨°mica.
Augment de preus sense efecte
La suposada expulsi¨® d'alumnes pel fort augment del 67% de les taxes universit¨¤ries el 2012 ¨Cuna de les pors i cr¨ªtiques recurrents entre sindicats¨C no ha tingut efecte en l'¨¤mbit global. Segons dades de la Secretaria d'Universitats, en el curs 2013-2014 les set universitats p¨²bliques acumulaven 46.762 alumnes, una xifra que ha crescut fins als 51.883 del curs 2017-2018. Si es mira l'efecte segons l'origen social dels alumnes, l'informe presentat aquest dimecres detalla que els alumnes de nivell alt i baix es van mantenir ¨Cperqu¨¨ es poden pagar les taxes o perqu¨¨ tenen una beca, respectivament¨C, per¨° van baixar els de nivell mitj¨¤. ¡°Aquests corresponen a una classe mitjana-baixa i s¨®n els que tenen m¨¦s incertesa sobre si tindran beca i si es podran pagar els estudis¡±, assenyala Helena Troiano, la investigadora responsable de l'informe.
Per la seva banda, la Secretaria d'Universitats tamb¨¦ defensa ¡°que el canvi de pol¨ªtica de preus no ha incrementat la desigualtat social en l'acc¨¦s a l'educaci¨® terci¨¤ria¡± i s'acullen a estad¨ªstiques que mostren el creixement d'alumnes en aquesta etapa, que agrupa universitats per¨° tamb¨¦ FP superior i estudis esportius i art¨ªstics.
Augment en la privada
El resultat que m¨¦s ha sorpr¨¨s els investigadors ¨¦s la reculada d'alumnes de nivell alt a partir del 2014, amb la millora del mercat de treball i la recuperaci¨® econ¨°mica. Troiano explica que llavors van comen?ar a investigar on podien haver anat aquests alumnes i van detectar un augment d'alumnat a la FP Superior i als campus privats. En concret, en el primer cas l'increment ha estat de 54.700 alumnes el 2013 a 77.000 el 2017, mentre que les privades han passat de 7.000 a 9.700 alumnes en el mateix per¨ªode, segons dades de la Generalitat. Troiano explica que els alumnes de pares universitaris dif¨ªcilment acaben a la FP superior. ¡°Aquests pares volen que els seus fills vagin a la universitat¡±, apunta. La investigadora creu tamb¨¦ que optar per una universitat privada tamb¨¦ pot ser ¡°un element de prestigi¡± per a aquesta fam¨ªlia.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
